Els treballs de camp, portats a terme per un equip d’una vintena d’operaris, estan supervisats i documentats per cinc tècnics de camp sota la direcció d’Ana Miguélez, Pablo Medina, Esperança Huguet i José F. Albelda
Des del 12 de gener passat, la Vila Romana del Benicató, datada entre els segles I aC i VdC, es troba immersa en el seu projecte més ambiciós fins hui, que inclou l’excavació arqueològica, consolidació, posada en valor i museïtzació de gran part d’aquest Bé d’Interès Cultural.
Les obres, promogudes per l’Ajuntamnet de Nules i finançades pels Fons europeus Next Generation a través del Ministeri de Turisme, van ser adjudicades a l’UTE Vila Romana del Benicató i a l’empresa Arko10, encarregant-se la primera de les obres al jaciment, i la segona de la construcció del futur Centre d’Interpretació al mateix jaciment, que ja comença a ser una realitat, mancant dos mesos per finalitzar el projecte. La direcció del projecte va a càrrec d’El Fabricante de Espheras i Arqueocas.
Els treballs de camp, portats a terme per un equip d’una vintena d’operaris, estan supervisats i documentats per cinc tècnics de camp sota la direcció d’Ana Miguélez, Pablo Medina, Esperança Huguet i José F. Albelda.
En el momento de l’inici de les actuacions, les restes visibles d’aquest jaciment ocupaven una superfície aproximada de 1.600 metres quadrats, però després de dos mesos de treballs s’hi han afegit 2.000 metres més. De manera que, un dels elements més recognoscibles de la vila és el seu pati de 20 columnes amb una bassa circular central, al voltant del qual es repartien uns 40 departaments coneguts fins ara. A més, la vila comptava en el seu moment de més apogeu, en època imperial, amb uns banys privats; posteriormente es van incorporar àrees dedicades a l’explotació agrària i porducció de vi, grans lloses de pedra per al premsat o mòlt, i almenys quatre grans gerres globulars per a l’emmagatzematge d’aliments.
Els treballs actuals permeten documentar fins a quatre fases diferents d’ocupació, amb més dependències, canals per al subministrament d’aigua a la vila, noves zones de producció, una entrada monumental amb pòrtic fins ara desconeguda, restes arquitectòniques com llindars i columnes de pedra. Entre els segles IV i V, s’excavaren nombroses fosses que aporten gran quantitat de materials arqueològics que, a més dels ceràmics, inclouen peces de metal, os treballat o les restes dels animals consumits pels habitants de la vila. Cal destacar al respecte que, els materials extrets es consoliden, es netegen i es tracten en un laboratori preparat a propòsit per a aquest projecte, ubicat al nucli urbà de Nules.
L’equip de restauració està conformat per dos tècniques, de camp i de laboratori, sota la direcció de Sofía Martínez, encarregada també de la consolidació i la posada en valor del jaciment mitjançant el recrés d’estructures per atorgar-los llegibilitat. Finalment, la museïtzació inclou la instal·lació de rèpliques dels mosaics trobats ara fa 70 anys al mateix jaciment, l’estès de graves per donar visibilitat a les habitacions, una nova tanca perimetral, recorreguts interiors o una nova senyalètica interpretativa.
Excavada per primera vegada el 1956, aquesta vila romana va ser la primera a posar-se en valor a la província; quan finalitzen els treballs serà, a més, un important centre per entendre la romanització al litoral de Castelló.
