Domingo Vicent. Portavoz de Ciutadans en el Ayuntamiento de Vila-real.
Aquesta setmana s’han tornat a conèixer dades de l’atur. Sembla que comença a canviar la tendència, però malauradament no per a tots. Tot no són bones noticies, al contrari. L’atur dels majors de 45 anys segueix creixent inexorablement. En Ciutadans ja ho vam advertir i vam proposar mesures per a treballar en aquest sentit, però l’equip de Govern de Vila-real va considerar que ja s’estava fent el suficient. Les xifres demostren que no, un desastre.
El nombre d’aturats de més de 45 anys es consolida any rere any, un problema estructural que ha vingut per a quedar-se i que la tènue recuperació econòmica no podrà solucionar. L’evolució demogràfica arrasa amb les expectatives d’aquests aturats, que veuen com cada vegada pugen més nàufrags a uns pots salvavides molt menuts. Perquè no, no s’està fent prou, ho ha advertit Brussel·les durant molt de temps, les polítiques que s’apliquen no funcionen, i els serveis públics d’ocupació són una fàbrica d’aturats. La major part dels recursos es destinen a gestionar prestacions i subsidis, i no a reorientar als desocupats.
A la nostra província, dels 21.800 aturats de més de 45 anys que hi ha, 6 de cada 10 porten més de 2 anys sense treballar, i 2 de cada 10 porten més de 1 any. Això vol dir que només 2 de cada 10 persones que cauen en eixe pou, tenen una esperança fundada d’eixir-ne, mentre que els altres 8 veuen com es troben totes les portes tancades.
Per acabar en el ball macabre de xifres, només 6 de cada 10 aturats de més de 45 anys ja no reben cap ajuda. Si tenim en compte que a eixes franges d’edat el més normal és tindre càrregues familiars i econòmiques, les probabilitats d’entrar en una situació d’exclusió social pugen exponencialment.
Però hi ha més dades per a preocupar-se o, millor dit, per a buscar solucions. Dels aturats que no han treballat mai hi ha una part molt gran de dones, 7 de cada 10, la majoria de més de 30 anys, deixant a les dones de 30 a 44 anys i sense experiència com un dels perfils més vulnerables.
Totes les entitats que estudien l’atur a Espanya coincideixen que fa falta més seguiment i assessorament, que els desocupats de més de 45 anys s’enganyen en l’estratègia i en les fórmules per a buscar treball. Per això, en C’s ens vam estrenar al Consistori amb una moció per ajudar a aquest col·lectiu i millorar la seua empleabilitat, però no ens van voler fer cas.
Els governs que s’autodenominen de progrés tracten contínuament d’apropiar-se de les polítiques socials, però son incapaços de veure que la política social més efectiva és la que evita a les persones caure en situació d’exclusió. C’s sempre ha inclòs en els seus programes mesures per a dotar d’estabilitat el treball, i per a que els treballadors i els aturats encerten en la seua formació. No ens rendim.
El títol que he ficat a aquest article no és casualitat. A més de ser un lema conegut a la nostra província i, sobretot, al nostre municipi degut a l’últim descens del Villarreal CF, el més important és que parla de superar l’adversitat, d’alçar-te quan caus i de lluitar per a eixir endavant. Ningú pot culpar als aturats de més de 45 anys de baixar els braços, però la resta sí que ens podem recriminar no fer més per ajudar-los, per aquesta raó, igual que diu la cançó, tornarem.
