Carlos Romeo Casabona ha impartit la conferència inaugural del congrés 'L'espoli de béns culturals. Instruments legals front al mateix'
Castellón Información
El catedràtic de Dret Penal de la Universitat del País Basc, Carlos Romeo Casabona, ha analitzat a la Universitat Jaume I els aspectes més rellevants i controvertits del Conveni del Consell d'Europa de 2017 sobre delictes relacionats amb els béns culturals en la conferència inaugural del congrés 'L'espoli de béns culturals. Instruments legals front al mateix', dirigit per la professora de Dret Penal de l'UJI Cristina Guisasola.
Romeo Casabona ha assenyalat que la principal novetat i atractiu del Conveni, que encara no ha entrat en vigor i que de moment ha estat signat per vuit països, entre els quals no està Espanya, és la seua dimensió penal, que fins el moment havia mostrat ser "insuficient" en la protecció dels béns culturals. En aquest sentit, ha apuntat que un dels punts d'inflexió per a la creació d'aquest conveni ha sigut l'aparició de noves formes d'atac al patrimoni cultural com és el terrorisme.
Segons ha explicat el catedràtic, el conveni té com a objectiu combatre i prevenir el tràfic il·lícit i la destrucció de béns culturals, a més de fomentar la cooperació internacional en aquest àmbit. Així, inclou una llista tancada de figures delictives com ara el robatori, la importació i exportació il·legal, la falsificació o la destrucció del patrimoni, entre altres. "Aquest ventall de figures delictives, així com un conjunt de recursos penals complementaris doten al conveni d'un instrumental jurídic d'entrada adequat i potencialment eficaç. A més, cal subratllar el seu caràcter internacional que li dota teòricament d'una major capacitat d'influència i eficàcia", ha apuntat.
No obstant, Romeo Casabona també ha posat de manifest que el conveni ha inclòs i exclòs algunes previsions que "debiliten considerablement la seua eficàcia per a la consecució dels objectius que proclama". En aquest sentit ha explicat que hi ha reserves, més de les habituals, en algunes figures delictives, com ara en la excavació i extracció il·legals o la importació il·legal, de forma que els delictes poden ser tractats com infraccions administratives i no penals.
A més, ha posat especial èmfasi en la eliminació del conveni dels tipus agravats de terrorisme: la destrucció del patrimoni vinculada al terrorisme i el tràfic il·lícit dels béns per a aconseguir fons per al terrorisme. "És una contradicció que no s'hagen recollit finalment si va ser el punt de partida d'aquest acord. El conveni ha perdut un dels seus objectius", ha afirmat.
Com a conclusió, el catedràtic ha assenyalat que "a pesar d'aquestes llacunes, la iniciativa ha sigut important i suposa un pas més per a la protecció més adequada dels béns culturals. No obstant haurem de veure si la resta de països la signen".
