Aquest cap de setmana s'ha celebrat a Castelló el TROVAM, la Fira valenciana de la música. Avui m'agradaria parlar sobre açò, però no del TROVAM. No de les 50 activitats per als professionals realitzades, ni dels 40 concerts programats, ni tan sols de les més de dotze mil persones, que es diu molt prompte, que han gaudit d'una fira cada dia més consolidada i necessària. Avui vull parlar de la Indústria Musical Valenciana. I ho dic així, en majúscules, perquè la música valenciana és un motor cultural i turístic de primera magnitud, a més a més de ser un dels principals agents de creació d'ocupació de qualitat.
Quan parlem d'Indústria Musical Valenciana no parlem només d'artistes, creadors i creadores. Parlem de tot el teixit empresarial que hi ha al darrere. Productores, programadores, personal tècnic de so i de llum, empreses de disseny, de transport i logística, cambreres i cambres, equips de muntatge, empreses de màrqueting i comercialització i un llarg etcètera que genera més de mil llocs de treball estables i de qualitat al País Valencià i altres tants temporals. Això representa més del 3,8% del PIB del País Valencià. Poca broma és gairebé el mateix que l'agricultura.
Indústria Musical Valenciana són també les sales de concerts. Al País Valencià tenim més de 80 sales que programen música, i teatre, en viu i de manera regular. Majoritàriament, són sales xicotetes, fruit de la passió per la música i, perquè no dir-ho, d'un punt de bogeria, que fa que els propietaris d'aquestes sales es llancen a l'aventura d'obrir una sala, en els problemes que genera. Són negocis familiars que no dubten a apostar per talents emergents de la nostra música i que han teixit una xarxa al llarg del nostre territori sense la qual, no podrien sobreviure els i les nostres artistes.
I ací volia jo arribar, perquè quan parlem d'artistes valencianes no parlem de gent que crea música en valencià. Parlem de gent que crea al País Valencià, siga d'on siga i cree en la llengua que cree. En massa facilitat, des d'una part de la societat, s'ha desprestigiat, s'ha injuriat al sector dient que «eso son el Botifarra y cuatro amigos con la dulzainita y la muixaranga». Doncs no amigues, res més lluny de la realitat.
Això són molts i moltes artistes i creadores. Des de Marala fins a El Último Ke Zierre, de La Habitación Roja a Dani Miquel, de Pepet i Marieta al Niño de Elche, de Zoo a la Capella dels Ministrers... un llarguíssim llistat d'artistes de tots els estils, que canten en totes les llengües i que són la cara visible d'una indústria que en els darrers vuit anys ha viscut un creixement costant gràcies al suport de les institucions en les quals Compromís teníem capacitat de decisió.
Ara venen temps convulsos. Des de la Conselleria de Cultura s'anuncien retallades i, el que és més greu, sectarisme i censura cap a la nostra llengua. Compromís estarem vigilants per denunciar i combatre qualsevol atac, però el més important, Compromís estem i estarem al costat de la Indústria Musical Valenciana perquè continue sent un motor de la nostra economia i una alegria per al nostre cor.
