La 13a edició del festival d’art inclou exposició col·lectiva, intervencions urbanes i quatre llibres d’autor del 28 de febrer al 25 d’abril
El TEST, la Mostra d’Art i Creativitat de Vila-real, celebra en 2026 la seua 13a edició reafirmant-se com un espai d'experimentació, reflexió i trobada entorn de la creació contemporània. Del 28 de febrer al 25 d'abril, la ciutat tornarà a convertir-se en un laboratori artístic obert que impulsa noves mirades, acompanya la creació emergent i fomenta el diàleg entre art, territori i ciutadania, “amb l'objectiu de visibilitzar nous processos creatius, trencar inèrcies i enfortir l'ecosistema cultural valencià”, destaca el seu director, Pascual Arnal.
Organitzat pel Departament de Museus de la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Vila-real, el TEST “impulsa el reconeixement exterior de la ciutat i enforteix la seua presència en els circuits artístics contemporanis, a més de posar en valor una política cultural activa i oberta que entén l'art com a motor de projecció, reflexió i cohesió social”, destaca el regidor de Museus, Santiago Cortells.
Des de l'estructura original de la Mostra, que ha afermat al llarg de la seua trajectòria, TEST 2026 reuneix en la seua exposició col·lectiva, que obrirà les seues portes en El Convent Espai d’Art de Vila-real del 28 de febrer al 25 d'abril, a tres referents de les diferents disciplines artístiques que, de nou, conflueixen en ella: Paco Poyato (fotografia), Miguel Tinoco (pintura) i Gerard Bomboi (instal·lació escultòrica i pintura). Una de les novetats de l'edició aterra amb el canvi d'estructura de la proposta per al museu d'art urbà del TEST, que per primera vegada s'expandeix amb un salt del mural en gran format a la instal·lació escultòrica de la mà d'Isaac Cordal.
La proposta d’Arnal situa el fil conductor en la transició entre persona i personatge. Poyato presenta la “absurda teatralitat de la realitat” en fires comercials, Tinoco reflexiona sobre la intimitat a través de retrats de persones properes a ell, Bomboi explora l’absència i el record amb figures de plom, i Cordal aporta ironia i crítica social amb escultures figuratives mimetitzades a l’espai urbà.
A més, la 13a edició continua amb la publicació de quatre llibres d’autor que projectaran les obres dels artistes participants i del muralista Julián Martínez (Letsornot), protagonista de l’edició 2025. Els textos que acompanyen els catàlegs compten amb col·laboració de Tana Capó, Enrique Peña, Antoni Bellver i Elías Romero, garantint una narrativa que acompanya la dimensió visual de la mostra.
La inauguració tindrà lloc el dissabte 28 de febrer i inclourà una sessió musical de Dj Taktel amb vinils de jazz avant-garde i fusió, en col·laboració amb Real Jazz, el festival de jazz de Vila-real, afegint un element performatiu que completa l’experiència artística.
Artistes del TEST 2026
PACO POYATO: ‘MOQUETAS DE COLORES, ESPACIOS DE FICCIÓN Y TRAJES A JUEGO’
“El meu estil intenta situar-se en un terreny on es desdibuixen les fronteres entre l'elegant i el grotesc”
Nascut a Madrid i criat a Ceuta, Paco Poyato viu des dels 8 anys a Castelló, on participa activament en la vida cultural de la ciutat. La seua obra s'inscriu en la fotografia de reportatge contemporània, amb un interés per la societat de consum i la globalització. A través de les seues imatges reflexiona sobre la pèrdua d'identitat de l'individu i la influència de les estructures socials en el comportament personal. Tècnic Superior en Imatge, ha completat la seua formació amb tallers al costat de referents com Martin Parr, Ricardo Cases i Joan Fontcuberta.
Dos adjectius que defineixen el perfil artístic de Paco Poyato.
Diria que el meu estil intenta situar-se en un terreny on es desdibuixen les fronteres entre l'elegant i el grotesc.
Quines expectatives et genera ser part de la Mostra TEST?
