Vicent Carda, portaveu de Compromís per Borriana.
Fa anys al capdavant de la secretària de política agrària del Bloc Nacionalista Valencià vaig tenir l'oportunitat de treballar amb les diferents organitzacions agràries valencianes, especialment amb la Unió de Llauradors i Ramaders del País Valencià, recorde les reunions amb Joan Brusca i amb Vicent Goterris, i sempre acabaven igual, “ací passen de nosaltres, a Madrid no veuen més enllà del Manzanares i a Brussel·les els lobbies del cereal són els que manen”, en definitiva l'agricultura valenciana sempre eixia malparada fos a Madrid, a Brussel·les o a València.
D'aquelles reunions han passada més de 15 anys, i pel que veig i m'expliquen els uns i els altres la cosa segueix igual, amb una diferència, els qui prometien l'or i el moro ara governen als tres parlaments. Nosaltres abans Bloc, ara Compromís simplement demanàvem una major solidaritat cap a l'agricultura mediterrània, és a dir, sí l'agricultura continental (cereals i llet principalment) es portava 4 euros de cada 5, s'equiparés i anés 3 a 2, és a dir que per a la nostra agricultura arribessen 2 euros de cada 5, així ho ha defensat el nostre eurodiputat de Compromís a Brussel·les, Jordi Sebastià. Però no, si a Brussel·les, Alemanya, França i la resta dels països del nord manen i molt, a Madrid l'Espanya profunda també, entre altres coses perquè més d'un ministre té interessos molt concrets en això.
Durant la passada campanya electoral de les europees, el número 2 del PP a les eleccions, Esteban González Pons, valencià de boca i fantasma de fet, al més pur estil LIzondo va agafar una taronja i va esclatar: “Em porte aquesta taronja a Brussel·les per recordar cada dia quins són els meus orígens i les meves obligacions”, el més normal a hores d'ara és que l'haja tirat a les escombraries, perquè deu estar més que podrida.
I així ha estat, a Gonzales Pons, vividor de la política i somriure Profidén se li ha enfonsat a la primera de canvi la famosa frase de la taronja, com quan va manifestar crear 3,5 milions de llocs de treball i ens apropem als 4,5 milions d'aturats, aquest senyor no dóna ni una. Ara i quan el seu partit i la resta de conservadors amb el recolzament dels socialistes governen a Europa, ha estat la taronja el primer producte valencià al que la Comissió Europea no prestarà ajuda com a producte agrícola que es vora afectat pel veto rus. Brussel·les ha anunciat que destinarà més de 125 milions d'euros en ajudes per als tomàquets, pastanagues, pebrots, coliflor, cogombres i cogombrets, bolets, així com pomes, peres, fruites vermelles com les maduixes, gerd i fruites del bosc, raïms de taula i kiwis. Però 0 euros per a cítrics, caqui i mangranes, fruites que en la seva majoria es conreen en terres valencianes.
Cert és que Rússia no és dels grans compradors de cítrics però també ho és que cada any les exportacions als països de l'est han augmentat i en particular a Rússia, l'any passat es van exportar 90.000 tones de cítrics, el mercat rus va representar uns 152 milions d'euros per a la nostra fruita daurada, i el que esta passant entre Rússia i la Unió Europea no beneficia per res a la nostra taronja, ni a cap producte agrícola. Perquè segons les pròpies organitzacions agràries, el veto rus pot suposar unes perdudes per a la nostra agricultura properes als 152 milions d'euros, d'ells uns 40 milions per als cítrics castellonenc.
Ja sabem que el senyor González Pons està més interessat en els cogombres que en les taronges, doncs no ha obert la seva boca per ensenyar-nos les seves blanques dents Profidén, la qual cosa tenen clar la majoria dels agricultors, i com diuen al meu poble, Borriana, “aquest senyor el que és, és un cogombro”.
