Els d’Iñigo Pérez capgiren el gol inicial del Napoli gràcies a l’olfacte de Mikautadze, la potència de Mouriño i la sentència final d’Oluwaseyi
El Villarreal CF ja sap què és guanyar en la Champions League esta temporada. Els groguets van véncer l'SSC Napoli en una nit de somni a l’Estadio de la Cerámica (3-1), deslligant l'eufòria entre els milers d'aficionats que van omplir les grades. El Submarí va superar el conjunt partenopeu amb una remuntada espectacular que serveix per a estrenar el caseller de punts en la màxima competició continental. Els gols de Mikautadze i Mouriño en la primera meitat, sumats a la sentència definitiva de Tani Oluwaseyi en el tram final, van firmar un triomf d'un valor incalculable.
Els acords de l’himne de la Champions van tornar a ressonar amb força a Vila-real. Per primera vegada en la seua centenària història, el club disfrutava de la màxima competició europea per dos anys consecutius. Esta fita esportiva demostra la consolidació del projecte groguet en l'elit del futbol mundial, competint de tu a tu contra els gegants del continent. El duel davant els italians, corresponent a la segona jornada de la fase lliga, s'afrontava com una autèntica final després de la injusta derrota patida al feu del Borussia Dortmund (2-3) en el debut.
Per a esta gran cita, Iñigo Pérez va alinear un onze inicial ple de talent i molt reconeixible per a l'afició. L'aposta va incloure Luiz Júnior en porteria; una línia defensiva sòlida amb Mouriño, Pau Navarro, Renato Veiga i Carlos Romero; un mig del camp comandat pel múscul i la visió de Gueye, Saliba i Comesaña; i un trident ofensiu letal amb Moleiro, Gerard Moreno i Mikautadze. Tanmateix, el guió perfecte va trontollar ben prompte, ja que el Napoli es va avançar en el minut 7 gràcies a una rematada de Rrahmani que va aprofitar un rebuig de Luiz Júnior per a fer el 0-1.
Reacció fulgurant i fúria grogueta
Lluny d'afonsar-se, el Villarreal va reaccionar immediatament amb un orgull admirable i va assetjar l'àrea rival. El davanter georgià Georges Mikautadze va avisar primer amb una rematada clara que va eixir desviada, i poc després Gueye va fregar l'empat amb un xut potent des de la frontal. Els locals dominaven el ritme del joc, i Renato Veiga va fer tremolar el travesser amb un llançament llunyà des de més de trenta metres que va fer emmudir els seguidors italians. El gol de la igualtat era qüestió de temps, i la justícia poètica no va tardar a arribar a l'feu groguet.
En el minut 23, la pressió alta del Submarí va tindre el seu premi: Mikautadze va firmar l'1-1 en anticipar-se amb astúcia a una mala cessió de la defense visitant. El georgià va superar el porter Milinkovic-Savic i, quasi sense angle, va definir amb una classe magistral. La bogeria es va deslligar per complet només tres minuts després, quan Mouriño va culminar la remuntada amb el 2-1 en connectar un xut espectacular des de la frontal de l'àrea. L'uruguaià va col·locar la pilota a l'esquadra, fent justícia al gran futbol que es veia sobre la gespa.
A la represa, el Villarreal va mantindre el control, i el canadenc Saliba va fregar el tercer de cap després d'una bona prolongació de Comesaña. El perill local era constant, i Alberto Moleiro va fer alçar els aficionats dels seus seients amb una jugada individual majestuosa que la defensa napolitana va traure sota els pals in extremis. Veient el desgast físic, Iñigo Pérez va moure la banqueta i va introduir oxigen fresc amb l'entrada de Foyth, Freeman i Oluwaseyi per a contindre les envestides d'un Napoli que cremava les seues últimes naus en atac.
El tram final del partit va ser no apte per a cardíacs, i el conjunt italià va fregar l'empat en el minut 80, pero Luiz Júnior es va fer immens en guanyar un mà a mà providencial davant Hojlund. Els minuts pesaven, i la defensa liderada per un superb Renato Veiga es multiplicava per a rebutjar cada baló penjat a l'àrea local. Quan més colcollava el rival, una pèrdua dels visitants va permetre un contraatac fulgurant del Villarreal per a tancar definitivament el matx.
La sentència d'esta nit històrica va arribar en el minut 87 de les botes de Tani Oluwaseyi, qui va fer el 3-1 definitiu. El davanter canadenc va rebre una gran assistència de Saliba i va definir amb una sang freda i una qualitat immenses davant l'eixida del porter. Amb este gol, el Villarreal trenca una mala ratxa històrica en la màxima competició europea, on feia temporades que no sumava de tres en tres. El Submarí torna a somriure a Europa i mira el futur en la fase lliga amb un optimisme desbordant.
