Les reflexions d'un alcalde que va perdre la seua majoria absoluta en un moment de dubtes i sense poder reclamar fons europeus
El creixement sostingut que Vila-real havia consolidat entre 2016 i 2019 es va veure abruptament interromput en 2020 amb la irrupció de la pandèmia. La COVID-19 no sols va impactar en la salut pública, sinó que va alterar el model econòmic de la ciutat i va obrir un període d'incertesa que va condicionar la seua evolució en els anys posteriors. La crisi mundial va colpejar amb força a la indústria ceràmica, principal motor econòmic de la ciutat. L'alcalde reconeix que la falta d'accés a fons europeus i els seus propis dubtes en la gestió van marcar un punt d'inflexió que va acabar reflectint-se en la pèrdua de suport electoral.
El 2020 va ser dur per a tothom, amb l'arribada de la pandèmia de la Covid i la successió d'una crisi mundial marcada per la Guerra d'Ucraïna.
Sí, el 2020 li va demostrar a la humanitat que la seua fortalesa podia trontollar-se en solo uns mesos; que la sanitat feia aigües enmig de les víctimes, i que l'economia era el sector més feble quan tots els elements es confabulen fins a crear una tempesta perfecta.
L'impacte de la pandèmia: una ruptura inesperada
Després d'anys de creixement, Vila-real es va enfrontar a una situació inèdita. La pandèmia va paralitzar l'activitat econòmica i va afectar especialment els sectors industrials vinculats al context internacional. Els models estratègics que havien consolidat el seu creixement no eren suficients en un escenari com el que es va presentar llavors. I si tots ho van passar malament, per a Vila-real va ser molt pitjor.
Tal com comentava l'alcalde de Vila-real, José Benlloch, la ciutat va haver d'afrontar un escenari completament nou, en el qual la gestió es va centrar en respondre a l'emergència sanitària i sostindre el teixit social i econòmic.
A diferència de la crisi anterior, aquesta vegada l'origen no va ser local, sinó global, la qual cosa va limitar la capacitat de reacció immediata de les administracions.
La crisi internacional i el colp a la ceràmica
A la pandèmia es van sumar altres factors que van agreujar la situació. La crisi energètica, derivada del context internacional, especialment després de la guerra d'Ucraïna, va impactar de manera directa en la indústria ceràmica, principal motor econòmic de la ciutat.
L'encariment dels costos i les dificultats en els mercats internacionals van afectar empreses que havien sigut clau en la recuperació anterior, la qual cosa va frenar el dinamisme econòmic de Vila-real.
Eixe increment dels costos energètics va obligar moltes empreses a reduir la seua producció i recórrer a expedients de regulació temporal d'ocupació, la qual cosa va tindre un efecte immediat sobre l'economia local.
Aquest escenari va evidenciar la vulnerabilitat del model industrial davant factors externs, malgrat els avanços reeixits en anys anteriors.
És cert que no tot van ser llàgrimes. En plena eixida de la pandèmia, Vila-real va viure un dels moments més importants de la seua història recent amb la victòria del Villarreal CF a l'Europa League.
El triomf europeu va projectar el nom de la ciutat a nivell internacional i va reforçar la seua imatge com a referent esportiu i de marca territorial, en un context en el qual l'activitat social encara estava condicionada per les restriccions.
Els fons europeus: una oportunitat limitada
En aquest context, l'arribada dels Fons Europeus Next Generation va generar expectatives en els municipis. No obstant això, l'alcalde va reconéixer que Vila-real no va poder accedir en igualtat de condicions a aquestes ajudes.
Quan es van popularitzar els Fons Europeus com una alternativa econòmica al desenvolupament, després de la crisi, no tots els municipis van poder fer ús d'ells. Els Fons tenien una part de parany, que la majoria de la població no coneixia íntegrament.
No bastava amb presentar projectes i sol·licitar finançament; els fons no cobrien la totalitat dels costos de les iniciatives presentades i els municipis que optaven a ells també havien d'aportar una part de la despesa.
I en aquells dies, Vila-real que havia aconseguit capejar el temporal dels préstecs heretats, es despertava cada dia amb noves sentències judicials, que obligaven l'ajuntament a pagar els seus deutes urbanístics.
"Mentre Castelló, o Borriana presumien d'inversions, Vila-real negociava els seus deutes". Així ho explicava José Benlloch, que no ocultava a Vila-real Informació, el traumàtic que va resultar per a ell alçar el cap, fer front als problemes i no tirar la tovallola.
No és que els seus veïns dubtaren de la seua capacitat per a gestionar la ciutat, i ningú li va retraure que haguera de fer front, una vegada i una altra a les sentències urbanístiques que afectaven la capacitat econòmica de Vila-real.
Però si és cert, afirmava, que la falta de capacitat econòmica per a cofinançar els projectes va dificultar la participació de l'Ajuntament en aquestes convocatòries dels fons europeus, la qual cosa va suposar un desavantatge enfront d'altres ciutats.
Aquesta situació va obligar el consistori a prioritzar altres estratègies, centrades en la gestió de recursos propis i en l'atenció a les necessitats més urgents.
La reflexió de l'alcalde: decisions i dubtes
Més enllà de les dades, l'entrevista realitzada a José Benlloch, arreplega una reflexió personal de l'alcalde sobre aquest període.
El mateix Benlloch va reconéixer que la gestió de la pandèmia va ser complexa i que el procés de recuperació va resultar més lent de l'esperat.
L'alcalde va admetre que la ciutat va haver de “renàixer” després de la crisi sanitària i que, en eixe procés, van poder existir dubtes o decisions que no van permetre avançar al ritme que demandava la ciutadania.
També va assenyalar que la situació va generar una expectativa social que no sempre va poder complir-se en el curt termini, la qual cosa va influir en la percepció de la gestió municipal.
Encara que el que Benlloch es retrau de veritat, va anar que potser els seus dubtes personals davant el que se li va vindre damunt, sí que van arribar a influir en la ciutadania, fins al punt de desgastar la seua imatge política. I això li va passar factura en les urnes.
Del creixement al desgast polític
L'impacte de la pandèmia i les seues conseqüències econòmiques es van traslladar també a l'àmbit polític. Després d'anys d'estabilitat i majories en solitari, l'escenari va canviar en les eleccions municipals de 2023.
L'alcalde José Benlloch va aconseguir revalidar el govern de Vila-real, però va perdre la majoria absoluta que havia mantingut en etapes anteriors, la qual cosa va reflectir un cert desgast després d'anys de gestió i en un context especialment complex.
El primer edil va interpretar aquests resultats a conseqüència de múltiples factors, entre ells l'impacte de la pandèmia i les dificultats per a recuperar el ritme de creixement previ.
El pacte de govern entre PSOE i Compromís va permetre a Benlloch mantindre l'alcaldia, i tornar a presentar estratègies de futur per a la ciutat.
La pandèmia no sols va frenar el creixement de Vila-real, sinó que va obligar a replantejar el model de ciutat en un context molt més exigent. Un escenari que obri ara una nova etapa en la qual l'Ajuntament busca recuperar el pols econòmic sense perdre l'estabilitat reeixida en l'última dècada.
