L'engrandiment del forat de la capa d'ozó i l'escalfament global fan que la necessitat de protegir-se del sol siga major
Castellón Información
La Z&S School, el cicle d'activitats divulgatives celebrades sota el paraigua de l'Aula Zschimmer & Schwarz de Química Sostenible i Circular de la Universitat Jaume I, ha celebrat el seminari en línia «Estat actual i perspectives del sector Sun Care», a càrrec de Patricia Gisbert, innovation manager de Beauty Cluster Barcelona, que ha analitzat l'impacte provocat en el sector per la crisi del coronavirus.
Gisbert ha explicat que l'engrandiment del forat de la capa d'ozó i l'escalfament global fan que la necessitat de protegir-se del sol siga major. Tot això deriva en el fet que en els últims anys s'ha experimentat una major demanda de productes de cura personal, com són els protectors solars.
No obstant això, el confinament i la reducció de la vida social i del turisme provocats per la pandèmia han colpejat el sector. «En 2020 el mercat global de sun care va caure un 4,4%», ha afirmat Gisbert, «però s'estima un creixement positiu a partir dels pròxims anys, que arribarà en 2022 als 11.240 milions d'euros». La categoria que més ha patit la baixada ha sigut la de protectors solars per a adults, mentre que els productes dirigits a bebés i xiquets a penes s'han vist afectats, ja que les famílies continuen prioritzant la seua protecció.
Quant als filtres UV utilitzats, Gisbert ha atret l'atenció cap a l'òxid de zinc. Al contrari que la resta dels filtres solars, el seu consum va augmentar en 2020 i «es preveu que es mantinga estable durant els pròxims anys», estima la ponent.
Els filtres solars i el medi ambient
Durant la sessió també s'ha informat de la prohibició de la venda de protectors solars amb oxibenzona o octilmetoxicinamat a Hawaii, que ha entrat en vigor al gener de 2021. Aquesta prohibició es basa en estudis sobre els possibles efectes toxicològics d'aquests filtres en els esculls de coral.
Gisbert ha explicat en profunditat el cas: «En determinades concentracions, aquests filtres poden contribuir a l'emblanquiment del coral. No obstant això, s'ha demostrat que els nivells de filtres ultraviolats detectats en la costa de Hawaii són 1000 vegades inferiors als que resulten letals per als esculls. També hem de tindre en compte el context global de canvi climàtic, en el qual s'estan acidificant els oceans i augmentant la temperatura. Per això, és necessari valorar si els responsables en són els filtres solars i el canvi climàtic o només aquest últim».
L'R+D en el sector de la protecció solar
Quant a la situació de l'R+D, crida l'atenció l'enfonsament en el nombre de publicacions científiques sobre protecció solar. «Hi ha una sobtada baixada de la investigació, que coincideix amb la crisi del 2008, i a poc a poc s'ha anat recuperant», ratifica la responsable d'innovació del Beauty Clúster.
La tendència és que la investigació es dirigisca cap a la sostenibilitat, amb l'objectiu de desenvolupar filtres ultraviolats a partir de fonts existents en la naturalesa o filtres biodegradables. Entre la literatura científica, predomina la investigació sobre la lignina i el seu potencial com a filtre solar.
Com s'ha comentat en la posterior taula redona, moderada per la responsable d'Application Technology de Zschimmer & Schwarz España, Carmina Alfonso, la innovació quant a filtres solars no ha de limitar-se a la indústria cosmètica. És el que ocorre, per exemple, en el sector agrícola, on també es demanen aquests productes per a protegir els cultius de la radiació solar.
Per a acabar el seminari en línia, s'han donat a conéixer els resultats d'un sondeig realitzat entre els mateixos participants i que ha revelat que el 38% no usa protecció solar tots els dies. «Hem de transmetre a les persones la importància de protegir-se de la radiació solar tots els dies de l'any i de fer-ho amb productes específics, ja que està demostrat que, quan utilitzem un producte genèric amb SPF, no apliquem la suficient quantitat perquè siga efectiu», ha explicat Alfonso.
