L’Epsar ha comunicat al regidor de Territori que s'ultimen els tràmits per a l'adjudicació del projecte valorat en 2,8 milions d'euros, que està previst que puga començar el pròxim estiu. S’ha aprovat també una modificació de crèdit, amb estalvis de 2019, que inclou destinar una partida de 420.000 euros a la remodelació dels antics jutjats per a traslladar Tresoreria i Economia
Castellón Información/S.N.
Vila-real ha celebrat el ple corresponent al mes de novembre. La sessió ha començat amb la modificació de representants de la corporació en òrgans e institucions, com és el cas de la Xarxa Valenciana de Ciutats per la Innovació, de la qual la ciutat ostenta la presidència, ja que després de les eleccions s’havia de ratificar de nou al representant municipal i encara no s’havia fet. Seran l’alcalde, José Benlloch, i el regidor d’Economia, Jesús Madrigal, com a suplent. La proposta ha sigut aprovada per unanimitat.
L’ha seguit la moció de la modificació del règim de control intern de la gestió econòmica de l’Ajuntament de Vila-real. Benlloch ha explicat que és un procés en marxa des de 2017 i que es refereix al document que controla les despeses per part dels tècnics i la intervenció i que suposa un canvi respecte a la forma de treballar tradicional, el pas a la fiscalització plena prèvia, que significa que totes les despeses ha de passar per la intervenció. “Donem un pas més per a adaptar-nos a la normativa estatal de 2018 i a la qual ja ens vam avançar i substituïm la firma de la viceinterventora per la presa de raó i ara la persona responsable dels ingressos serà el tresorer. Una vegada a l'any Intervenció podrà fer una auditoria i tot això es fa per a aconseguir l’eficàcia administrativa”, explica. Unides Podem, Compromís i PSOE han votat a favor, i PP, Cs i Vox s’han abstingut, per tant ha tirat endavant.
Un dels punts més importants de la sessió ha sigut l’aprovació d’una nova pròrroga del contracte de concessió de la gestió del servei de funcionament i manteniment de l'estació depuradora Vora Riu. Es tracta d'un tràmit necessari, tal com ha explicat el tinent d'alcalde de Territori, Emilio Obiol, i que es duu a terme com a pas previ a l'inici de les obres per a la supressió d'aquesta instal·lació i la connexió amb la depuradora d'Almassora que garantirà el correcte tractament de les aigües residuals. De fet, el regidor ha informat en el ple que l'Entitat Pública de Sanejament d'Aigües Residuals (EPSAR) té ja sobre la taula les propostes de les empreses que opten a l'adjudicació del projecte i la previsió d’aquest departament autonòmic és que les obres de supressió de la depuradora arranquen el pròxim estiu de 2020.
L'actual concessió de l'Estació Depuradora d'Aigües Residuals (EDAR) Vora Riu data de l'any 2000 i es va signar per a un període de quinze anys. L'any 2014 es va aprovar una pròrroga que finalitza el 8 de juny de 2020. Obiol ha justificat la necessitat de donar llum verda a una nova pròrroga de cinc anys, que acabarà el 8 de juny de 2025, però que decaurà en el moment en què la nova infraestructura que canalitzarà les aigües residuals fins a Almassora entre en funcionament, un fet que, d'acord amb el procés d'adjudicació, es produirà abans de la data límit de 2025.
El regidor de Territori ha volgut fer “memòria política” i remarcar que “ara sí que” serà una realitat el projecte de connexió amb la depuradora d'Almassora per a millorar el sanejament a la ciutat “gràcies a aquest govern de la Generalitat”. En aquest sentit, Obiol ha recordat que el II Pla Director de Sanejament de la Comunitat Valenciana preveia en 2006 la construcció d'una nova depuradora de 14,5 milions d'euros “que va arribar a licitar-se però que finalment es va descartar en 2009”. Llavors, es va proposar una solució alternativa, valorada en 5,1 milions d'euros, un segon projecte que tampoc va veure la llum, “sense que sapiguem on van acabar eixos diners”, recorda l’alcalde, José Benlloch.
Per això, el regidor ha destacat la “importància” del moment actual, amb la imminent adjudicació d'una obra de 2,8 milions que donarà una solució definitiva a una estació obsoleta, insuficient i amb repercussions ambientals importants. De fet, la depuradora de Vora Riu, construïda en 1978, arrossega “greus deficiències” com nitrogen, fòsfors i fangs, tal com apunta Obiol, “que no tenen solució” i que costen cada any al voltant de 90.000 euros a l'Ajuntament de Vila-real per cànon d'abocaments. Tots els partits han votat a favor i PP i Vox s’han abstingut, per tant la proposta ha sigut aprovada.
El portaveu del PP, Héctor Folgado, ha lamentat que aquesta nova pròrroga “no és cap pas endavant cap a la nova depuradora. No estarà en 2020 com s’havia previst a pesar de l’anunci triomfalista. Es va modificar el projecte inicial per un més econòmic i l'Epsar va prometre retornar els diners amb una millora canalitzacions de les aigües pluvials a Vila-real però tampoc s’ha fet efectiu, per tant estem en el mateix punt al qual va arribar el PP i que tant critiquen”.
