El protocol de registre d'alta precisió integra fotogrametria de curt abast, Models Digitals d'Elevació i anàlisi de superfícies basada en Sistemes d'Informació Geogràfica
Un equip d'arqueologia de la Universitat Jaume I, la Universitat de Barcelona i la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA), ha desenvolupat una nova metodologia que permet una anàlisi molt més detallada, precisa i objectiva de les peces d'art moble del paleolític final. Gràcies a aquest estudi, l'equip investigador ha pogut revisar amb més precisió diverses peces publicades de la Cova Matutano (Vilafamés), un jaciment de referència al Mediterrani ibèric, i demostrar que algunes de les marques interpretades anteriorment com a motius artístics no corresponen a gravats antròpics, sinó a relleus naturals de la superfície.
L'art del paleolític final es caracteritza habitualment per gravats molt fins, poc visibles a simple vista, sovint afectats per alteracions tafonòmiques, irregularitats superficials i morfologies poc clares, que plantegen dificultats per a la seua identificació i interpretació. Aquesta nova metodologia permet realitzar una anàlisi més precisa de les restes mitjançant tècniques de fotogrametria i anàlisi microtopogràfica. Els resultats s'han publicat recentment en la revista Journal of Archaeological Science: Reports.
El protocol de registre d'alta precisió integra fotogrametria de curt abast, Models Digitals d'Elevació (MDE) i anàlisi de superfícies basada en Sistemes d'Informació Geogràfica (SIG) per a la detecció i quantificació submil·limètrica de gravats molt fins, que permet revelar amb gran detall característiques morfològiques dels solcs, variacions en la profunditat i amplària dels solcs i perfils transversals. L'aplicació d'aquesta metodologia, de baix cost, proporciona un registre més objectiu de les trajectòries, formes i volums dels gravats, el que afavoreix el treball d'interpretació del personal investigador i redueix la dependència d'interpretacions subjectives.
Per a verificar la metodologia emprada, l'equip ha realitzat un programa de gravats experimentals. Aquest programa ha servit com a marc de referència per a interpretar les marques arqueològiques amb més fiabilitat. Una vegada constatat que el nou mètode oferia dades fiables, l'ha aplicat a tres de les peces de la Cova Matutano, un dels conjunts d'art moble més nombrosos del paleolític final a la península Ibèrica i utilitzat com a referència per a la datació relativa d'altres manifestacions d'art rupestre. D'aquesta forma, s'han aconseguit realitzar calcs actualitzats i més precisos en dues de les peces, i s'ha pogut descartar que la tercera d'elles continga gravats antròpics, ja que les marques observades corresponen a relleus naturals de la roca.
«L'art rupestre i moble del paleolític final europeu es caracteritza per una subtil execució, combinada amb alteracions tafonòmiques, irregularitats superficials i morfologies poc clares, que planteja considerables desafiaments per a la seua precisa identificació, documentació i interpretació», explica l'equip investigador, integrat per Alfredo Sánchez-Hernández, del Grup Pre-EINA de la Universitat Jaume I; Dídac Román, professor de Prehistòria de l'UJI; i Inés Domingo, de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats i la UB.
El mètode proposat ofereix un marc reproduïble per a la reavaluació d'altres conjunts gravats i contribueix a una interpretació més precisa del comportament artístic i tecnològic prehistòric. A més, permet identificar variacions intencionals en la pressió, el moviment i l'execució de les eines, vinculades a detalls anatòmics, les propietats dels materials i, potencialment, a les habilitats i eleccions artístiques.
Aquesta metodologia té també importants implicacions per a la conservació i l'accessibilitat de les peces d'art moble. En basar-se en documentació 3D precisa i d'alta qualitat, un bessó digital pot ser un substitut fiable de la peça original, per a permetre l'examen detallat i la verificació dels gravats sense necessitat de manipulacions repetides en la peça original. Això redueix el risc de danys i permet al personal arqueòleg realitzar avaluacions independents a distància, eliminant o reduint la necessitat d'accés físic. A més, es tracta d'un enfocament de baix cost i àmpliament accessible, que facilita la seua adopció generalitzada sense necessitat d'equipaments especialitzats costosos.
Es per això que els tres arqueòlegs opinen que «en integrar la validació experimental amb l'aplicació arqueològica, aquest mètode ofereix anàlisis sòlides i reproduïbles que milloren significativament la nostra comprensió de les tècniques de gravat paleolític, les pràctiques tecnològiques i el comportament artístic» i que aquesta combinació de tècniques «han permès la compilació i l'anàlisi de dades d'elevació de superfícies gravades, amb una resolució sense precedents, i han reduït la bretxa entre l'observació qualitativa i l'anàlisi quantitativa de superfícies».
Article: To be or not to be an engraving: testing photogrammetry and DEM for identifying or disproving fine prehistoric engravings, Journal of Archaeological Science: Reports, Volume 69, 2026, 105530, ISSN 2352-409X, https://doi.org/10.1016/j.jasrep.2025.105530.
