El dret dels pares a decidir la llengua en què estudiaran els seus fills va provocar un agre enfrontament sobre el suport i l'assetjament al valencià
Tal com s'havia previst tots els grups van votar a favor d'exigir al govern de Pedro Sánchez ajudes per als pobles de la província danyats per la DANA. No va haver-hi suport a la moció de Compromís i PSOE que protestava contra la consulta als pares sobre la llengua d'estudi dels seus fills, en el ple de Diputació. Però tampoc a l'esmena per la implantació del programa autonòmic de Serveis Socials, que va enfrontar Benlloch i Folgado.
El ple ordinari de Diputació corresponent al mes de febrer ha aprovat la declaració institucional conjunta de tots els grups polítics amb representació en la institució provincial en defensa d'ajudes als municipis castellonencs que van patir danys en béns i infraestructures per les pluges torrencials registrades del 28 d’octubre al 6 de novembre de 2024.
Tal com resa la declaració institucional referendada, i que ha llegit la presidenta de la Diputació, Marta Barrachina, durant el ple, “la gestió d'estes emergències i la minimització dels danys requerixen la col·laboració de totes les Administracions Públiques implicades mitjançant l'actuació coordinada, i deixant a un costat les diferències polítiques i centrar els esforços en la recuperació de les infraestructures i serveis públics que necessiten els nostres ciutadans”.
Una col·laboració que no ha arribat encara des del Govern Central i, per això, a través de la declaració institucional, la Diputació de Castelló reivindica al Govern d'Espanya que rectifique de manera urgent, i incloga en les ajudes directes de l'Orde TMD/101/2025, de 31 de gener, als municipis afectats a la província de Castelló per les pluges torrencials, entre el 28 d'octubre i el 6 de novembre de 2024, perquè puguen reparar els danys produïts.
La presidenta ha agraït el compromís i la unió de tota la corporació provincial en defensa dels municipis damnificats, i ha incidit en què “les pluges no van triar els municipis que van patir destrosses i la nostra resposta tampoc distingix de colors i hui vam mostrar unitat, acció i justícia”.
Suport al 8 de març pel dia de la dona
Però no tot han sigut acords. La primera discrepància es posava de manifest en la votació de l'acord de donar suport a la celebració del 8 de març pel dia la dona, en funció de la declaració de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies. VOX es desmarcava del text i votava en contra.
I no va ser l'únic tema que afectava temes d'igualtat. El punt 15 del Despatx ordinari sotmetia a votació el dictamen de la resolució d'al·legacions al Reglament de Creació del Consell Provincial de la Dona. Ací VOX i PSOE votaven en contra, encara que els motius de cada grup no tenien res a veure entre si.
'Els quiosquets de les dones'
Per a VOX, com va expressar Luciano Ferrer, es tracta d'un ‘quiosquet més’. Amb manifestacions que la discriminació positiva de la dona ja no és tan necessària, o la pregunta de si de veritat consideraven a les dones tan idiotes com per a no poder defensar-se soles quan és evident que són molt superiors als homes.
La presidenta Marta Barrachina va puntualitzar a diputat de VOX perquè aquest tema ni és un quiosquet ni un repartiment de diners.
La crítica del PSOE era molt diferent. Merche Galí va protestar sobre el protagonisme que es dona a la figura de la presidenta d'aquest Consell i els seus representants per a qualificar “l'oportunitat d'oportunisme del PP”.
Es va aprovar amb els vots a favor de PP i Compromís i en contra de VOX i PSOE.
Paquets de subvencions
La Diputació de Castelló ha donat llum verda a una sèrie de subvencions per a reforçar el benestar a la província i la generació d'oportunitats a la província com el Pla d'Ocupació ajudes de Benestar Social i de l'àrea d'Esports. Així, el ple, amb els vots a favor del Govern Provincial i Vox, i les abstencions del PSOE i Compromís, ha aprovat les bases per les quals es regix la concessió de subvencions als ajuntaments i entitats locals menors per al Pla d'Ocupació el qual compta amb un pressupost de 1,5 milions d'euros, s'incrementa en 300.000 euros respecte a l'exercici anterior.
Així mateix, la institució provincial ha introduït nous criteris per a la concessió d'ajudes als municipis amb l'objectiu posat en què la generació d'ocupació i les oportunitats arriben al conjunt de la província. Entre els criteris establits a l'hora d'adjudicar la corresponent subvenció destaca el número de nombre de persones desocupades, seguit del nombre d'habitants i el pressupost de cada entitat, buscant així beneficiar a les localitats més xicotetes.
En l’apartat de Benestar Social, el ple ha donat llum verda, per unanimitat, a les convocatòries corresponents al finançament del servei d'unitat de conciliació familiar (UCF), al finançament del servei d'Escola Matinera i la convocatòria destinada al finançament de Serveis de Promoció de l'Autonomia Personal (SPAP); un conjunt de programes en els quals s'invertix 1 milió d'euros més en el pressupost 2025, fins a superar els 3 milions d'euros per a arribar a més beneficiaris, a més famílies, a més majors i a més pobles.
De l'àrea d'Esports, s'han aprovat per unanimitat de tota la corporació provincial, les bases per a la concessió de subvencions a clubs esportius de la província per a la realització d'activitats esportives i les ajudes destinades a entitats privades per a l'organització d'esdeveniments esportius. Dos convocatòries de subvencions que ascendixen a 2,6 milions d'euros i les quals se sumen a l'aposta de la institució provincial perquè Castelló siga un gran escenari esportiu.
