Mercedes Ventura. Diputada autonómica de Ciudadanos por Castellón.
Un pacte per l'educació és el que necessita la nostra societat. Ja n'hi ha prou que l'educació estiga sotmesa als constants intents d'instrumentalització política, religiosa o econòmica. Perquè parlar d'educació és un tema molt seriós que repercuteix sobre el futur dels nostres fills i amb el pa dels nostres fills no es juga.
Si entenem l'educació com el procés pel qual, en qualsevol societat, els adults intenten transmetre les seues creences, cultures i altres valors (Campbell i Cosans, 1992) no hem de confondre amb l'adoctrinament il·lícit que algunes forces polítiques en arribar al Govern tendeixen a fer. En aquest sentit, si no pensem en allò que necessiten els nostres ciutadans per a ser més competitius en un mercat globalitzat, si no tenim voluntat de fer-ho i no comptem amb la col·laboració de la ciutadania, experts en matèria d'educació i cooperació entre les diferents forces polítiques no traurem al sistema educatiu de la unitat de cures intensives on es troba en l'actualitat.
És obvi que aquest sistema necessita ser cuidat per part de les diferents forces polítiques perquè puga reduir la seua major dolència, que és l'abandó escolar, la taxa de repetició i/o el fracàs escolar. Aquests són els majors mals i sembla que fins a aquest moment no hem reparat en ells perquè solen ser reincidents durant molts anys, només cal mirar l'informe PISA. I la Comunitat Valenciana es porta el segon premi, amb un 37 per cent dels estudiants que no obtenen el graduat escolar.
Però sembla ser que al Govern del Botànic no li interessa reduir el fracàs o l'abandó escolar perquè el seu focus d'interès gira al voltant del model lingüístic educatiu, per aplicar la immersió lingüística en valencià i a poc a poc anar restant notorietat a l'educació concertada i privada.
En el passat ple el senyor Marzà em va indicar que faltava a la veritat quan jo li demostrava, amb dades objectives proporcionades per centres privats i publicats en premsa, que desitjaven 'dinamitar' l'educació concertada. Afortunadament el temps m'ha donat la raó i la seua Conselleria, amb l'arranjament escolar realitzat sobre la concertada, va deixar de manifest qui mentia, eliminant onze unitats en la concertada i, a més, privant als estudiants de la universitat privada de renovar convenis per a realitzar les seues pràctiques en la Diputació de València i en molts ajuntaments d'aquesta província.
Amb aquest panorama, em qüestionava: no són igual de ciutadans l'alumnat d'una universitat privada que d’una universitat pública? No paguen els mateixos impostos? Em sembla que es prenen a la lleugera aquestes mesures que freguen la discriminació, la llibertat d'elecció dels centres educatius i la igualtat d'oportunitats. Perquè si l'alumnat de la universitat privada té el deure pagar els seus impostos a l'Administració Pública, també té el dret de realitzar les seues pràctiques en la mateixa.
M'agradaria que férem educació des de l'ètica, sense adoctrinament ni coaccionar llibertats de triar el sistema educatiu que desitgem. Entenem que l'escola és un lloc privilegiat per a l'aprenentatge i desenvolupar l'autonomia i, com deia Kant, “únicament per l'educació l'home arriba a ser home”. Per a tenir el privilegi de tenir una educació de qualitat que ens ajude al desenvolupament personal i professional al llarg de la vida, el Govern hauria de reflexionar sobre què necessita la societat, voler fer-ho i saber fer-ho.
