Sobre dir sí i dir no

Tomàs Escuder Palau. Compromís per Castelló.

Fa més de dos-mil anys que ja hi va haver qui ho va dir. I definir com una mena de defecte.  Però poc importa . Molts polítics, especialment els de perfil clàssic, ho continuen practicant i fent del seu ús una mena de mantra per a qualsevol ocasió.

Es tracta de la capacitat de dir ara sí, ara no. A un mateix tema, a una proposta, a una voluntat. Només cal , per a dir sí o no que els vaja conforme als seus interessos. No als del comú sinó als seus , als del seu partit.

En un llibre petitet, de lectura fàcil i divertida, l’escriptor i polític romà Quint Tul.li Ciceró, germà del cèlebre Ciceró orador,  ho diu.

Que al polític que vol només el benefici propi , és a dir: també del partit que representa,  de vegades pot manifestar ara açò ara allò.

De manera que ací tenim la pràctica perversa i coneguda d’antic i denunciada, que el PP d’aquesta ciutat  acaba de dir que no per a dir sí.

Es tracta del tema de rodalies que deuen comunicar la ciutat de València amb la nostra ciutat i més amunt, cap al nord i fins Tortosa com a mínim.

Es va demanar des del Senat i des de moltes més instàncies que tots els partits es sumaren a aquesta petició , que sembla ben raonable i necessària. I bé… el PP va dir que no. Que ells no ho firmaven. Qüestió d’oposar-se per oposar-se , en contra de l’interès general de la població d’aquestes comarques.

I ara, com que no volen aparèixer tant malvats i perversos com són, va i diuen que sí. Però clar, sense voler admetre que uns altres partits hi duguen la davantera. I perquè a ells, millor que el tren, els va el cotxe de luxe i cuirassat com els que duien els seus galifardeus.

Així que ara diuen que demanaran l’extensió dels rodalies cap al nord, però segons com i quan. La qüestió és dilatar i dinamitar la unió de les terres germanes. És  allò que sempre han fet.