Vicent Carda, portaveu de Compromís per Borriana.
No pensava perdre ni un minut escrivint sobre l'abdicació del rei Juan Carlos I, ja s'ha escrit prou al respecte, però les fotos de portada de tots els periòdics del dimecres em van fer canviar d'idea.
Era la primera trobada entre pare i fill, la primera foto, i van triar molt bé el lloc, la forma i la coreografia. L’Escorial, sí, San Lorenzo del Escorial prop del Valle de los Caídos on jeu el cabdill el seu pare ideològic, durant una trobada militar i com no vestits de militar els dos. La imatge parla per si mateix, tots quiets, ací estem els de sempre, els de la gorra de plat i el vestit marró, els dels galons i els collons, ací estem perquè tot seguesca igual, que ningú es moga que per això estem nosaltres. Era la foto de sempre, la foto de la por, la de ficar por a la gent perquè tot seguesca igual. Haguessen pogut triar el Paranimf de qualsevol Universitat, una llotja del Teatre Real, o fins i tot desdejunant a la cafeteria del Museu Reina Sofia amb el nostre paisà Manuel Borja-Villel, abans de visitar el Guernica, però no, han triat aquesta foto per deixar clar qui són i els qui manen en aquest Estat encara avui.
Des del dilluns quan el rei d'Espanya va decidir posar fi al seu regnat tota la maquinaria de l'Estat s'ha posat a treballar, uns per lloar les bondats dels Borbons, uns altres per realçar el paper de la Corona amb la democràcia, i el Govern espanyol preparant la llei per continuar amb el circ, sí, amb el circ que tenen muntat en aquest Estat els uns i els altres.
I jo em pregunte, perquè tenen tanta pressa?, i a qui temen? I està clar, tenen pressa perquè el seu circ comença a esquerdar-se, les últimes eleccions europees els indiquen que s'acaba un cicle marcat per l'abús de poder i per l'opacitat i l'engany a la gent, i tenen por que aquestes noves generacions els manen a tots cap a les seves cases. Tenen por, sempre han tingut por al fet que el poble parle, al fet que les persones decidesquen lliurement sobre el seu futur, tenen por a la seva pròpia por que no és una altra que el perdre el seu poder.
I em torne a preguntar, per a què volem una Constitució que en el seu article 92 parla de "Les decisions polítiques d'especial transcendència podran ser sotmeses a referèndum consultiu de tots els ciutadans“, si després no ens deixen parlar, no ens deixen decidir, no ens deixen votar. Perquè des de 1978, només s'ha usat aquest articulat per al referèndum de l'OTAN i per aprovar la Constitució europea, per res més. No es va votar el rescat a la banca. No es va votar la reforma nocturna de la Constitució. Ni les retallades socials i laborals. I ara no se'ls deixa decidir als catalans el seu futur, ni se'ns va a consultar als ciutadans si volem (o no) que el cap de l'Estat puga deixar en herència el càrrec perquè té la sang blava, i clar el que no admeten menys encara és que decidim si volem una monarquia o una república.
I tornem al principi, dir que els ciutadans ja votaren la monarquia amb la Constitució del 1978 és una broma de molt mal gust. El naixement de la nostra democràcia es va negociar i es va aprovar sota l'amenaça explícita dels militars, els mateixos que eixen a la foto del dimecres; com una amanida agre-dolça que els uns i els altres van haver d'empassar-se perquè era el que hi havia. Però avui no és així, més del 60% dels votants d'avui (entre ells jo) no vam poder votar aquella Constitució i la societat també ha canviat. Va tenir la seva importància el joc polític del moment en l'aprovació de la carta magna, però el consens d’aquells temps no és el consens d'avui. D'ací vénen aquestes presses i que el relleu arribe per mitjà d'una abdicació. És lamentable que el Govern tanque la successió sense consultar als ciutadans, per la via d'urgència, com gairebé sempre en tots els temes transcendentals, i amb un projecte de llei fet per salvar el cap d'algú. Pitjor no es pot fer.
No tinc clar què decidirien els ciutadans davant la pregunta de si prefereixen una monarquia o una república. El que si que tinc clar és que la decisió de la pròpia Casa Real i el Govern espanyol el que si fa és deslegitimar al futur Cap de l'Estat. Un referèndum suposaria donar-li la paraula a la ciutadania i seria ella la que parlaria si el futur és monàrquic o republicà. Encara que com molt bé va dir el pensador francés, Joseph Ernest Renan “Les grans coses d’un poble les realitzen normalment les minories”.
