L'alcalde planteja una nova etapa després de liquidar part del deute històric, amb la mirada en l'estació, la reorganització urbana i l'estabilitat econòmica
Després d'una dècada marcada per la crisi, la recuperació i un nou escenari d'incertesa, l'alcalde de Vila-real situa 2026 com l'inici de de un nou cicle. Un any en què, més enllà dels comptes municipals, es definiran les bases del model de la Vila-real del segle XXI.
La localitat de Vila-real es troba en un moment decisiu, en el qual no pot perdre el tren del futur, i en una situació que establirà les bases per a la ciutat del segle XXI.
Així, almenys, ho veu el seu alcalde, José Benlloch, que ara, en el 2026 comença a veure la llum al final d'un llarg túnel, després de liquidar el préstec heretat que va condicionar la seua gestió durant 15 anys.
Un canvi de cicle després de 15 anys d'ajustos
José Benlloch interpreta aquest moment com el tancament d'una etapa. Després d'anys d'esforç per a sanejar els comptes, Vila-real comença a alliberar-se de part de la càrrega financera que va condicionar el seu desenvolupament des de 2011. Això significa, indicava l'alcalde, que la ciutat deixarà de destinar una part important del seu pressupost a amortitzar préstecs heretats i podrà obrir un nou marge per a la gestió municipal.
No obstant això, José Benlloch és, abans de res un home prudent i realista, i reconeix que aquest canvi no implicarà, per si sol, una recuperació immediata, però sí un punt de partida distint al dels últims anys.
De la resistència a la reconstrucció
Aquesta anàlisi ve condicionat pels llargs anys de govern en els quals, per a Benlloch, Vila-real va haver de limitar-se a sostindre una posició de 'resistència', primer davant la crisi econòmica, i després davant la pandèmia i l'impacte internacional. L'objectiu ara, per a Benlloch, passa per reconstruir.
El propi alcalde va definir la ciutat com un espai de “resistència i refugi”, una idea que resumeix l'evolució recent i que ara es projecta cap a una etapa més propositiva.
Caldria tindre en compte, també, que és la primera vegada que José Benlloch afronta la gestió del seu municipi relativament lliure de les herències anteriors. Seria, per tant, el moment adequat per a poder exercir com a alcalde, encara que siga en coalició, amb la possibilitat de tirar avant les seues pròpies polítiques i els seus projectes per a la Vila-real que entén com a ciutat.
Un present condicionat, però amb horitzó
Malgrat aquest canvi de cicle, el marge encara és limitat per l'ajuntament. El pes de les sentències urbanístiques i la necessitat de fer front a deutes pendents mantenen la seua condició sobre l'acció de l'Ajuntament.
La prioritat immediata passa per ordenar els comptes, atendre compromisos amb proveïdors i garantir el funcionament dels serveis bàsics, abans d'abordar noves inversions de major abast.
La Vila-real del segle XXI: estació i nou urbanisme
Però és per això que, en paral·lel, l'equip de govern presenta la seua aposta per projectes estratègics que poden definir el futur de la ciutat. Entre ells es troba la integració de l'estació i la xarxa ferroviària; el desenvolupament de noves infraestructures; el creixement de la ciutat amb l'oportunitat d'habitatges per a joves; la creació de nous béns i serveis; i un desenvolupament sostingut en col·laboració amb la indústria que genere noves inversions i situen a Vila-real en el punt de poder nous mercats alternatius.
Per a Benlloch un projecte irrenunciable en aquest moment és, precisament, el de la integració de la via fèrria i la rehabilitació del projecte de l'estació. Vila-real no pot deixar escapar eixe tren. I menys encara en un moment en el qual es donen les millors condicions en les quals coincideixen els interessos del Ministeri amb els de la població.
El Ministeri té plans d'inversió i està disposat a dur-los a terme amb la creació d'un bescanviador de trens que també pot donar lloc a una estació regional per a l'AVE de la Comunitat Valenciana.
Per això, segons el parer de Benlloch, el projecte de l'estació se situa com un dels eixos clau de transformació urbana.
