Vera Bou. Portaveu adjunta del Grup Municipal Compromís a l'Ajuntament de Castelló
L’Ajuntament de Castelló ha celebrat a bombo i plateret les dades del pont d’agost, que va ser d’un 85% d’ocupació hotelera que, segons l’alcaldessa, és senyal que “el turisme funciona”. Però darrere del triomfalisme institucional s’amaga una realitat menys lluïda i n’és el gast mitjà per visitant ha baixat respecte a l’any passat i la repercussió real sobre el comerç i la restauració local continua sent limitada. Els hotels de Castelló estan plens aquests dies, però la ciutat continua buida de projecte turístic.
No podem reduir l’èxit del nostre model a la fotografia d’un cap de setmana llarg. La ciutat viu de pics estacionals, dependents del calendari i dels grans esdeveniments, sense un pla que assegure continuïtat, ni diversificació. El turisme cultural, patrimonial o de natura continua sent una assignatura pendent, mentre altres municipis de la província i del País Valencià han sabut convertir els seus actius en motors d’activitat tot l’any.
Aquest desequilibri té conseqüències. L’hostaleria pateix la irregularitat, els treballadors encadenen contractes temporals i la ciutat perd oportunitats de mostrar-se més enllà del tòpic de platja i festivals. Castelló té recursos immensos, des del Desert de les Palmes fins a la tradició i l’idiosincràcia que ens fa únics, però el govern local de PP i Vox, prefereixen alimentar una bombolla d’esdeveniments i d’ocupacions puntuals, en lloc d’apostar per un model més sostenible i arrelat.
Un exemple d’aquesta falta de visió és la postura del PP amb la taxa turística. Fa només uns mesos la rebutjaven amb vehemència, assegurant que seria un fre al sector i un càstig per als visitants. Ara, en canvi, ja admeten que pot ser una eina útil. Però una cosa és recaptar i una altra ben distinta és saber en què invertir. Sense un projecte clar, la taxa turística corre el risc de convertir-se en un simple pegat recaptatori, en lloc de servir per millorar els serveis municipals, cuidar el patrimoni i diversificar l’oferta turística de Castelló.
Cal recordar que el turisme no és només comptar caps en un llit d’hotel, sinó garantir retorn econòmic i social. Necessitem visitants que gaudisquen, que descobrisquen la ciutat, que tornen, que recomanen i que deixen un valor afegit en el comerç de barri i en la cultura local. I això només s’aconsegueix amb estratègia, planificació i diàleg amb el sector i amb la ciutadania.
A més, la dependència d’un model basat en l’estacionalitat condemna Castelló a viure en una muntanya russa econòmica. Quan hi ha ponts o festes, la ciutat es col·lapsa; quan passen, els carrers tornen a buidar-se i els negocis locals a comptar els dies fins al pròxim esdeveniment. Aquesta inestabilitat dificulta la consolidació de llocs de treball dignes i segurs.
Tampoc podem ignorar l’impacte sobre la qualitat de vida dels veïns. Un turisme massificat en períodes concrets genera sorolls, problemes de mobilitat i pressió sobre els serveis públics, mentre que la resta de l’any Castelló sembla invisibilitzada en el mapa turístic. La ciutat no necessita ser aparador improvisat, sinó destí amb identitat pròpia.
En lloc de competir per qui atrau més gent un cap de setmana, hauríem de treballar per convertir Castelló en un referent de turisme responsable i potenciar la natura i el paisatge, obrir camins al turisme cultural, apropar la ciutat a les famílies i fer-la atractiva per a visitants de proximitat. Tot això suposa diversificar i planificar amb criteris de futur.
Castelló té potencial per a ser molt més que una destinació ocasional; però per aconseguir-ho fa falta visió, compromís i un govern que aposte pel benestar col·lectiu en lloc del titular fàcil d’una estadística lluïda en una roda de premsa. La nostra ciutat mereix un turisme que vaja més enllà del titular estiuenc. El que necessitem no són més triomfalismes des del despatx d’alcaldia, sinó un projecte turístic valent, que mire al futur i pose les persones al centre.
