Amb la nova proposta de normativa, els aspirants a les oposicions docents han de certificar el nivell C1 de valencià
Educació proposa prorrogar la jornada contínua si ho aprova el consell escolar dels centres per majoria de dos terços
Castellón Información
La Conselleria d'Educació, Cultura i Esport tractarà en la Mesa Sectorial amb els sindicats de l'ensenyament del pròxim dijous l'avantprojecte d'ordre per la qual es determina la competència lingüística necessària per a l'accés als llocs de treball docent.
La nova proposta d'ordre pretén actualitzar, adaptar i simplificar la normativa existent després de 36 anys de l'entrada en vigor de la Llei d'ús i ensenyament del valencià.
L'objectiu de la nova proposta de normativa és racionalitzar les exigències per a l'accés a la funció pública docent, adaptar-les a la realitat de la formació de les persones que volen dedicar-se a la funció pública docent i poder garantir que l'alumnat rep l'ensenyament per part d'un professorat amb la competència lingüística suficient.
Segons el director general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, Rubén Trenzano: "Calia actualitzar la normativa a un context que ha evolucionat molt en més de tres dècades i amb una nova llei de plurilingüisme en vigor. Si les primeres actuacions fa més de tres dècades responien a una necessitat per la mancança en la formació ordinària de les persones que volien dedicar-se a la funció pública docent, ara no podem continuar actuant com si aquesta mancança no haguera estat corregida. Per això ens adaptem als nous temps i les noves necessitats".
Amb la nova proposta, els aspirants als pròxims processos d'oposicions docents que es convoquen han de certificar el nivell C1 de valencià. El certificat de nivell C1 de coneixements de llengua, segons es defineix en el Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües (MECRL), acredita un domini funcional efectiu de la llengua i representa un nivell avançat de competència adequat per a tasques més complexes de treball i d'estudi.
Desapareixen com a requisit obligatori el Certificat de Capacitació per a l'Ensenyament en Valencià i el Diploma de Mestre de Valencià, que passen a considerar-se mèrits.
En aquest sentit, l'avantprojecte d'ordre preveu que les universitats han de garantir que la competència didàctica del professorat siga l'adequada per al compliment dels objectius de la Llei de plurilingüisme; d'una banda, a través del màster que habilita per a l'exercici de les professions de professorat d'Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i ensenyament d'idiomes; i de l'altra, els títols de grau que habiliten per a l'exercici de la professió de mestre en Educació Infantil i/o Primària.
"El desplegament normatiu que ha regulat els continguts del Certificat de Capacitació per a l'Ensenyament en Valencià i el Diploma de Mestre de Valencià a hores d'ara s'acompleix mitjançant altres mecanismes en els estudis previs, això és, el màster en el cas de Secundària i el grau en el cas d'Infantil i Primària. El que mantenim és la certificació de la competència lingüística pertinent, que en aquest cas continua sent d'un nivell C1 de valencià", ha comentat Trenzano.
Educació incidirà, amb aquesta ordre nova, en la formació continuada del professorat després de convertir-se en funcionari públic: «Una formació de qualitat que acompanye els professionals de l'ensenyament durant tota la seua carrera docent mitjançant els Plans anuals de formació permanent del professorat que desenvolupen els CEFIRE. Una formació per a garantir la competència didàctica necessària per a impartir àrees, matèries o mòduls no lingüístics en valencià, en anglés o en altres llengües d'acord amb la Llei de Plurilingüisme» ha destacat, finalment, el director general Rubén Trenzano.
Educació proposa prorrogar la jornada contínua si ho aprova el consell escolar dels centres per majoria de dos terços
La Conselleria d'Educació, Cultura i Esport tractarà en la mesa sectorial amb els sindicats docents del dijous 17 d'octubre la introducció d'una disposició transitòria en el nou Reglament d'organització i funcionament (ROF) dels centres educatius d'Infantil i Primària, que permetrà prorrogar la jornada escolar continuada si així ho aprova el consell escolar de centre per majoria de dos terços.
Aquesta modificació del ROF farà possible que les 523 escoles que van ser autoritzades per Educació per a implantar la jornada escolar continuada en els cursos 2016-2017 i en el 2017-2018, que haurien de consultar de nou per votació de les famílies la jornada escolar, puguen mantindre l'horari actual si així ho decideixen per dos terços del consell escolar.
Aquest canvi de normativa, que simplifica la renovació de la jornada continuada, s'estableix per a tots els centres sostinguts amb fons públics que la tenen des dels cursos 2016-2017 i 2017-2018, i estarà en vigor fins que es desplegue una nova ordre de jornada escolar.
L'Ordre 25/2016, de 13 de juny, obligava que les escoles que han esgotat el període de validesa de tres anys d'autorització del pla específic d'organització de la jornada escolar hagen d'iniciar de nou el procediment de sol·licitud i autorització d'aquest horari i, per tant, convocar una consulta en la qual almenys el 55 % del total del cens de les famílies de l'alumnat done suport a la renovació de la jornada continuada.
Simplificar el procés de renovació
Les 523 escoles que en 2020 havien de tornar a iniciar el procés de consulta de la jornada escolar són 342 de les comarques d'Alacant, 44 de les de Castelló i 137 de les de València.
La disposició transitòria també especifica que "l'esmentat acord del consell escolar del centre mantindrà la validesa, sempre que no es publique l'ordre que desplegue el nou model de jornada escolar al qual es refereix la disposició addicional quarta del present decret, que modifica el Decret 108/2014, de 4 de juliol, del Consell, pel qual s'estableix el currículum i es desplega l'ordenació general de l'Educació Primària a la Comunitat Valenciana".
Aquest curs disposen de jornada continuada el 46 % dels col·legis d'Infantil i Primària del sistema educatiu valencià, 654 de 1.419 centres sostinguts amb fons públics.
