Es tracta d’un vocabulari visual amb els noms dels peixos, crustacis, mol·luscos altres espècies marines
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha presentat avui a Vinaròs Fons de mar. Peixos, crustacis, mol·luscos i altres espècies marines, un vocabulari visual que recull els noms en valencià dels productes comercials de la mar.
L’acte s’ha celebrat a la Biblioteca Municipal i hi han participarat la secretària de l’Acadèmia, Immaculada Cerdà, el regidor de Promoció del Valencià, Marc Albella, i Antoni Mas i Maria Àngels Sempere, autors d’un treball sobre l’ictionímia (estudi dels noms dels peixos) de les nostres costes.
El mar Mediterrani ha estat present en la institució normativa del valencià des dels inicis. No debades la primera publicació de la col·lecció Recerca, allà per l’any 2005, va ser precisament la reedició del llibre d’Alfred Ayza ‘El món mariner de Peníscola’.
Però no ha sigut l’única publicació de l’AVL dedicada a esta matèria. Dins de la mateixa col·lecció, en 2008 es va editar el treball ‘Llengua d’arraix. La parla almadravera valenciana’, un estudi de Francesc-Xavier Llorca Ibi sobre la pràctica tradicional i el llenguatge peculiar d’esta modalitat de pesca. I l’any 2009, integrat en la col·lecció Lèxics, l’AVL va publicar, en doble format tríptic i fitxa col·leccionable, un senzill material divulgatiu sobre el lèxic del peix i del marisc.
En esta ocasió, l’Acadèmia presenta un treball, també de caràcter divulgatiu, però d’abast molt més ampli, per a donar a conéixer els noms de les principals espècies animals comercialitzades en les confraries de pescadors.
La publicació es basa en un extens i minuciós estudi d’Antoni Mas, professor de la Universitat d’Alacant, i de Maria Àngels Sempere, tècnica de l’AVIVA de Santa Pola, amb el qual l’AVL vol contribuir a fixar els noms en valencià dels productes comercials de la mar.
Una ciutat amb gust de mar
La vinculació de Vinaròs amb la mar pot documentar-se pràcticament des de la seua fundació. Això no obstant, va ser durant els segles XVI i XVII que Vinaròs va ser considerat un enclavament i port estratègic per al comerç marítim del Mediterrani.
Era tanta la rellevància portuària de la ciutat que va comptar, fins i tot, amb la presència de seus consulars d’Itàlia i França. Els productes que s’exportaven majoritàriament eren el vi produït a Vinaròs i als voltants.
Com a dada significativa, destaca que l’any 1892, el 4% del vi que es consumia a Espanya provenia del port de Vinaròs. Actualment, la principal activitat marítima és la pesca, i Vinaròs destaca per ser un dels ports del Mediterrani amb més captures de peix blau.
Per tot això, la gastronomia lligada als productes de la mar és un dels grans atractius de Vinaròs. Arrossos, peixos i mariscos són les bases d’una nombrosa oferta culinària, i el llagostí és el producte estrella de les cuines del municipi. Les seues propietats es deuen al clima suau que predomina tot l’any i a la baixa salinitat de les aigües del litoral vinarossenc, enriquides pels sediments del riu Ebre.
A més, es pesca de manera tradicional i sostenible, emprant mètodes respectuosos amb el medi ambient que garantixen l’equilibri ecològic de les reserves marines. Tot això l’ha convertit en un producte d’alta qualitat i molt valorat en l’alta gastronomia.
Però els plats tradicionals que componen el receptari vinarossenc van molt més enllà del llagostí: suquets de peix, llandetes de moll amb patates, anxoves o sardines en escabetx, polp sulsit, sépies a la brutesca o cavalla xapada són plats tradicionals cuinats amb alguns dels peixos que apareixen en el vocabulari visual ‘Fons de mar’.
