El XXIX Congrés Internacional EDUTEC 2026 se celebra per primera vegada a Castelló fins al 6 de novembre i analitza l'impacte de la IA en l'ensenyament, la integritat acadèmica i la formació digital de l'alumnat
La Universitat Jaume I de Castelló (UJI) ha inaugurat este dimecres, 4 de novembre, el XXIX Congrés Internacional de Tecnologia Educativa EDUTEC 2026, una trobada que reunix més de 800 participants de més de 30 països, tant de manera presencial com virtual. Durant tres jornades, fins al divendres 6 de novembre, investigadors i especialistes analitzaran els efectes de la intel·ligència artificial (IA) i de la transformació digital en els sistemes educatius.
El congrés, que se celebra per primera vegada a Castelló, té com a lema «Reconnectar amb la pedagogia: una visió crítica, pràctica i ètica de la tecnologia educativa». El programa posa el focus en l'ús de la IA a les aules, els riscos per a la integritat acadèmica i la necessitat de desenvolupar competències digitals que vagen més enllà del domini de les ferramentes tecnològiques.
La trobada està organitzada pel Grup d'Investigació en Ensenyament, Aprenentatge i Tecnologia (GREAT) de l'UJI i l'Associació per al Desenvolupament de la Tecnologia Educativa EDUTEC.
L'UJI reclama un ús crític i responsable de la intel·ligència artificial
L'acte inaugural ha comptat amb la participació del rector de l'UJI, Jesús Lancis; el vicerector de Docència i Estudiantat i responsable del congrés, Francesc Esteve, i el president de l'associació científica EDUTEC, Julio Cabero, catedràtic de Tecnologia Educativa de la Universitat de Sevilla.
Durant la seua intervenció, Lancis ha defensat la necessitat de revisar els mètodes d'ensenyament davant l'expansió de la intel·ligència artificial generativa.
El rector ha destacat que la incorporació de noves tecnologies ha d'anar acompanyada d'una reflexió pedagògica i d'un ús ètic de les ferramentes digitals.
En este sentit, ha assenyalat que un dels principals reptes de la universitat és formar professionals amb capacitat crítica i autonomia de pensament, més enllà de les respostes que puguen proporcionar els sistemes automatitzats.
La IA generativa i els seus efectes en la investigació universitària
La conferència inaugural ha estat a càrrec de Melissa Bond, investigadora de l'University College London, que ha analitzat les possibilitats de la intel·ligència artificial per a millorar l'ensenyament, l'aprenentatge i la investigació en l'educació superior.
La seua ponència s'ha centrat en l'impacte dels models de llenguatge de gran dimensió (LLM) i de la IA generativa, especialment en relació amb la integritat acadèmica i els processos de producció científica.
Bond ha exposat com estes tecnologies poden facilitar tasques vinculades a les revisions sistemàtiques de literatura científica, com ara la selecció d'articles i l'extracció de dades.
Segons ha explicat, l'automatització d'estos processos, sempre que s'aplique amb criteris de rigor i supervisió, pot reduir el temps necessari per a actualitzar el coneixement científic.
La investigadora ha defensat una aplicació responsable d'estes ferramentes basada en els principis RAISE, amb l'objectiu de preservar la qualitat de la investigació i afavorir la transferència dels resultats a la pràctica educativa.
Experts internacionals advertixen dels biaixos, el plagi i la dependència tecnològica
La primera jornada també ha inclòs la taula redona «La intel·ligència artificial en l'educació superior: oportunitats i desafiaments», amb representants d'universitats europees.
Entre els participants han estat Wilfried Admiraal, de l'Oslo Metropolitan University; Victoria Marín Juarros, de la Universitat de Lleida; Cassio Cabral Santos, de l'Institut Politècnic de Santarém, i Linda Castañeda, de la Universitat de Múrcia.
Admiraal ha plantejat la necessitat de reforçar l'autonomia de l'alumnat en la construcció del coneixement, especialment davant els riscos de manipulació associats a les ferramentes d'intel·ligència artificial.
Per la seua banda, Victoria Marín ha advertit que la competència digital no pot limitar-se a saber utilitzar aplicacions, sinó que ha d'incloure la capacitat d'identificar biaixos, dilemes ètics i problemes relacionats amb l'autoria digital.
Cassio Cabral Santos ha identificat quatre riscos principals en l'ús de la IA en l'educació superior: els biaixos de les dades d'entrenament, la falta de reproductibilitat en la investigació, la dependència de serveis comercials i el plagi generat amb ferramentes automatitzades.
Finalment, Linda Castañeda ha centrat la seua intervenció en la distribució de responsabilitats i en el poder de decisió dins del nou entorn educatiu digital.
L'Informe EDUTEC 2026 alerta de la bretxa digital i dels riscos ètics
Una altra de les activitats destacades de la jornada inaugural ha sigut la presentació de l'Informe EDUTEC 2026, dedicat a analitzar l'adopció de la intel·ligència artificial en les diferents etapes educatives.
El document estudia la presència de la IA des de l'ensenyament escolar fins a la universitat i la publicació científica.
Entre les seues conclusions, identifica el predomini de la intel·ligència artificial generativa en la docència i assenyala problemes que poden condicionar-ne la implantació, com la bretxa digital i els biaixos dels sistemes automatitzats.
L'informe planteja que la incorporació d'estes tecnologies ha d'estar vinculada a objectius pedagògics concrets i a criteris d'equitat, inclusió i governança ètica.
Castelló acull per primera vegada el congrés EDUTEC
La celebració d'EDUTEC 2026 a l'UJI situa Castelló com a seu d'una trobada internacional dedicada a la investigació i l'aplicació de la tecnologia educativa.
El congrés continuarà fins al 6 de novembre, amb activitats centrades en els desafiaments de la transformació digital i les seues conseqüències per al professorat, l'alumnat i les institucions educatives.
El programa complet de les jornades es pot consultar en la web oficial del Congrés Internacional EDUTEC 2026.