Per a mi suposa tota una oportunitat formar part d'aquesta edició, sobretot pel fet de poder mostrar un treball com aquest, tan lligat a factors diversos com el context socioeconòmic o l'imaginari col·lectiu local.
La teua proposta per a aquesta 13a edició de la Mostra és…
‘Moquetas de colores, espacios de ficción y trajes a juego’, una sort de representació teatral situada en el marc de les fires comercials.
Enguany el concepte de ‘personatge’ està molt present en les quatre propostes de la Mostra. Quin paper juga en la teua obra?
M'agrada que em faces aquesta pregunta, com he comentat, aquest treball suposa la documentació d'una sort de representació teatral, repleta de personatges, cadascú amb un rol dins d'aquesta obra grotesca anomenada capitalisme.
MIGUEL TINOCO: ‘LOVE LIFE’
“Love Life és una manera de mostrar la forma en què conec als meus”
Miguel Tinoco (Badajoz, 1999) és un artista multidisciplinari extremeny establit a València, on s'ha format en Belles Arts (Universitat Politècnica) i on ha completat un Màster en Producció Artística. La seua pràctica s'articula des del projecte, adaptant mitjans i tècniques segons les necessitats de cada proposta. Encara que la pintura constitueix l'eix central del seu treball, integra altres llenguatges i processos en la investigació artística que sustenta la seua obra, on part de l'imaginari tradicional i de l'experiència personal per a reflexionar sobre la identitat, la memòria del territori, la cultura local i els records de la infància.
Què s'amaga després de Miguel Tinoco artista?
Intent no amagar res, crec que qui s'acosta al meu treball d'alguna manera s'està acostant a mi.
TEST compleix 13. Com valores aquest tipus d'iniciatives i què suposa per a tu integrar la seua edició 2026?
Considere que aquest tipus d'iniciatives juguen un paper fonamental per al desenvolupament professional d'artistes emergents. Em sembla un honor participar en la Mostra TEST, ja que conec i admire a la majoria d'artistes que han passat recentment per ella.
Quina proposta acostes a aquesta 13a edició?
Love Life. El títol fa referència al llibre homònim de Jean Frémon, en el qual fa un recorregut sobre la producció de David Hockney, ressaltant entre altres coses les investigacions que aquest fa sobre la pintura al natural. El meu treball consisteix en l'exposició d'una sèrie de pintures en xicotet format realitzades a plein air usant com a estudi mòbil una xicoteta llanda de Lucky Strike que em va donar la meua mare. L'obra exposada és una selecció de pintures que he realitzat al llarg d'any i mig, en la qual represente a gent del meu entorn més pròxim en moments d'intimitat, ja que la portabilitat que m'ofereix aquesta llanda em permet tindre-la damunt en pràcticament qualsevol situació.
Si hagueres de resumir la seua essència en una frase…
Una manera de mostrar la forma en què conec a la meua gent.
Quines reaccions busques entre el públic amb aquesta obra i com arreplega la idea de ‘persona-personatge’ que transita pels quatre treballs artístics d'aquesta edició?
No busque que el públic reaccione de cap manera concreta, sí que m'agradaria que la gent s'acoste al meu treball i que aquest aconseguisca despertar alguna inquietud, que moga la curiositat de l'espectador. Els meus retrats estan realitzats en moments d'intimitat en els quals les persones representades estan desproveïdes d'unes certes capes que solem col·locar-nos en alguns contextos socials. Moments en els quals es desprenen del personatge.
GERARD BOMBOI: ‘REMEMORADORS’
“Els ‘Rememoradors’ no són personatges inventats: som literalment nosaltres recordant i produint eixos mons de ficció i fantasia”
La trajectòria com a pintor i artista interdisciplinari de Gerard Bomboi (Castelló, 1994) s'amplia amb una pràctica vinculada a la investigació, la docència i la gestió cultural. Format en Belles Arts a València i amb un Màster en Producció Artística cursat entre València i Wroclaw (Polònia), ha sigut seleccionat en diversos certàmens artístics i premiat per la UPV. Resideix a Castelló, on va cofundar amb diverses companyes l'associació cultural Cúmul, que presideix des de 2022. Ha rebut la beca Hàbitat Artístic de La Rectoria i desenvolupat projectes expositius, conferències i tallers, entre els quals destaquen GAS i la seua mostra individual Devoradors.
