Torró inaugura la II Conferència de ciutats intermèdies, que clausurarà demà Galí
Castellón Información
La directora general d'Habitatge de la Generalitat Valenciana, Rebeca Torró, ha anunciat avui a Almassora que la Conselleria d'Obres Públiques estrenarà al desembre la plataforma digital VEUS que detectarà les “àrees urbanes sensibles” de cada municipi. Així ho ha confirmat durant la inauguració de la II Conferència de ciutats intermèdies, que acull la Casa de la Cultura entre avui i demà, sota el patrocini de l'Ajuntament d'Almassora i l'organització de la fundació Formació i Desenvolupament Urbanístic (FYDU) i la consultora Axioma.
Torró, que ha estat acompanyada en la taula per la regidora d'Urbanisme, Carmina Martinavarro, i José Manuel Miquel (Axioma), ha incidit que la Conselleria d'Habitatge està treballant en “una agenda urbana orientada a municipis d'entre 20.000 i 50.000 habitants que es materialitzarà en una guia i en la plataforma digital cridada VEUS (Visor de Espais Urbans Sensibles)”. “Aquest visor ajudarà a reconèixer les àrees més vulnerables de manera objectiva i sistemàtica en tots els municipis per a orientar així les polítiques de regeneració de la Conselleria d'Habitatge”, ha declarat.
Aquestes eines serviran també per a materialitzar els fons Feder en ciutats que rebran la subvenció d'Europa i que permetran salvar les desigualtats entre barris gràcies al finançament de nous projectes. En aquest sentit, Torró ha felicitat a Almassora per haver-hi assolit 10 milions d'euros, cinc procedents de la UE, per a desenvolupar iniciatives urbanes sostenibles com l'ampliació del carril bici o la remodelació de la Vila.
A les jornades, que clausurarà demà l'alcaldessa, Merche Galí, no han faltat arquitectes, urbanistes, enginyers i representants polítics com els alcaldes de Vinaròs o les Coves de Vinromà, atrets per les ponències sobre Mobilitat sostenible (Joan Olmos, enginyer CCP), Metabolisme urbà (Sergio Palencia, enginyer UPV), Estratègies i ajudes per a la regeneració i renovació urbana (Rebeca Torró), Fons europeus en el desenvolupament de ciutats (Dolores Ortiz, Ministeri d'Hisenda) i Instruments d'intervenció en la ciutat (Javier Pérez, arquitecte UPV).
Els ponents han abundat sobre reptes com els avanços tecnològics en la gestió de l'aigua, la generació d'energia o la valorització de residus, tres dels aspectes mediambientals que més afecten al metabolisme urbà i a l'economia municipal. De fet, la directora general d'Habitatge ha indicat que l'agenda urbana que redacta el seu departament servirà per a desenvolupar “diagnòstics rigorosos que permeten identificar les zones més necessitades d'intervenció, ja siga per qüestions econòmiques, socials o mediambientals i, en conseqüència, plantejar les estratègies d'intervenció mes eficients i realistes”.
Martinavarro ha incidit en la necessitat d'oferir més responsabilitats i participació, tal com entén Europa, als municipis i tendir ponts entre les diferents administracions. No en va, les anomenades ciutats intermèdies concentren en l'actualitat a més del 60% de la població urbana, amb una previsió de superar el 67% l'any 2050.