I Castelló també és terra de ceràmica i en eixe sentit, el ple en el seu conjunt ha aprovat les bases d'una nova edició del Pla Ceràmic de Regeneració Urbana, CRU VIII. Una convocatòria el pressupost de la qual ascendix a 1.025.000 euros. Un increment en el pressupost així com en el nombre de categories ja que per a esta octava edició s'han establit tres categories: Premi General, Premi 5M i Premi Plaça, dotats tots ells amb 337.500 euros destinats als honoraris de redacció de projecte i estudis de seguretat i salut, i de direcció i coordinació d'obra; i per a la licitació de les obres que s'executaran.
Moció de Compromís i PSOE contra l'enquesta perquè els pares decidisquen la llengua d'estudi dels seus fills
Però els moments més tibants del ple van arribar al final, amb les mocions presentades per Compromís i PSOE.
La primera va ser presentada per Compromís perquè Diputació es posicionara en “contra de la consulta de la llengua base” que Conselleria realitzarà als pares, per a determinar la llengua d'estudi dels seus fills i “en defensa de l'ús i promoció del valencià a les aules".
PSOE va presentar una esmena d'adhesió que Compromís va acceptar com a part de la seua.
El tema sobre el qual es fonamentava la moció té a veure amb el fet que els pares d'alumnes puguen decidir quina és la llengua principal en la qual estudien els seus fills, si en castellà o en valencià. I només el fet de sotmetre'l a votació ha constituït un afront major per a PSOE i Compromís, perquè entenen que aquesta mesura suposarà una regressió en el manteniment de la llengua autòctona de gran part de la Comunitat Valenciana.
Ull, per al portaveu de Compromís es tracta d'una llei que atempta contra la llibertat de l'ensenyament i la llibertat educativa. Però més enllà, acusen PP i els seus suports en VOX de reobrir un conflicte on no n'hi havia: l'ús del valencià…
De la mateixa manera, PSOE exclamava que aquesta mesura dinamita tots els avanços que s'havien realitzat en suport del valencià.
Bé, això és el que al·legaven ells.
Perquè per part de VOX i PP no opinaven el mateix. Perquè hi haja llibertat educativa, van indicar, els pares han de tindre el dret a triar la llengua en la qual s'eduquen els seus fills. El fet de consultar-los no suposa un atemptat contra la llibertat, sinó un respecte als seus drets com a famílies.
Recordava el diputat de Cultura, que durant el mandat del Botànic es va imposar l'educació en valencià sense respectar a ningú, i que només amb Marzà el Botànic va tindre més de 40 sentències en contra a les seues polítiques lingüístiques.
A més, va recordar Clausell, la normativa educativa no elimina el valencià encara que es trie la línia en castellà, ja que hi ha uns mínims del 25% d'assignatures que han de cursar-se en la llengua autòctona. I va recordar que no tot el territori de la Comunitat Valenciana és valencià parlant. “Aqui, va indicar no es retallen llibertats, es respecten, però les de tots”.
I encara va ser més lluny en afirmar, que Compromís no defensa el valencià, imposa la catalanització de la llengua de la zona nord. “Nosaltres si defensem el valencià de la Comunitat Valenciana a diferència d'alguns. Defensaríem el valencià, encara que no existira Compromís”.
L'esmena va ser rebutjada per la majoria de PP i VOX.
El finançament dels serveis socials municipals
L'última moció del dia va quedar bastant difuminat per l'intercanvi de bregues entre els dos diputats i regidors de Vila-real: José Benlloch i Héctor Folgado.
La proposta presentada pel Grup Socialista defensava la implantació del Contracte-Programa 2025-2025.
D'acord amb les explicacions, del que es tracta en aquest assumpte, és que les comunitats autònomes han de finançar els serveis socials, però fet i fet són els ajuntaments els que el faciliten. Si els convenis de col·laboració no es respecten en el que toca, els Ajuntaments es troben amb les mans lligades i amb dèficits en el seu pressupost, la qual cosa origina, fins i tot, l'eliminació de programes i treballadors socials.
La denúncia de PSOE i Compromís és que la Generalitat no ha donat continuïtat al Contracte-Programa que va impulsar el Botànic. Això és, el conveni hauria espirat, la Generalitat no paga i els ajuntaments no arriben. I en la dada puntual de Vila-real, va apuntar Benlloch, damunt que no paguen cobren interessos sobre els compromisos que no s'han pogut desenvolupar.
Héctor Folgado, vicepresident de Diputació i regidor del PP a Vila-real va afirmar que, si la Generalitat no havia prorrogat el Contracte Programa, com es pretenia perquè es mantinguera en servei, és perquè el Botànic el va fer tant mal que va incloure clàusules que impedien fer-ho, perquè no contemplaven la pròrroga automàtica del contracte. En aquest sentit, la Generalitat, va dir, redacta un nou Contracte-Programa que no inclourà eixa clàusula i que estarà en vigor entre 2025 i 2028.
Quant a ‘els interessos’ que denunciava Benlloch, i ací la batussa s'eixia dels llits de Diputació per a centrar-se en les queixes de Vila-real, sembla que Vila-real s'ha vist obligada a pagar a la Generalitat 650.000 euros més els inteeressos al no haver pogut desenvolupar un d'aquests programes que hauria compromés amb Generalitat…
Per tant, es queixava Benlloch, el cost dels serveis socials, els fons que no arriben de Generalitat i els interessos que, a més, s'exigeixen posen a municipis com el seu en una situació molt difícil.
En la seua resposta, Héctor Folgado, a més de defensar el nou programa de Generalitat que suposadament finançarà aquests serveis, retreia a Benlloch que no haguera fet les coses bé al capdavant de l'Ajuntament de Vila-real. La Generalitat no cobra interessos, però l'ajuntament hauria d'haver renunciat al programa que no ha pogut executar abans que concloguera el termini, i no el va fer.
Tot aquest intercanvi, amb acusacions de mala gestió i de mentir en la seua exposició per les dues parts. Francament desagradable.