Mocions amb polèmica: retorn de les restes dels vila-realencs soterrats al Vall de los Caídos i la reprovació a la ministra Celaá
Hi ha hagut espai també espai per a la polèmica a pesar de brevetat de la sessió. En primer lloc la proposta de Compromís per al retorn de les restes dels 268 vila-realencs soterrats al Vall de los Caídos.
Tots els grups han votat a favor, PP s’ha abstingut i Vox ha votat que no. La regidora del PP, Gemma Ferreres, ha al·legat que les demandes de Compromís ja estan contemplades en la Llei de Memòria Històrica. Ferreres ha criticat que la moció fora difosa als mitjans abans de l’exhumació de Franco. “S’han volgut pujar al carro de Sánchez i traure rèdit polític”, ha assenyalat.
L’alcalde ha anunciat que es volt demanar informació al govern d’Espanya que els diga el procediment de com les famílies poden adreçar-se i on volen llevar les restes de les famílies.
També s'ha aprovat la moció del grup municipal Cs per a la defensa de la igualtat de tracte entre les parelles de fet i els matrimonis a l’accés a la pensió de viduïtat. Tots els grups han votat a favor menys Vox que s’ha abstingut.
Tots els grups han posat en valor la importància de la proposta i el portaveu de l’equip de govern, Javier Serralvo, ha assegurat que sembla que Cs “ara vol tornar al centre”.
La moció del PP per a garantir la llibertat d’educació i reprovar a la ministra d’Educació, Isabel Celaá, ha sigut desestimada. El PSOE ha demanat la retirada del punt de la reprovació, al·legant que entenen el malestar que ha ocasionat però que va ser un malentés que la ministra va rectificar i el regidor del PP, Javier Casabó, ha respost que no va ser una declaració a l’eixida d’un acte i sense preparar. “Sabia l’acte on estava i tenia la declaració preparada”.
PSOE, Podem i Compromís han votat que no i Vox, PP, CS, han dit que sí, a les hores ha sigut desestimada.
La proposta ha estat rebutjada pel PSOE, junt amb Compromís i Podem, i suposa “un cop a les garanties que es recullen en la Constitució Espanyola on es garanteix que les famílies poden triar el model educatiu i el centre que consideren més oportú per a l'educació dels seus fills”.
Així ho ha explicat el regidor del PP, Adrián Casabó, qui considera que “la decisió allunya a l'equip de govern de la moderació, la centralitat i el que la immensa majoria dels veïns volen: la llibertat de triar si volen que els seus fills cursen estudis en un centre laic o religiós, públic o concertat” i ha assenyalat que “l'administració ha de garantir sempre la igualtat i la llibertat d'elecció i no imposar un model únic”.
El regidor popular ha aprofitat per a lamentar les declaracions de la ministra d'Educació en funcions, Isabel Celaá, per haver qüestionat el dret constitucional de les famílies per a triar model educatiu. Unes declaracions que han estat confirmades en un argumentari intern que el PSOE ha enviat als seus portaveus i en el qual es parla de suprimir el criteri de "demanda social" en la nova llei educativa que pretenen impulsar els socialistes i Podemos. El regidor del Partit Popular assenyala que “és perillós negar la llibertat de les famílies a Espanya i igual de perillós és que l'alcalde de Vila-real decidisca protegir abans als seus companys del PSOE que a les famílies de Vila-real”.
José Ramón Ventura Chalmeta ha assegurat que la moció utilitza l’educació per a traure rèdit polític. “Estem a favor de la concertada quan faça falta, ni més ni menys. Per la seua banda, el regidor de Cs, Domingo Vicent, ha manifestat que l’ensenyament concertat es una peça clau per a garantir el dret a l’educació. “No deixem que els prejudicis d’uns pocs coarten la llibertat d’altres".
La regidora d’Educació, Aida Beteta, ha destacat el dret universal a l’educació. “El discurs de la ministra no s’ha entés, s’ha creat una alarma entre les famílies innecessària. La ministra va donar les seues explicacions i hui dia no té sentit reprovar-la, ja que no se sap si continuarà. I podem garantir que a Vila-real no hi ha cap problema entre l’educació pública i la concertada”.
D'altra banda, el ple ordinari celebrat hui ha aprovat també una modificació de crèdit, en els punts d’urgència, amb càrrec a estalvis de 2019, que inclou destinar una partida de 420.000 euros al projecte de remodelació dels antics jutjats amb l'objectiu de reubicar en aquest espai les oficines de Tresoreria, així com la regidoria d'Economia. L'equip de govern reprén aquest projecte com a part de les accions per a dinamitzar el Mercat Central i el seu entorn; a més dotarà a aquests departaments municipals d'unes oficines dignes, tal com ha assenyalat l'alcalde, qui ha remarcat que l'obra suposa invertir en la millora del patrimoni municipals. També s'ha donat llum verda per unanimitat a les assignacions per als grups polítics.
