Tres projectes de la Universitat Jaume I de Castelló han obtingut més de dos-cents mil euros en l'última convocatòria del Pla Estatal de Recerca Científica, Tècnica i d'Innovació 2021-2023 en els àmbits de la història, l'arqueologia i l'art per analitzar la trajectòria que condueix a la racialització de la població en l'era de la llibertat i la consagració del concepte ciutadà en Amèrica Llatina i el Carib hispà; ampliar els coneixements sobre les societats humanes durant la transició Plistocè/Holocè i estudiar la recepció artística de la reialesa visigoda en la cort i la cultura espanyola durant l'Edat Moderna i el segle XIX, com a manera de legitimar el poder monàrquic.
El projecte «Esclaus, treball racionalitzat i societats post-esclavistes», dirigit pel investigador José Antonio Piqueras Arenas, coordinador del Grup d'Història Social Comparada i dotat amb 86.500 euros de finançament, analitza la trajectòria que condueix a la racialització de la població en l'era de la llibertat i la consagració del concepte ciutadà en Amèrica Llatina i el Carib hispà, llocs on el tòpic ha alentit la interpretació de la primerenca harmonia racial i l'esclavitud benigna.
La investigació situa el binomi treball sotmès/raça en un context de globalització econòmic però també d'estructures polítiques que corresponen a la construcció de l'Estat-nació i, en el cas de les colònies caribenyes, de tensió amb la metròpoli. Les línies d'estudi que s'estenen en el temps permeten verificar les continuïtats entre el passat (recent) del segle XIX i la consolidació de situacions diferents en la població en el segle XX, i proporcionaran les claus de la segregació cultural i social.
L'estudi «Redefinint ocupacions, arts i territoris en la transició pleistocè/holocè en la regió del Maestrat-Els Ports (Mediterrani peninsular)», dirigit per l'investigador Dídac Román Monroig del Grup PRE-EINA - Estudis Interdisciplinaris i Noves Aplicacions en Prehistòria i la investigadora Inés Domingo, ICREA a la Universitat de Barcelona, té l'objectiu d'ampliar els coneixements sobre les societats humanes durant la transició Plistocè/Holocè, perquè és un tema clau per a la història de la humanitat, si es volen comprendre les formes en què els humans es van adaptar i van respondre a través de la cultura a les transformacions ambientals que van tenir lloc.
Dotat amb 78.650 euros de pressupost, la recerca es divideix en dos grans pilars centrats en les ocupacions humanes (seqüències i contextos arqueològics) i l'art prehistòric, i té com a propòsit donar resposta a interrogants encara sense resoldre en relació a: la redefinició de l'evolució cultural en la transició Plistocè/Holocè i la cerca de continuïtats i ruptures en els usos del territori i del paisatge durant el període d'estudi i l'origen, definició i evolució de l'art rupestre Llevantí i les seues possibles relacions amb altres tradicions que el precedeixen, coexisteixen o segueixen.
El projecte «La recepció artística de la reialesa visigoda en la monarquia hispànica (segles XVI a XIX)», dirigit per l'investigador Víctor M. Mínguez Cornelles del Grup IHA - Iconografia i Història de l'Art, i dotat amb 49.247 euros, té com a objectiu fonamental estudiar la recepció artística de la reialesa visigoda en la cort i la cultura espanyola durant l'Edat Moderna i el segle XIX, com a manera de legitimar el poder monàrquic quan veia amenaçada la seua legitimitat o unitat.
Durant el regnat de Felip II es forja un estat peninsular, reforçat per la unió ibèrica que es produeix en 1580 després d'afegir als seus títols la corona del regne de Portugal. Una de les estratègies més sorprenents posades en marxa per Felip II i els seus assessors per a cohesionar la monarquia va consistir en la recuperació ideològica i cultural del regne visigot, que va governar la península des del segle V fins a principis del VIII, como forma de legitimar el seu poder.
Pla Estatal de Recerca
El personal investigador de la Universitat Jaume I de Castelló ha obtingut 4,17 milions d'euros de l'Agència Estatal de Recerca, dos més que en la convocatòria anterior, per al desenvolupament de 38 nous projectes de recerca del Pla Estatal de Recerca Científica, Tècnica i d'Innovació 2021-2023, que centra els seus objectius en els sectors més estratègics per a la recuperació, com són la salut, la transició ecològica i la digitalització.
La taxa d'èxit (nombre de projectes aprovats del total presentats) se situa en el 70% (la mitjana nacional és d'un 50%) i amb un finançament mitjà per projecte d'uns 110.000 euros i 14 projectes més que en l'anterior edició. Amb la convocatòria de 2021, la Universitat Jaume I aconsegueix els 23,7 milions d'euros de finançament per a R+D+i des de la posada en marxa de l'Estratègia Espanyola de Ciència, Tecnologia i innovació fa una dècada.
