Ignasi Garcia. Portaveu de Compromís a la Diputació de Castelló
La Diputació de Castelló fa hui 200 anys. Cal dir que no totes les diputacions fan anys alhora, bàsicament perquè no es van constituir ni el mateix any ni el mateix dia totes les que existixen actualment. La nostra, la de Castelló, es va crear tal dia com hui, un 16 de maig de 1822.
Dissabte es van dur a terme els actes de celebració oficial, el què s’ha anomenat ‘Dia de la Província’ i en què guardonem persones i entitats de les comarques de Castelló. En aquest 200 aniversari, s’ha atorgat l’Alta Distinció al Club Deportivo Castellón amb motiu del seu centenari. El Mèrit de les Arts, a la meua estimada Pilar Dols. El Mèrit Esportiu, a Sebastian Mora; el Solidari, a la Creu Roja i l’Innovador, a Dolores Corella.
Però els actes pels 200 anys no acaben ací. Al llarg d’aquest mes de maig realitzarem una sèrie de conferències d’allò més interessants amb què contextualitzarem la creació i sentit originari d’aquesta institució. També tindrem temps d’iniciar, encara que de manera menys intensa, un debat que per a nosaltres, Compromís, que cal dur a terme ja i que té a veure amb el futur d’aquest ens administratiu i amb la seua funcionalitat i competències.
Ara bé, com estem de celebració, el que abundaran seran els discursos de glòries passades que diuen que la Diputació no és per a res eixa institució fosca, clientelista i caciquista que serveix per a donar sous als alcaldes del partit que la governa. El problema és que la ciutadania sap que eixa ha sigut la seua realitat històrica fins no fa tant.
Els discursos de glòria li recordaran que les diputacions s’originen a l’Espanya liberal per a articular la gestió (centralista, per cert) dels diversos territoris de l'estat. I això és cert també que amb l’arribada dels cent mil fills de Sant Lluís i la Restauració borbònica, les diputacions són abolides i els seus promotors, represaliats. El què no està clar és per quin motiu hi ha portaveus d'alguns partits polítics que d’aquesta part s’obliden sempre, de què i la dinastia dels Borbons no ha aportat res més que guerra, saqueig, corrupció i autoritarisme a la història, a més la seua reconeguda improductivitat.
Bé, tot això són històries del passat i, com deia, el dos-cents aniversari és un moment ideal per reflexionar què volem fer amb aquesta institució, sobretot si pensem que l’arquitectura de la Constitució del 1978, crea les autonomies i les mancomunitats, que tenim una llei pendent de comarques i existeix la ferramenta gestora dels consorcis.
No fa tant de temps, en 2016 per ser exactes, Pedro Sánchez i Albert Rivera van pactar la seua eliminació, així a les braves, quan la realitat és que qualsevol canvi en l’arquitectura administrativa requereix organització, calma i sobretot d’una definició clara de competències, feines realitzades i els recursos humans i econòmics que destinem.
Cal dir que ara mateix la nostra Diputació està preocupada especialment per aproximar-se al territori de l'interior de Castelló, on moltes vegades les Direccions Generals i Territorials de la Generalitat Valenciana encara no apleguen. Per això també ha sigut especialment important en aquesta legislatura del canvi la col·laboració entre aquestes dues institucions, l’autonòmica i la provincial, un camí que de segur definirà millor el futur i la utilitat de les diputacions al territori valencià.
Hem iniciat doncs, ara que tenim 200 anys, la senda de futur de la Diputació un camí basat en la integració, la cooperació i el diàleg entre institucions que té l'objectiu que els municipis estiguen prop de les decisions polítiques i que les persones, visquen on visquen, no es quede cap enrere.
