Carles Mulet. Portaveu Iniciativa comarques de Castelló-Coalició Compromís.
Jo dec ser un dels milions de persones humanes i físiques, residents a l’Estat Espanyol, que no s’han llegit ‘El Quijote’, i no em rubotitze per no haver-ho fet, què vols que te diga. No és per falta d’hàbit lector ( que depèn de temporades i circumstàncies és latent i altres compulsiu). He tingut prejudicis obvis, i també altres prioritats lectores, i sempre hi ha una llarga llista de novel·les, llibres, assajos pendents de ser devorats. No crec que els pròxims mesos me done per ahí.
M’he llegit i rellegit el ‘Tirant’ per exemple, i no sé si es sap on estan i si queda un polsim dels ossos de Joanot Martorell, si té tomba, però al google i a la wikipedia no he trobat cap referència. Cervantes sí que sol tindre carrers i places dedicades a bona part dels nostres pobles valencians, però Martorell, casos rars ( sense anar més lluny, al meu poble, en democràcia sí hi havia espai per batejar a un nou carrer amb el nom del cèlebre escriptor castellà, però no per a l’autor del TiIrant). I no deixen de ser divertides les teories que diuen que Colom era català, Cervantes era en realitat de Xixona o la Celestina es va escriure originàriament en valencià, a l’igual que ‘El Lazarillo de Tormes’, en el nostre idioma i poc més que per Lluís Vives, però no va per ahí la cosa.
I no em sap mal que Cervantes, al qual imagine que molts d’eixos alcaldes i regidors de Cultura que proposen batejar encara avui en dia a nous carrers smb el seu nom, no l’han llegit mai, més enllà d’haver vist algun capítol de la sèrie de dibuixos animats que es feia allà pels 80 o les pel·lícules que s’han fet al voltant del personatge del Quixot. Però eixa situació, diu encara molt d’allò que som com a poble. No puc dubtar de la universalitat i importància per a l’idioma castellà de la figura de Cervantes, però... ¿I?, Qui no ha llegit o es sap estrofes de Góngora, Teresa D’Avila o Machado i a dures penes li sonarà el nom d’Ausiàs March, Isabel de Villena o Estellés?.
I que conste que no estic entrant a vore fins a quin punt té sentit o no el remoure les ossaments, la carcassa i polsims de l’esquelet de Miguel de Cervantes, que a fi de comptes tenia una bona làpida i un punt concret on la gent podria peregrinar a deixar-li flors, ( jo en el fons sóc també una mica ‘friki’ en això de visitar tombes de personatges il.lustes i anònims), mentre encara no es sap on estan els ossos de Lorca, per exemple, o de tanta i tanta gent anònima que en esta cultura nostra cristiana les restes del cos continuen sent sagrades, perquè recordem, el cristianisme originari i sense edulcorants i additius, pregona la resurrecció dels cossos, ahí es res, ( sense cap paral·lelisme amb les famoses sèries de zombies), per tant, dóna igual si Cervantes està en un compartiment o altre soterrat, perquè quan siga l’hora, sobre eixos ossos tornarà a fer-se el seu cos i el podrem vore pel centre de Madrid forrant-se a base d’autògrafs, com a la resta de literats del segle d’or de les lletres castellanes que reposen en el Barrio de las Letras.
Quan tornen als seus cossos els escriptors del segle d’Or literari valencià, la duran crua els pobrets...
Per cert, rocomane ‘La Luz Prodigiosa’,( el llibre, o la pel·lícula basada en ell, que se nota ja és velleta, però no deixa de ser fabulosa la història d’un Lorca que no mor...).
