La tecnologia està alineada amb les estratègies de descarbonització i economia circular i hi ha una possible escalabilitat del mètode de síntesi per a aplicacions industrials
L'UJI i la UV creen un nou material de modulació d'estructures metal·loorgàniques aplicable en la indústria química capaç de transformar CO₂ en compostos d'alt valor afegit
Els equips de recerca busquen la col·laboració d'empreses per al seu desenvolupament i adaptació de la tecnologia a aplicacions particulars.
Dos equips d'investigació de la Universitat Jaume I de Castelló i de la Universitat de València han desenvolupat un material i el seu mètode d'obtenció basat en estructures metal·loorgàniques de modulació multivariant (MOF) que poden ser utilitzades com a catalitzador, preferentment en la conversió de CO₂ a format (el sodi, per exemple, s'utilitza en conservació d'aliments o en operacions de desglaç en aeroports).
El nou material té diferents avantatges tècnics, com la millora de l'activitat respecte a les estructures metal·loorgàniques convencionals, l'alta selectivitat en la conversió de CO2 en productes d'interès industrial, la possibilitat de modular les propietats estructurals i funcionals, la reducció dels costos energètics i el seu potencial d'adaptació a diferents metalls, moduladors i aplicacions catalítiques.
El material, validat a escala experimental en l'entorn de laboratori i protegit per una sol·licitud de patent espanyola, busca la col·laboració d'empreses per al desenvolupament i adaptació de la tecnologia a aplicacions particulars mitjançant convenis específics i posteriors acords de llicència. La tecnologia està alineada amb les estratègies de descarbonització i economia circular i hi ha una possible escalabilitat del mètode de síntesi per a aplicacions industrials.
L'invent és especialment interessant per a sectors com la indústria química i petroquímica, tecnologies per a la captura, ús i valorització de CO2, catàlisi i processos catalítics avançats, processos químics energètics i sostenibles, productes químics de valor afegit elaborats a partir de matèries primeres renovables o materials avançats i nanomaterials funcionals.
L'equip d'investigació, liderat per Marcileia Zanatta del Grup Materials per a la Producció Sostenible Avançada (MASP) de l'Institut de Materials Avançats (INAM) i el grup de Materials Moleculars del Departament de Química Física, està integrat en l'UJI per Vitória Gonçalves Santos Souza Pina. El Grup Defect Engineering of Reticular Advanced Materials (DREAM) de l'Institut de Ciència Molecular (ICMol) de la Universitat de València, està liderat per Isabel Abánades Lázaro i també inclou la investigadora Carmen Rosales Martínez.
La recerca realitzada per a obtenir aquest nou material ha estat finançada per la Fundació La Caixa, gràcies a la beca postdoctoral Junior Leader obtinguda per la investigadora Marcileia Zanatta (LCF/BQ/PR24/12050016) i pel MICIU a través dels Projectes de Generació de Coneixement (PID2023-148580NA-I00) liderats per Isabel Abánades.
La Universitat Jaume I, a través del Servei de Gestió de la Recerca i la Transferència (SEGIT) i del Vicerectorat de Transferència, Innovació i Divulgació Científica, faciliten la transferència científica i tecnològica del seu personal investigador amb la finalitat d'avançar en la seua vocació de transmissió i difusió del coneixement científic, tècnic, social i humanístic.
