Carles Mulet. Portaveu Iniciativa comarques de Castelló-Coalició Compromís.
Olga María Henao, una espectacular colombiana resident a Canàries, ha estat aquests dies la protagonista involuntària, o no, d’un escàndol que afectava al president d’Extremadura, Nicolás Monago, però que no es sap ben bé com, li ha costat el càrrec a un diputat del PP de Terol. Es veu que tots dos, presumptament, tenien com afició, pagar amb els diners de tots viatges a Canàries per vore a esta xica. I de moment, sols li ha costat la cadira al actor secundari aragonès, i no a l’exsenador i ara president autonòmic que volia presentar-se ell com impol·lut batallador contra la corrupció.
Es veu que a algú del seu partir se li va unflar alguna part del cos d tant impostura, i li han fet públics aquests viatgets, que primer diu que eren de treball ( me guarde l’acudit fàcil), i després que pensa tornar fins el darrer cèntim. I és clar, que la senyoreta Olga Maria és l’anècdota, el motiu del viatge, sempre i quan fóra personal i no institucional ( els quals també els podria haver fet com turista, i no en primera classe,), és el de menys, sinó el fet de la impudícia de fer-nos a pagar a nosaltres eixes despeses personals, un senador que tenia un sou gens miserables i els privilegis del càrrec.
Dóna igual si els diners es gasten en coses de plàtans, en la bruixa Adelina preferida de Jordi Pujol, o en els pits de pollastre, nyores i xoriç cantipalo de les múltiples factures presumptament carregades per la presumpta Esther Pastor a la caixa fixa del Palau de la Generalitat, és corrupció , almenys èticament ho és, i sabem que mentre Monago continue, o l’escàndol de la caixa fitxa de la Generalitat no ha tingut més transcendència, en qualsevol país nòrdic, per molt menys, dimiteixen ministres, ací, tenim càrrecs públics que cobren el que mai cobrarien en les empreses privades, ( si algun dia arriben a treballar en una empresa privada) i que al mateix temps, compten amb privilegis qüestionables, i poden abusar de carregar despeses privades a l’erari públic, perquè el descontrol és total i absolut.
I això vam denunciar per exemple, als jutjats, com la caixa fixa de l’Escola Taurina, per exemple, podia ser un pou sense fons on carregar factures presumptament falses, botelles de vi de quasi 90 euros o viatges de cap de setmana a nom de persones que ningú sap qui són.
Després, és normal que la desafecció de la gent en la política siga la que és.
