El Castelló de Begoña Carrasco acumula rècords. Però cap d’ells és positiu. Tenim un ciutat rècord en l’augment dels en l’augment de la inflació, rècord en l’encariment del lloguer i en la compra d’habitatge i rècord en propaganda. Però també rècord en augment de víctimes de la violència masclista i el maltractament. Gràcies a les polítiques del Partit Popular tenim una ciutat cada vegada més dura per a viure i menys segura per a les dones.
Segons dades del Ministeri de l’Interior, Castelló ha registrat un increment del 35% en víctimes amb seguiment policial per violència masclista. Hui hi ha 2.784 dones sota vigilància de les forces de seguretat, i a la ciutat de Castelló, 248 compten amb protecció activa a través del sistema VioGén de la Policia Local. Les xifres, esgarrifoses, dibuixen un mapa de risc en expansió. El 70% de les detencions relacionades amb violència de gènere les realitza la Policia Local, el responsable polític de la qual (per designació directa de Begoña Carrasco) és Antonio Ortolá, regidor d’ultradreta que nega la violència de gènere. Mentre tant, l’Ajuntament es limita a proclamar discursos buits i a acumular fotos institucionals.
Carrasco, que és al mateix temps alcaldessa i regidora d’Igualtat, afirmava fa uns dies que “la violència de gènere és un problema d’Estat”. Una frase aparentment solemne que, en realitat, és la fórmula habitual de qui no vol assumir responsabilitats locals. Però el problema és que, a Castelló, aquest tirar pilotes fora i culpar l’Estat s’ha convertit també en un fracàs municipal. Les xifres no paren de créixer i la resposta política continua atrapada entre la propaganda i un silenci institucional que també mata.
La mateixa alcaldessa que parla de “més treball de camp i menys pancartes” té al seu costat un regidor de Seguretat que, mentre coordina la Policia Local i el sistema VioGén, és conegut per la seua actitud negacionista. Un govern que nega el masclisme o el disfressa sota l’etiqueta genèrica de “violència domèstica”, i que fins i tot va intentar desvirtuar l’últim minut de silenci per un assassinat masclista volent incloure-hi la mort d’un home, està desmantellant dècades d’avenços feministes i posant en risc la vida de moltes dones.
Quan els responsables polítics parlen de “problemes de convivència” o “casos puntuals”, invisibilitzen el que realment passa, és que és un sistema estructural de desigualtat i violència que necessita recursos, formació, voluntat política i, sobretot, polítiques valentes. No n’hi ha prou amb dir que la Policia Local protegeix 248 dones; cal preguntar-se quantes més estan desprotegides, quantes han desistit de denunciar per falta de suport i quantes ja no confien en unes institucions que callen més del que actuen. Perquè el negacionisme no sempre crida; a vegades, simplement calla. I eixe silenci institucional també és violència.
Un silenci, que enguany ha arribat fins a vetar la Declaració Institucional pel 25N, deixant Castelló sense un consens institucional contra la violència masclista per segona volta en anys. Davant d’això i l’intent de desvirtuar el minut de silenci per violènica masclista, la Coordinadora Feminista de Castelló els ha donat l’esquena en els actes del proper 25N i ha decidit continuar treballant al marge d’un govern que els menysprea.
Castelló necessita una alcaldessa que crega en la igualtat, no que la gestione com una foto de protocol. I un govern que no negue la violència masclista, sinó que la combat amb pressupost, formació, valentia i sororitat. Perquè darrere de cada xifra hi ha una dona que mira rere la porta abans d’eixir de casa. I darrere de cada rècord, hi ha una alcaldessa que podria haver fet més… i no ho va fer.
