Enric Nomdedéu. Portavoz del Compromís en la Diputación y el Ayuntamiento de Castellón.
Sé que la sinceritat en política és una pràctica al·lòctona, però ja em va bé. Després de tants anys fent-ne, em segueix emocionant quan de tant en tant em diuen: “és que tu parles clar, no sembles polítics”. M'emociona, però sóc del tot conscient que més que un mèrit propi és un terrible demèrit de la política en el seu conjunt.
La sinceritat vol dir reconéixer també els errors. L'altre dia, quan va morir el banquer Botín, vaig fer un tweet lacònic que deia: “Ha mort Botín. Descansem en pau”. Un amic dels que m'interessa l'opinió, em va enviar un WhatsApp: “T'ho he de dir. Em sembla un tuit de mal gust, el que acabes de fer”. Li vaig contestar que l'esborraria, i ell em va dir que fes el que cregués oportú, però em va fer una reflexió interessant: “Abans la mort suspenia momentàniament els judicis morals sobre una persona. Era una mostra d'humanitat i respecte a la família. Però això era en la nostra educació judeo-cristina. Ara no està de moda”. Li vaig tornar a donar la raó, i li vaig contestar que l'esborrava, no per respecte a la família (que difícilment em deu seguir a Tweeter), sinó perquè jo em volia sentir moralment millor que algú de qui sóc incapaç de trobar una actitud moral o humana aplaudible, en la seua carrera professional, que ens ha afectat a tots. I que en definitiva, l'esborrava més per respecte a mi mateix que a ell.
El Sr. Botín va reconéixer, lògicament en vida, que ell i la seua família guardaven el seu cognom a un banc de Suïssa. Un botí de més de 2.000 milions si mal no recorde. Per tant, un senyor escandalosament multimilionari, que ha vist créixer la seua fortuna familiar, en part, per les pràctiques bancàries que han arruïnat a centenars de famílies humils, i que a sobre, estafa al fisc, perjudicant de forma directa la qualitat dels serveis públics, mereix la meua reprovació social. Absoluta? Home...el seu mecenatge al món de l'art ha estat indiscutible, les beques...sí, absoluta. Perquè tot això de bo que ha fet, ho ha fet amb els beneficis del que ha fet de roí. I la seua mort, no modifica el meu criteri. Per elegància vaig esborrar el tweet, però la mort no l'ha fet millor persona.
Per elegància també m'he estalviat alguns tweets sobre Isidoro Álvarez. Els panegírics de la premsa sotmesa a la dictadura de la publicitat que la manté vida, tornaran a fer fredor, com ho feren amb Botín. Que el Sr. Isidor Álvarez ha creat un imperi? Cert. Que ha creat llocs de treball? Cert. Però les pràctiques antisindicals de la seua empresa, els comiats disciplinaris per sindicació, els sous de misèria i les condicions indecents, abusant ara de la crisi, per seguir exprimint fins a la nàusea a la gent que treballa al grup, tampoc els esborrarà una missa de difunts.
La mort no converteix a les bones persones en roines, i no converteix als defraudadors fiscals, o als que abusen de la seua posició de força per traure-li el suc als més desfavorits (condicions laborals, hipoteques amb clàusules indecents...), en sants de santoral. La mort ens converteix en cadàvers. Viu a poc a poc, mor tard, i tindràs una mausoleu de puta mare.
I crec que e meu amic hi estarà d'acord en termes generals amb tot el que he escrit. Fer broma sobre la mort aliena és de mal gust. Però encara hi ha una cosa de pitjor gust, la indecència d'articles com el del Sr. Sostres, on mantenia que la mort de Botín era molt més dolorosa i important que la mort d'una persona que hagués perdut la casa a mans del banc de Botín. Una indecència moral d'un personatge patètic.
La dreta ben pensant ha començat a fer tweets queixant-se de “l'esquerra insensible”, per contestar els acudits que sobre Botín o Álvarez han funcionat estos dies. Ningú d'ells però, ha considerat poc cristià l'article de Sostres. I els mateixos activistes tweetaires del PP que han bramat con la tonyina per les bromes de mal gust, fetes per particulars sobre dos empresaris morts, han guardat un silenci còmplice i fastigós davant el tweet corporatiu del PP de Masnou, que demana l'assassinat d'Artur Mas, proposant als lectors triar entre la forca, l'afusellament, la decapitació i un llarg etcètera. Moral cristiana?
