No compta amb referències en la capital de la Plana, malgrat que va ser un personatge principal, però sí que té una plaça dedicada en Vila-real
Si hi ha hagut personatges il·lustres als quals després la memòria no ha tractat en funció de la seua importància i la seua representació, eixe va ser Pedro Bayarri Benedito, nascut a Benicarló, diputat per Castelló, i per a més senyals, l'únic ministre de Marina que ha tingut la província de Castelló.
La seua figura està significada en l'exposició: 'Castelló i la mar', que es pot visitar en el saló Xaloc del Real Club Nàutic de Castelló.
L'exposició de la Subdelegació de Defensa refereix les moltes relacions de Castelló amb la mar, que es troben documentades a l'Aula Militar Bermúdez de Castro de Castelló. La història de Pedro Bayarri Benedito és un dels temes que es troba recollida en aquesta mostra documental.
Va nàixer en Benicarló en 1803, on li van dedicar un carrer que en l'actualitat no apareix representada quan es busca la seua ubicació en la llista de carrers de Google Maps a Benicarló.
Pedro Bayarri estudie Dret en la Universitat de València i va obrir un despatx a Vila-real. L'elecció d'aquest municipi com a lloc de residència i d'activitats laborals no va ser per casualitat. Els antecedents materns de Bayarri estaven lligats a aquesta localitat.
A la província de Castelló, la Primera Guerra Carlista es va desenvolupar entre 1833 i 1840, amb la seua fase de major intensitat entre 1835 i 1837, quan les forces de Cabrera van consolidar el seu domini en el Maestrat i van estendre la seua influència cap a la Plana mitjançant incursions i ocupacions temporals.
Durant la Primera Guerra Carlista, l'interior de la província de Castelló va quedar sota un fort control de les partides carlistes de Cabrera, que estenien la seua influència cap a la Plana mitjançant incursions i ocupacions temporals. En eixe context de domini intermitent, les autoritats liberals de municipis com Vila-real van ser objecte de depuració i expulsió.
La segona Guerra Carlista es va gestar arran del fracàs del matrimoni entre Isabel II i el pretendent carlista, el focus principal es va establir a Catalunya, encara que la província de Castelló també va resultar afectada.
Quan els carlistes dominaven una zona: Destituïen autoritats liberals; expulsaven o perseguien càrrecs públics afins al govern isabelí; i substituïen ajuntaments per estructures pròpies.
Va ser durant aquesta etapa, quan Pedro Bayarri va ser bandejat, al costat de l'alcalde de Vila-real, Domingo Chillida, pel brigadier carlista Joaquín Llorens Bayer.
Tot això va succeir amb Pedro Bayarri dins de l'entorn del Partit Progressista, encara que més avant va evolucionar cap a posicions pròximes a la Unió Liberal de Leopoldo O'Donnell.
La 'Vicalvarada' i l'ascens de Bayarri
Es coneix com 'Vicalvarada' al pronunciament militar que va tindre lloc a Espanya el 28 de juny de 1854. El seu nom es deu al fet que es va iniciar en la caserna de Vicálvaro (Madrid), i va suposar una rebel·lió contra el govern de la facció 'polonesa' del Partit Moderat durant el regnat d'Isabel II.
Inclinat per les idees liberals, Pedro Bayarri va ser comandant de la Milícia Nacional, i va ser membre de la Junta Revolucionària de Castelló en 1854, any en què els progressistes van ocupar el poder. El general que va liderar l'alçament militar va ser Leopoldo O’Donnell.
Pedro Bayarri Benedito va arribar a ser diputat per la circumscripció de Castelló del 13 de novembre de 1854 al 2 de setembre de 1856 i, posteriorment, del 6 de desembre de 1858 fins a la seua defunció a Madrid el 25 de juny de 1859. I va ocupar, durant la seua primera legislatura, el càrrec de secretari del Congrés.
Encara que el més singular de tot, és que Pedro Bayarri va ser nomenat ministre de Marina entre el 14 de juliol i el 12 d'octubre de 1856, en el primer gabinet del Govern d'O’Donnell.
El Ministeri de Marina tenia la seua seu, al costat d'altres organismes, en el Palau de Godoy, però un incendi ocorregut el 29 de novembre de 1846 va aconsellar que només quedaren en l'edifici les dependències del Ministeri de Marina, al qual en 1853 se li agregarien les del recentment creat Museu Naval (1844).
En el breu espai de temps al capdavant de la cartera de Marina va emprendre reformes en el Museu Naval de Madrid, amb la creació de noves seccions i l'ampliació de la biblioteca.
A l'any següent va ser nomenat ministre Togat del Tribunal Suprem de Guerra i Marina.
Pedro Bayarri Benedito té una plaça dedicada en el seu honor en la localitat de Vila-real.
