La primera campanya arqueològica a l'Illa Grossa identifica ceràmiques dels segles VII-VI abans de Crist, gravats rupestres, estructures de pedra en sec i antics sistemes hidràulics gràcies a l'ús de tecnologia LiDAR i models tridimensionals
La primera campanya del Pla d'Investigació Arqueològica a l'Illa Grossa de les Columbretes, impulsada per la Diputació de Castelló en col·laboració amb investigadors de les universitats de Barcelona i Jaume I, ha permés identificar i catalogar 44 elements d'interés patrimonial, entre els quals destaquen fragments ceràmics del Ferro Antic, datats entre els segles VII i VI abans de Crist. Les troballes aporten noves evidències sobre la presència humana en este arxipèlag del Mediterrani fa aproximadament 2.700 anys.
Els treballs, desenvolupats durant 2026, també han documentat nous abrics amb sedimentació, gravats rupestres, canals hidràulics i construccions de pedra en sec, així com diferents estructures vinculades a l'ocupació i l'aprofitament de l'illa al llarg de la història.
La investigació ha combinat prospeccions terrestres amb tecnologia LiDAR, vols de dron, models tridimensionals i anàlisis de laboratori, una metodologia que ha permés estudiar zones de difícil accés i ampliar el coneixement del patrimoni arqueològic de les Columbretes.
Ceràmiques dels segles VII i VI abans de Crist al Promontori Sud
Una de les troballes més rellevants de la campanya és la localització de fragments ceràmics atribuïbles al Ferro Antic a l'extrem nord-oest del Promontori Sud de l'Illa Grossa, en una zona pròxima a una senda amb escales excavades a la roca.
Estos materials, que actualment s'estudien als laboratoris del Servei d'Arqueologia de la Diputació de Castelló, constituïxen noves evidències de la freqüentació humana de l'arxipèlag durant la protohistòria.
La investigació haurà de determinar amb més precisió les característiques dels fragments i el context de la seua presència a l'illa, una informació que pot contribuir a conéixer millor els usos d'este enclavament en les antigues rutes de navegació del Mediterrani occidental.
En conjunt, els arqueòlegs han catalogat 44 elements patrimonials distribuïts entre el Promontori Nord, la Zona Central i el Promontori Sud, amb restes corresponents a diferents períodes històrics.
Un enterrament medieval revela la presència d'un home entre els segles XI i XIII
La campanya també ha permés revisar i georeferenciar un abric on, l'any 1990, es va excavar un enterrament humà d'època medieval.
Els estudis antropològics, les datacions per carboni 14 i les anàlisis d'ADN efectuades sobre les restes han aportat noves dades sobre la persona soterrada en este punt de l'arxipèlag.
Segons els resultats de la investigació, es tractava d'un home d'entre 40 i 50 anys que va morir i va ser enterrat a l'Illa Grossa entre els anys 1041 i 1211.
Les anàlisis apunten a possibles vincles amb activitats marineres i a afinitats genètiques amb poblacions del Mediterrani central i oriental, encara que estes dades no permeten establir per si soles la seua procedència exacta ni les circumstàncies de la mort.
L'estudi d'este enterrament s'ha publicat en el número 42 de la revista científica Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló.
Tecnologia LiDAR i 30 models 3D per a estudiar l'Illa Grossa
Una part destacada del projecte ha consistit en l'aplicació de noves tecnologies per a documentar el patrimoni arqueològic en un entorn caracteritzat per les dificultats d'accés, el relleu volcànic i la vegetació.
L'equip investigador ha utilitzat vols de dron equipats amb tecnologia LiDAR, un sistema que permet obtindre informació detallada del terreny mitjançant sensors làser i identificar possibles estructures que resulten difícils de reconéixer a simple vista.
A més, s'han elaborat 30 models fotogramètrics tridimensionals d'alta resolució per a registrar i analitzar diferents elements patrimonials.
El treball ha generat més de 9.000 arxius gràfics i fotogràfics, amb un volum aproximat de 453 gigabytes d'informació digital.
Esta documentació constituïx una base de dades per a futures investigacions i per al seguiment de l'estat de conservació de les estructures identificades.
Canals hidràulics, pedra en sec i gravats rupestres
Les prospeccions també han permés ampliar la documentació sobre les diferents formes d'aprofitament de l'Illa Grossa al llarg dels segles.
Entre els elements estudiats figuren antics canals hidràulics, construccions de pedra en sec, gravats rupestres i restes de patrimoni industrial, així com estructures relacionades amb el far de les Columbretes.
Estos vestigis aporten informació sobre les transformacions que ha experimentat l'illa i les activitats desenvolupades en este enclavament, tant en períodes antics com en èpoques més recents.
La presència de sistemes d'aprofitament de l'aigua i d'estructures constructives també permet aprofundir en l'estudi de les condicions de vida i de les necessitats de les persones que van ocupar o freqüentar l'arxipèlag.
Una investigació compatible amb la protecció de la reserva natural
La campanya ha estat coordinada pel Servei d'Arqueologia de la Diputació de Castelló, amb la participació d'investigadors de la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Jaume I (UJI), així com de l'empresa especialitzada Estrats, Treballs d'Arqueologia SL.
Els treballs han comptat amb la col·laboració de la Direcció General de Medi Natural i Animal i de la Reserva Natural de les Illes Columbretes, especialment en les tasques logístiques i d'accés a les diferents zones d'estudi.
Les actuacions han sigut autoritzades per la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat Valenciana, amb l'objectiu de compatibilitzar la investigació arqueològica amb les mesures de conservació ambiental que protegixen l'arxipèlag.
Els resultats d'esta primera campanya reforcen l'interés científic de les Columbretes com a espai per a estudiar la relació entre les comunitats humanes i la navegació mediterrània al llarg de la història.
Els investigadors plantegen que l'arxipèlag podria haver exercit diferents funcions com a punt de referència per a la navegació, refugi o enclavament estratègic, encara que la interpretació concreta d'estos usos requerix continuar amb les investigacions.
