Enric Nomdedéu. Portavoz del Bloc-Compromís en la Diputación y el Ayuntamiento de Castellón.
La setmana passada vaig esmentar el sistema de tria de candidates i candidats per a primàries com una fórmula d’obertura dels partits a la societat. I els vaig dir que hui entraria en més detalls.
D’entrada m’hauran de deixar que diga que este sistema no és més democràtic que altres, i que per ell sol no és la panacea per resoldre l’anquilosat sistema de poders dins dels partits. La societat ens reclama que fem llistes amb gent honesta, preparada, complidora i capaç. No estic tan segur de que ens haja demanat que els hi traslladem a ells esta responsabilitat.
El sistema de primàries ve a resoldre parcialment el problema de les llistes tancades. Especialment en el sistema triat per BLOC i per Compromís, que garanteix la tria no només del cap de llista, sinó de tota la candidatura.
És veritat, però, que com deia aquell, tot depén del reglament. Si tu li preguntes a la gent qui vols que encapçale la llista, qui vols que vaja de dos, o de 27, i després el partit o la coalició es reserva el dret de modificar l’ordre triat per la gent, crec que el procés perd en participació.
Comprenc perfectament, sobretot en el cas d’una coalició, els temors de les minories a que una hipotètica majoria puga imposar-se. Ho comprenc perquè sempre he estat en minoria dins de la minoria. Però hi ha fórmules experimentades que garanteixen la pluralitat, sense eixa imatge, des del meu punt de vista molt perniciosa per al procés, que es produeix quan després de la votació popular, el Sanedrí, els saberuts, reordenen la llista segons quotes de poder o reserves de pluralitat. Este, però, és un debat que haurem de resoldre quan toque i on toque.
Fins i tot amb un model no tan transparent i participatiu com alguns voldríem, el model de primàries obertes a la societat és indiscutiblement un pas endavant. Crec que té avantatges respecte a com s’han fet les coses fins ara.
D’entrada, és una evident aposta per la mobilització prèvia a les campanyes electorals, i no només de la maquinària interna dels partits, o de la seua militància, sinó també de la societat. T’obliga a eixir al carrer, a explicar el procés, a convidar a gent a que s’acoste a la política, a invitar-los a participar... Alimenta la democràcia... sempre i quan, qui genera eixe debat, siga demòcrata. Perquè és evident que hi ha un risc gran de tupinada. Només cal vore el que va passar amb els pakistanesos i el PSC de Barcelona.
I hi ha també altres riscos. A Compromís oferim a la gent el dret de triar les persones de les candidatures, i també de participar molt activament en els programes electorals, i en el dia a dia institucional. A Castelló hem estat pioners amb els Sopars de Propostes, i ara tot el país amb les sectorials que funcionen tot l’any. És a dir, equiparem els drets del militants i dels no militants, i això està molt bé, però no equiparem els deures. I això pot fer que una part de la militància no entenga per quina raó ha de seguir pagant quotes, si pot col·laborar activament sense fer-ho. I això és un problema per aquells partits que ens nodrim bàsicament de les quotes de la militància. Potser estem en un moment de transició cap a un nou model de participació política.
D’altra banda, el plus de legitimitat que dona a un candidat estar triat en un procés de primàries podria deixar sense sentit eixa reivindicació d’alguns de limitar els mandats. Si la gent del carrer, no només la militància, vota massivament a X per anar en llistes, amb quin argument “l’aparell” ha de dir que ja hi ha anat massa vegades?
Però eixe plus de legitimitat, pot segons com tindre també un efecte perniciós. Tota la llista ha assumit un mateix programa, i és el que ha de defensar. De forma, que és igual que el triat siga Z o X, defensaran el mateix. I per tant, el que la gent valorarà en una elecció, o en un debat sobre candidats, seran sobretot les habilitats personals. Empatia, capacitat de comunicació, imatge pública... Son eixos els valors que volem debatre en una democràcia avançada?
La meua generació té la fortuna de viure este moment de transformació dels sistema de democràcia de partits, cap a un sistema de democràcia més oberta i plural. Espere que estem a l’alçada.
