Vicent Carda, portaveu de Compromís per Borriana.
Varen ser molts els mandataris que acompanyaren el passat dimarts a Nelson Mandela en el seu últim viatge. Tots volien estar allí, encara que ell ja no estava. Estava ballant i cantant amb la seua gent. Tots volien eixir a la foto, perquè el que els importa és estar en ella més que seguir els seus passos.
Durant aquesta setmana s'han pogut escoltar tota classe d'elogis cap a la figura del líder que va lluitar contra l'apartheid a Sud-àfrica. És veritat que en aquests dies des de que Madiba va morir hi ha hagut discursos grandiloqüents dels nostres polítics, ací i allà, i a ú se li posa el cos una mica revoltós. Sort que la gent, el poble, no els fa ja ni cas; viure per vore.
Ací, en aquest estat de les lamentacions, hem sentit declaracions de ministres, presidents i expresidents, de polítics, sobre tot del PP i del PSOE lloar la lluita i el treball de Nelson Mandela, la seva lluita per la igualtat, el benestar, i per la pau. Els mateixos que lamenten la perduda del cap sud-africà són els mateixos que quan van governar van criminalitzar als joves objectors de consciència i els van enviar a la presó, com al meu amic Antoni Roig, que va tindre que vore com les seves idees pacífiques i antimilitaristes es topaven amb la presó; els mateixos que van crear els Centres d'Internament d'Estrangers, els famosos i dolorosos CIE, per a empresonar als immigrants, l'únic delicte dels quals ha estat i és, buscar un món millor; aquells que es van inventar lleis per retallar les llibertats individuals i col·lectives, laborals o assistencials, aquells avui han eixit en trompa per aplaudir i segrestar el gran llegat que ens deixa Madiba.
Però encara és més preocupant l'actitud dels que ens governen ara, tots sense exclusió han lloat la figura de l'expresident de Sud-àfrica; aquests senyors que han instal·lat les ganivetes en les tanques de Melilla i Ceuta (i no em serveix que ho feren abans els socialistes), que han aprovat una llei que retalla encara més la llibertat i deures de les persones, aquests senyors que són els abanderats d'un país on l'alarmant retrocés de la igualtat i el benestar és presentat com un exemple de prosperitat i al mateix temps com a model a seguir per la resta dels estats més retrògrads, aquests senyors es permeten la lleugeresa de parlar de Nelson Mandela. Que poca vergonya que tenen.
A casa, encara recorde la vergonya que vam haver de passar quan el govern del PP amb el silenci del PSOE i CIBUR, fa un parell de legislatures varen enviar a patrullar a la Policia Local tots els dies de l'any pels carrers de Borriana on vivien els immigrants i, ara aquests mateixos que manaven a la policia a patrullar i controlar a les persones de diferent color de pell, ara se senten en les nostres institucions com si res i, damunt parlen de Madiba.
El llegat de Madiba és que, encara que cap país esta exempt de racisme, ell va saber mantenir unit tot un poble i, les relacions entre els uns i els altres, blancs i negres, és avui una mostra de reconciliació, respecte i solidaritat, alguna cosa que uns altres no poden mostrar. Ací sense anar més lluny, cada dia existeix una major fragmentació social, la desigualtat creix i els serveis públics estan sofrint el major atac que hem pogut conèixer, i davant tot aquest retrocés ens trobem amb un govern que dóna l'esquena als ciutadans i calla davant els poderosos.
La força i les idees de Nelson Mandela, Madiba, com el coneixien a Sud-àfrica, tenen en aquests moments més validesa que mai perquè estem assistint a tota Europa a un progressiu creixement dels grups xenòfobs, dels partits feixistes. I és avui quan amb tota la força del món cal tallar per l'arrel aquests brots intolerants que no condueixen a res, només a l'odi i al sofriment. I com va apuntar, Madiba, “ser lliure no és solament alliberar-se les seues pròpies cadenes, sinó viure en una forma que respecte i millore la llibertat dels altres”, aquest és el seu llegat, treballar pels altres, aquest ha de ser el nostre repte.
