Carles Mulet. Portaveu Iniciativa comarques de Castelló-Coalició Compromís.
El nostre món occidental o com es vulga qualificar té una habilitat monstruosa per crear amics i enemics internacionals, donant pàtina de demòcrata als que són tirans i tiranitzats a governants que han estat triats democràticament pel poble. Interessos geopolítics, estratègics, macroeconòmics que te poden posar de repent a un dèspota que els telediaris te venien fins fa dies com a un assassí, ara com el salvador de la modernitat, i el que era un aliat internacional que duia el bé i l’estabilitat ara és un criminal de guerra.
La intoxicació du les dosi diàries, el degoteig de manipulació informativa... es magnifiquen revoltes de carrer o assassinats en alguna part concreta mentre es silencien barbaritats que estan cometent-se en altres parts del món... i digereixen amb els telediaris el que altres jan han passat per una cuina i mastegat ells...
I clar, el Veneçuela no té un govern, té un “règim”, ( que etimològicament no té per si una connotació pejorativa, un règim és un sistema polític que regeix un estat, un conjunt de normes...) però el concepte s’associa a quelcom diferent a un govern “normal”, et recordat a un règim dictatorial, i l’ús d’este terme no es gratuït, perquè ningú parla del “règim de França” ni del “ règim de Rajoy” , sonaria estrany, veritat?, però sí del “ règim de Maduro”. No tinc cap simpatia especial pel senyor Maduro, però molta menys pel senyor X, perdó, del senyor Felipe Gonzalez ( que sí que li faria falta un bon règim... que mira com s’ha posat !), el de les portes giratòries contractat ara per les elèctriques... el que ha d’anar a salvar al poble veneçolà després d’haver estat el primer en desmantellar el sector públic, de vendre l’Estat Espanyol al capital estranger i de ser pioner en la corrupció generalitzada als seus governs.