Serà el Ministeri el que s'encarregue dels projectes i les planificacions, i Vila-real està en un moment òptim per a posar de la seua part el que eixa transformació necessita: les expropiacions, els permisos i la creació d'un aparcament que puga concentrar en aquest municipi els interessos de la província.
Aquesta actuació, juntament amb altres desenvolupaments vinculats a infraestructures i equipaments, forma part d'una planificació més àmplia que busca adaptar Vila-real a les necessitats del segle XXI.
Política social i fiscal en un context de dificultat
Però per a l'equip de govern de Benlloch eixe creixement ha de ser per a tots els ciutadans, no sols per a uns pocs. És per eixa raó, tal com indicava Benlloch, que l'Ajuntament ha optat per mantindre mesures de suport a la ciutadania amb rebaixes fiscals i reforç de polítiques socials, malgrat la reducció d'ingressos que aquestes decisions impliquen.
El que es pretén, segons l'equip de govern, és sostindre l'activitat econòmica i protegir els col·lectius més vulnerables en un context encara complex.
La mirada de l'alcalde: una oportunitat després de la crisi
A més, l'entrevista amb l'alcalde reflecteix una idea clara: encara que 2026 no es planteja com un any de grans projectes immediats, i de fet la partida d'inversions és bastant limitada, sí que es presenta com el moment en el qual s'han d'establir les bases per al futur.
Ha de considerar-se com un any fonamental en el disseny de les estratègies que, com en el 2016, van assenyalar un camí clar cap al ressorgiment de la ciutat. El tancament d'un cicle i l'inici d'una nova etapa amb clau de futur.
L'alcalde considera que, una vegada estabilitzades els comptes i superades algunes de les càrregues heretades, Vila-real podrà recuperar progressivament la seua capacitat d'inversió i planificació.
L'habitatge: una oportunitat per a créixer
En aquest sentit, l'alcalde Benlloch no tem que situacions com les que col·lapsen la resta del país, com és el cas de l'habitatge, condicionen el renaixement de la ciutat. Tot el contrari. Benlloch situa també l'accés a l'habitatge com un dels reptes i oportunitats de la nova etapa que està per arribar.
Després d'anys en què la prioritat va ser sanejar els comptes, l'Ajuntament comença a mirar cap a polítiques que permeten atraure població i facilitar l'accés a una llar.
Al respecte, Benlloch considera que Vila-real compta amb marge per a créixer de forma ordenada, secundant-se en el desenvolupament urbà i en la disponibilitat de sòl amb l'objectiu de consolidar la seua població i reforçar el seu teixit social.
L'habitatge a Vila-real es planteja així no sols com una necessitat, sinó com una peça clau en la construcció de la Vila-real del segle XXI.
Segons l'alcalde, Vila-real està en disposició de facilitar sòl per a una hipotètica ciutat que poguera arribar a albergar 80.000 habitants. Bueno!, reconeix Benlloch, no és el que es pretén d'un dia per a un altre i és una manera de parlar; però reconeix que hi ha sòl per a edificar, que hi ha projectes sobre la taula, i més encara, que es poden crear els atractius suficients perquè l'empresa privada desenvolupe eixos sòls ja preparats.
En l'actualitat i des d'un enfocament objectiu, l'únic fre podria vindre representat pel cost d'edificació del metre quadrat a Vila-real, que no és barat. Però si d'alguna cosa ha presumit aquesta ciutat durant tota la seua història, indica Benlloch, ha sigut la capacitat d'innovar i adaptar-se a les necessitats de futur.
En aquests moments, reconeixia Benlloch, ja hi ha empreses disposades a apostar per l'abaratiment dels mètodes d'edificació mitjançant habitatges pre-construïdes... i hi ha iniciatives que remenen la construcció d'habitatges per a joves, amb menys metres quadrats, però ben comunicades i adequades per a donar solució a les necessitats d'emancipació dels més joves.
En conclusió, Vila-real encara 2026 com l'inici d'un nou cicle. La reducció del deute obri una oportunitat per a redefinir el model de ciutat, amb projectes estratègics i nous reptes com l'accés a l'habitatge. Un escenari en el qual l'Ajuntament busca deixar arrere l'etapa de la resistència per a avançar cap a una ciutat amb major capacitat de creixement.
