Les feministes i la gent del moviment lgtbi, que puguen llegir les paraules sobre l'anàlisis dels dos primers anys de govern, de l'alcaldessa Begoña Carrasco, en la seua recent entrevista, doncs fonamentalment es qüestionaran i reflexionaran sobre les mentires que diu sense despentinar-se. Especialment ara que estem en un moment en el qual la política local hauria de centrar-se en la inclusió, la igualtat i la protecció dels drets de totes les persones. El seu discurs, encara que en aparença positiu, revela una visió esbiaixada i, en alguns aspectes, preocupant sobre la gestió i els valors que han de guiar a un govern compromés amb els drets i la igualtat entre homes i dones.
L'afirmació que “la igualtat està assegurada a Castelló” i que “no pregunte a ningú a qui resa ni a qui mestressa” pot sonar com un avanç superficial, però en el fons oculta una realitat molt més complexa i desigual. La veritable igualtat no s'aconsegueix només amb declaracions i molt menys retallant els pressupostos municipals; es necessita implementar polítiques actives que combaten la discriminació, el masclisme, l'homofòbia i l'exclusió social. L’ existència d'un Pla LGTBI o d'un pressupost, no garanteix que les persones LGTBI+ puguen viure sense por, sense discriminació o sense violència, llevat que s'acompanyen d’una implementació del pla i de mesures efectives, educació en valors i una ferma voluntat política per a erradicar eixes violències estructurals.
La regidora d’igualtat Begoña Carrasco sempre té l’argument fàcil de “nosaltres respectem a tot el món”. Però el respecte no és proclama. Es practica. Amb recursos, amb escolta, amb participació, amb polítiques públiques valentes. El respecte no és penjar una bandera un dia a l’any. El respecte és garantir vides dignes cada dia de l’any.
Des de 2015, quan Compromís va assumir la regidoria d'igualtat, l'Ajuntament va començar a fer política feminista i LGTBI+ en majuscules. Per primera vegada, es va onejar la bandera de l'Orgull en la seua façana, es van pintar bancs amb els colors de la diversitat, i es va aprovar el primer Pla LGTBI+, elaborat en col·laboració amb la Plataforma LGTBI, així com el primer pla d'igualtat entre homes i dones, que en l’actualitat s'està redactant gràcies a l'esforç i la pressió del Col·lectiu Feminista i no al de l’alcaldessa.
L'alcaldessa i Regidora d'Igualtat, en aliar-se amb Vox, un partit que ha mostrat en nombroses ocasions el seu rebuig als drets de les dones, les persones LGTBI+ i els immigrants, generen seriosos dubtes sobre la coherència i l'ètica del govern municipal. La justificació que “funcionen com un sol govern” suggereix que adopten les seues reivindicacions i que “el que uneix és la preocupació per resoldre els problemes dels castellonencs”, però es refereix a tots els castellonencs o només als de “bé”?. No es pot ignorar que unir-se a una força política que promou discursos d'odi i exclusió va en contra dels principis d'igualtat i respecte que haurien de guiar qualsevol administració pública. La gestió no pot ser només una qüestió de números, sinó també de valors i d'un ferm compromís amb els drets humans.
A més, l'alcaldessa minimitza les diferències ideològiques entre el bipartit del govern i les tensions que existeixen en temes fonamentals com la violència de gènere, els drets LGTBI+ o el medi ambient. Sempre presenta una imatge d'unitat que no reflecteix la realitat als despatxos.
L'esquerra valencianista ha lluitat històricament per ampliar drets i construir una societat més inclusiva i plural, i no podem acceptar que la dreta i la ultra dreta qüestionen els nostres avanços i les empetiteixen per interessos polítics o d’aliances.
Actualment a Castelló, la igualtat i els drets no estan garantits, tenint en compte les retallades i l’inanició en l'àrea d'Igualtat que estem patint. A banda de presència diària de discursos que busquen dividir i estigmatitzar a la ciutadania, ideats des de dins del consistori.
La veritable igualtat necessita més que només paraules. Exigeix accions concretes, recursos adequats i una ferma voluntat política per a transformar les desigualtats estructurals.
La lluita pels drets LGTBI+ i per la igualtat en general no pot ser vista com un simple afegit o una estratègia de màrqueting polític; ha de ser un compromís ètic i social que estiga en el cor de qualsevol govern i no només dels governs progressistes.
Des de Compromís, defensem que la igualtat i la justícia social no són només paraules buides, sinó drets que han de ser garantits a través de polítiques valentes, inclusives i coherents. L'aliança amb discursos d'odi i tirar pel sòl les desigualtats, només perpetuen les injustícies i divideixen a la societat. És hora de que el Partit Popular de Castelló de la Plana, faça fora als seus socis de govern i assumisca la seua responsabilitat amb valentia i un compromís real cap a tots els col·lectius, especialment cap a aquells que més el necessiten.
