Vicent Carda, portaveu de Compromís per Borriana.
Veig certa revolada al Congrés dels Diputats així ho anuncia la televisió i els diferents mitjans de comunicació que es lliuren de la mordassa del poder. La veritat que la notícia pot passar desapercebuda per a la immensa majoria, però té la seva importància. La publicació en el BOE del Reial decret-llei 8/2014, de 4 de juliol, d'aprovació de mesures urgents per al creixement, la competitivitat i l'eficiència ha despertat la polèmica entre l'oposició parlamentària. 170 pàgines on es regulen qüestions tan variades com el Registre Civil o els aeroports, els ports i mines, les empreses de treball temporal, el cinema, la llibertat d'horaris comercials, el sector del gas natural i l'energia elèctrica, entre altres mesures.
Tot això s'aprova un dijous i es publica un divendres de juliol, quan ha conclòs el període de sessions de les Corts Generals i tots estem pensant que farem aquestes vacances, si és que n'hi ha. Forma i temps d'aprovació de la norma s'uneixen impedint la discussió sobre reformes de gran importància per a la ciutadania en general, i que demostra una vegada més la política neoliberal i privatitzadora imposada per la dreta que ens governa des de la tardor de 2011. El Reial decret Llei (RDL) ja està en vigor sense que el Parlament s'haja pronunciat referent a les diferents propostes que en ell apareixen.
L'esperit dels RDL no pot ser més estricte, així ho regula l'article 86 de la Constitució espanyola, per poder dictar-ho ha d'aparèixer una circumstància extraordinària. Això permet emprar un procediment extraordinari per dictar una norma que té rang de llei. És a dir un RDL ha de ser un cas de “extraordinària i urgent necessitat”. “La necessitat ha de ser urgent, estar justificada i motivada i s'ha de correspondre amb les mesures que s'adopten. A més, ha de ser urgent. No hi ha prou amb el procediment legislatiu ordinari ni amb el d'urgència. Això és ha d'existir una correspondència entre una via molt expeditiva i la necessitat pública, de tal manera que si no se segueix, les mesures serien ineficaces”, com molt bé apunta el professor Julio González.
Però bé, veient l'aprovat pel Govern, algú es creu la transcendència, necessitat i urgència del RDL 8/2014, més aviat què es vol amagar darrere d'ell? Furtar al Parlament i a les seves senyories el dret al debat, a la participació i com no a la democràcia, i amb això als ciutadans. La regulació del RDL és raonable si s'aplica en el seu esperit. Però sempre hi ha risc de tirania del Govern de torn. En el que portem de legislatura el PP ha aprovat 53 RDL, en l'anterior legislatura el PSOE va aprovar 57. És la prova palpable que lluny de resoldre el problema extraordinari i urgent el que fa és actuar com a llei parany per regular tot el que el Govern tenia en ment i era problemàtic, i com no, necessita del consens de la majoria, del seu debat i de la seva aprovació. Utilitzar aquest parany és poc democràtic, més aviat sembla que estiguem ancorats en el passat i això al PP sembla que no li molesta, tot al contrari se sent molt a gust.
Encara que semble una simple batussa del dia a dia parlamentari, no ho és, aquesta forma d'actuar dels diferents governs de l'Estat va molt més allà, toca i de ple a la deteriorada democràcia espanyola. No es pot callar el debat, ni menys encara furtar la sobirania popular al Parlament, amb això es vulnera la clàusula de l'Estat democràtic de l'article 1.1 de la Constitució. No es pot utilitzar una llei parany perquè impedeix el control ciutadà de l'activitat pública i es dificulta la participació dels ciutadans en la vida política, no només dels partits polítics i dels seus diputats, sinó de tots nosaltres que amb els nostres vots els triem democràticament.
Aquesta és senzillament la seva manera d'entendre la democràcia, la seva democràcia, perquè per a la majoria dels ciutadans això sembla més una dictadura que una veritable democràcia.