Eres ja part de la història del TEST…
Estic feliç de poder participar amb Paco i Miguel. Per a mi el TEST és una referència rellevant a la província. Em sent agraït i il·lusionat que la Mostra done suport a la meua proposta, que sent la més especial que he fet fins al moment, en la qual els que em coneixeu em veureu molt reflectit.
Porta per títol ‘Rememoradors’: com la definiries?
És la història fictícia d'un món col·lapsat a través dels ulls de dos personatges encarregats de representar-lo.
Qui són eixos personatges? Com els reflecteixes en la teua proposta?
Drareg i O'not són dos ‘rememoradors’. També són dos amics aficionats a imaginar mons de ciència-ficció i fantasia. Drareg ha pintat els quadres, modelat les miniatures i construït els taulers. O’not ha escrit el text que podeu llegir en el catàleg. Els ‘rememoradors’ no són personatges inventats: som literalment nosaltres recordant i produint eixos mons.
Els tres taulers escenogràfics de l'obra són els escenaris reals on planegem jugar les nostres campanyes. Drareg i O'not són avatars, testimonis i còmplices: dues maneres de dir: “nosaltres recordem això junts”. En un temps de col·lapses cada vegada més reals, continuem movent figures de plom sobre paisatges d'espuma i pintura.
ISAAC CORDAL: ‘CEMENT ECLIPSES’
“Soc pessimista a temps parcial. Un creador que, a través de l'escultura, reflexiona sobre el que anomenem progrés i els seus efectes col·laterals”
Isaac Cordal (Pontevedra, 1974) treballa amb l'escultura, la instal·lació i la fotografia en espais públics i expositius. La seua obra està influïda per les ciutats on ha viscut, com Londres, Bruselas o Bilbao, la seua residència actual. Una de les seues obres més conegudes és el projecte nòmada Ciment Eclipses, basat en intervencions urbanes efímeres i permanents en les quals, a través de xicotetes escultures figuratives, reflexiona sobre la societat contemporània. Des dels seus inicis utilitza un personatge estereotipat: un home de mitjana edat, calb, uniformat i vestit de gris.
Què diries d'Isaac Cordal artista? Com et definiries?
És difícil definir-se a un mateix. Soc pessimista a temps parcial. Un creador que, a través de l'escultura, reflexiona sobre el que anomenem progrés i els seus efectes col·laterals.
La teua proposta per al TEST 2026 ampliarà el museu d'art urbà de Vila real, per primera vegada en les seues 13 edicions, amb una instal·lació escultòrica. Un repte?
És una bona oportunitat per a presentar el meu treball. La proposta convida a recórrer la ciutat amb una altra mirada, atenta als xicotets detalls. La trobada amb les escultures es produeix de manera casual i altera, per un instant, la percepció habitual de l'espai urbà.
Com es diu el teu projecte per a la Mostra i qué vols generar en el públic?
El projecte que presentaré en el TEST 2026 forma part de la sèrie Cement Eclipses, iniciada en 2006. Es tracta d'escultures de xicotet format, entre 18 i 20 centímetres, concebudes específicament per al seu emplaçament en l'espai urbà. Les peces se situen a una altura aproximada d'entre 3 i 4 metres i s'integren en l'arquitectura existent: cables, caixes de llum, cornises o altres elements de l'entorn construït. D'aquesta manera, es genera un trànsit subtil en el qual la persona que camina per la ciutat pot convertir-se, quasi sense advertir-lo, en espectador.
El personatge és l'eix de la teua obra. Com ho construeixes?
En el meu treball, el personatge s'entén com una figura arquetípica i anònima, una presència mínima que condensa comportaments i tensions de la societat contemporània. Són figures xicotetes, fràgils, moltes vegades aïllades o en situacions absurdes, que reflecteixen la vulnerabilitat de l'ésser humà. Habitualment treballe amb figures estereotipades que plantegen una reflexió sobre qüestions com el capitalisme, la gentrificació o el canvi climàtic, entre altres.
