Pau Sancho Puerto. Secretari de Sectorials Compromís per Castelló.
La gent que coneix el meu vessant artístic sap que anomene molt m'agüela Áurea. Per a mi els avis tenen una gran influència en les nostres vides, sobretot quan som menuts. És l'època de la vida en què aprenem els costums, bons i dolents. Formem el nostre caràcter, adquirim hàbits que marcaran la nostra manera de ser per a tota la vida.
Una de les coses més importants que em van ensenyar ma mare, mon pare i els meus avis va ser que mentides no se’n conten. Recorde perfectament quan ma mare em deia que “s’agarra primer un mentirós que un coixo”. Ella ho deia en castellà per eixa mania de gastar refranys en eixa llengua. A mi se’m va quedar gravat i intente no dir-ne mai, de mentides.
Si per a qualsevol persona està lleig mentir, per a un responsable públic, sobretot si ha estat triat en unes eleccions, molt més. Quan menteix un regidor ho fa ell, però per la seua boca està mentint tota la gent que representa. Quan Camps mentia en les Corts estava fent-ho en nom de tots els valencians. Un càrrec públic no pot mentir. Mai.
Perquè ho dic, tot açò? Perquè hui vull denunciar les mentides dites pel senyor Vicent Sales sent regidor d'Educació de l'Ajuntament de Castelló. No sé si esteu al cas de tota la problemàtica amb l'escola Vicent Marçà. Dos cèntims: al Raval Universitari només tenien una escola tot i ser el barri amb la taxa de natalitat més alta de tot Castelló. De seguida va quedar menuda i, oh sorpresa, l'Ajuntament no tenia terrenys en tot el barri per fer-ne una de nova (d'això es diu previsió). Van muntar un aulari en les instal·lacions de l'antic Col·legi Universitari. Al poc de temps el van transformar en l'escola Vicent Marçà.
Un col·legi universitari no és una escola, i en un punt van començar a sorgir els problemes. Davant les protestes de tot el barri, i amb les eleccions municipals damunt, el regidor d'Educació va anunciar la construcció d'una escola nova en el mateix solar. “Tranquils –va dir el senyor Sales– en acabar el curs escolar –és a dir, després de les eleccions municipals– començaran les obres”. Ells pensaven que guanyarien les eleccions i problema resolt. Quatre anys més de cadireta garantida. Que no fan l'escola? Tant els feia. Ja inventarien qualsevol excusa. No governen per millorar la vida de la gent, governen per continuar manant, per tindre la cadira garantida.
Però van arribar les eleccions i, oh sorpresa, les va perdre el PP. Quan el nou equip de govern pren possessió és nomenat regidor d'Educació Enric Porcar. No tarda ni un parell de dies a reclamar tota la informació sobre l'estat del projecte i, oh sorpresa, no hi ha projecte. No és que no hagen començat les obres, no. No és que ni tan sols no estiga contractada l'empresa que les ha de dur a terme, que tampoc. És que ni tan sols havien fet el projecte.
El senyor Vicent Sales va mentir, no només als pares i mares del Vicent Marçà. Va mentir a tot el Raval Universitari i a tot Castelló. I ho va fer com a regidor, cosa imperdonable. I ho va fer per garantir-se la cadireta. El problema no està resolt, encara falta molt perquè l’empastifada que l'antic equip de govern va deixar és molt gran, però la solucionarem. I tot... per dir mentides. Ja ho deia m'agüela: mentides no se’n conten.
