Un dels valors més rellevants del Millars és el seu paper com a espai de reproducció i descans per a aus d'alt interés de conservació
La desembocadura del riu Millars s'ha consolidat al llarg de 2025 com un dels espais naturals més valuosos del litoral de Castelló, refugi i corredor ecològic per a una gran diversitat de fauna. Els registres del servei de vigilància del Consorci del Millars confirmen la riquesa del paratge, amb un total de 36 espècies observades al llarg de l'any.
Les zones humides han tornat a ser un escenari clau per a les aus. Espècies com el gall de canyar (Porphyrio porphyrio) han mostrat una presència estable a les llacunes artificials, mentre que ànecs com el xarxet comú (Anas crecca) o el cullerot (Spatula clypeata) han utilitzat aquests espais com a zones d'alimentació i descans. Els agrons, tant l'agró blau (Ardea cinerea) com l'agró blanc (Ardea alba), junt amb el gomet (Ixobrychus minutus) i el martinet de nit (Nycticorax nycticorax), han estat observats de manera recurrent, aprofitant la riquesa del medi aquàtic. A la desembocadura i al litoral, la corba marina (Phalacrocorax carbo) i el bec de serra mitjà (Mergus serrator) han confirmat la importància del tram final del riu com a espai funcional per a aus piscívores.
El Millars ha actuat també com a punt de pas per a diverses espècies migradores, amb observacions destacades de picaports (Plegadis falcinellus), polit cantaire (Numenius phaeopus), merita (Vanellus vanellus), corriolet (Charadrius dubius), camallonga (Himantopus himantopus) i glarèola (Glareola pratincola), que evidencien el valor del paratge dins de les rutes migratòries mediterrànies. En aquest context, l'albirament d'un flamenc (Phoenicopterus) l'estiu passat constitueix una de les cites més singulars de l'any.
Els cels del Millars han estat, un any més, territori de rapinyaires. El falcó pelegrí (Falco peregrinus), l'arpellot de marjal (Circus aeruginosus), l'àguila marcenca (Circaetus gallicus) i l'àguila pescadora (Pandion haliaetus) han estat detectats en diferents punts del paratge, tant a la desembocadura com als camps agrícoles adjacents. Aquestes espècies ocupen el cim de la cadena tròfica i la seua presència és un indicador de l'equilibri ambiental del conjunt del paisatge.
Un dels valors més rellevants del Millars és el seu paper com a espai de reproducció i descans per a aus d'alt interés de conservació. La desembocadura ha tornat a acollir la mongeta o xatrac menut (Sternula albifrons), amb una concentració significativa d'exemplars i el projecte de nidificació impulsat pel Consorci del Millars i el Grup d'Estudi de les Rapinyaires (GER-EA), que ha permés que aquesta espècie torne a criar amb èxit en aquest entorn. A aquesta funció se suma la presència d'espècies com la melindrosa (Jynk torquilla), les falcies (Apus apus), els abellerols (Merops apiaster) o l'oroval (Ardeola ralloides), així com l'albirament d'una tòrtora europea (Streptopelia turtur), una espècie que es troba en clara regressió a escala continental.
Altres espècies que han deixat empremta al llarg de l'any són la perdiu roja (Alectoris rufa) i el faisà (Phasianus colchicus), que han estat observats en camps agrícoles i pistes del paratge, junt amb mamífers com la rabosa (Vulpes vulpes) i la mostela (Mustela nivalis). El seguiment de la llúdria (Lutra lutra) confirma la qualitat dels ecosistemes fluvials, mentre que la localització de petjades de gat salvatge (Felis silvestris) evidencia la presència d'espècies especialment esquives. Altres observacions, com la d'una serp blanca (Zamenis scalaris), completen el registre faunístic. Els informes de manteniment també han detectat l'activitat del porc senglar (Sus scrofa) a través dels danys ocasionats en sistemes de reg.
El president del Consorci del Riu Millars i alcalde de Burriana, Jorge Monferrer, ha destacat que "el balanç de fauna de 2025 confirma que la desembocadura del Millars és un espai viu, dinàmic i d'un valor ecològic extraordinari, capaç d'acollir des de grans rapinyaires fins a espècies aquàtiques i terrestres d'alt interés de conservació". "Continuarem impulsant projectes de conservació i seguiment perquè aquest paratge siga, no sols un refugi per a la biodiversitat, sinó també un exemple de convivència entre protecció ambiental i ús responsable del territori", conclou.
