Carles Mulet. Portaveu Iniciativa comarques de Castelló-Coalició Compromís.
L’extinta Fundación de la Llum de les Imatges va servir per destinar milions d’euros de diners públics en recuperar, restaurar i posar en valor patrimoni cultural religiós, en especial arquitectònic, de la mateixa manera que sovint es destinen diners dels pressupostos públics ( estatal, autonòmic o en alguns casos municipals ) en eixos fins. I és que en la majoria dels nostres municipis, el legat històric més important a nivell de monuments, són els religiosos; el poder civil, en les èpoques d’esplendor econòmic, sempre sembla va ser més limitat, o invertit menys en obres grandioses; o fins i tot en finançar les actuacions religioses.
Per tant, destinar els diners de tots i totes en recuperar esglésies, ermites, orfebreria sacra, pintures, tèxtils i element litúrgics, són, invertir en patrimoni; en un dels vessants que podem explotar a nivell turístic també; perquè, què és el primer que penses en anar a visitar si vas a un poble?, el seu entramat urbà, les cases nobles si en té, l’ajuntament si té valor històric, i en especial, l’esglèsia , el calvari, l’ermita...
El dilema de tot això, és, en qui reverteix en primer terme eixa inversió pública?, què tenim a canvi els ciutadans, ateus o no, que financem eixes actuacions?, ens fan pagar a nosaltres, els que hem sufragat eixa restauració, entrada per vore-la?. En quin moment el que va ser un gran obra finançada per l’esforç de tot el poble, segles fa, va passar a ser titularitat de la institució i no del poble?.
Coneixem els casos de matriculacions pirates per part de l’església de patrimoni de tots i totes, que estava en un limb de titularitat, quan el costum tenia més valor que les escriptures, i podem posar com a màxim exponent el de la Mesquita de Còrdova.
Per tant, hem destinat milions d’euros en evitar en alguns casos l’enderroc, la ruïna, la pèrdua irreparable d’edifici de gran valor històric i arquitectònic, però aquest continuarà en mans d’una empresa religiosa, amb els seus privilegis i podrà fer en molts casos l’ús pecuniari i lucratiu que estimen, com “deslocalitzar” obres d’art o vendre-les ( recordeu què ha passat en part del patrimoni cultural per exemple de Convent de les caputxines del carrer de Núñez de Arce de Castelló?, emigrat cap a Barbastre tot i formar part del patrimoni cultural castellonenc.
Per tant, pense que totes eixes inversions en molts cops multimilionàries, de diners públics, haurien de comportar algun retorn cap a la ciutadania; cedir titularitats ( o recuperar-les en molts casos), establir en els convenis sí o sí, horaris de visita gratuïts per als “mecenes obligats” que hem estat tots, o un trocet de cel per al demà... i sé que el debat és llarg i complicat.
