viernes, 28 de enero, 2022  |  
L’UJI dissenya una eina per tal de millorar el control de la contaminació a les ciutats L’UJI dissenya una eina per tal de millorar el control de la contaminació a les ciutats

- 26 junio, 2019 -

La investigació estudia la relació de la pol·lució atmosfèrica amb el canvi climàtic L’UJI dissenya una eina per tal de millorar el control de la contaminació a les ciutats

La investigació estudia la relació de la pol·lució atmosfèrica amb el canvi climàtic i proposa l’ús de covariables per a fixar punts de mostreig representatius de la qualitat de l’aire en entorns urbans

Castellón Información

La Universitat Jaume I ha desenvolupat una eina estadística per tal de millorar el control de la pol·lució a les ciutats. La investigació, que ha estat liderada per Ana Belén Vicente Fortea, del Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural, porposa l’ús de covariables per a fixar punts de mostreig representatius de la contaminació atmosfèrica en entorns urbans. A més, la investigació també estudia la relació entre la qualitat de l’aire i el canvi climàtic. Els resultats que s’hi han obtingut de la investigació han sigut publicats en la revista ‘Enviromental Pollution‘. En aquestes investigacions han col·laborat científics de l’UJI, de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic i de la Pompeu Fabra de Barcelona. A més a més, les investigacions no sols s’hi han centrat en la província de Castelló (Vila-real, concretament), sinó també en la macrociutat de Monterrey a Mèxic i la regió de Piemont a Itàlia. Aquestes zones s’hi han elegit per les seues característiques geogràfiques i les seues condicions medioambientals, ja que era necessàri provar el dispositiu en diferents ambients per saber com es comportava en distintes zones.

UJI CONTAMINACIÓ

Així doncs, la investigadora Vicente Fortea assegura que aquesta investigació pretén abordar un dels principals problemes que té l’avaluació de la qualitat de l’aire en un àrea d’estudi: és a dir, “decidir el nombre de punts de mostreig representatius de cada microambient”, apunta Ana Belén, qui també pertany a l’Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia. En el cas de Castelló, l’ús de les covariables ajudaria a millorar la caracterització de les zones d’estudi. “Sabriem el nombre d’estacions que són necessàries per a caracteritzar una àrea en concret i els llocs on col·locar-les.”, informa la investigadora i segueix explicant: “D’aquesta manera, podríem avaluar zones de risc per a la població d’una manera més exacta i, a més, estalviar fons públics”.

Les covariables són els diferents elements que s’afigen als models i que influeixen sobre el valor de la varibale. A més, milloren la possible predicció d’aquesta variable. L’investigació realitzada per la UJI se centra en la variabilitat de la concentració de les partícules en suspensió PM10 en espai i temps. Així doncs, amb la inclusió com a covariables de la distància entre estacions es millora el coeficient de divergència i de redundància (CODR) i també el coeficient de variació de Pearson. Amb la representació enfront la distància entre estacions a Espanya, Mèxic i Itàlia, es permet millorar la decisió de quantes estacions són necessàries per al mostreig de PM10, tot amb el nou coeficient anomenat CODRcv(d).

Els autors del treball, en el qual han col·laborat científics de l’UJI, de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic i de la Pompeu Fabra de Barcelona, comenten respecte a aquesta investigació: “Nosaltres hem incorporat, per primera vegada, les covariables, ja que vam demostrar que redueixen la variabilitat i augmenten la qualitat de la comparació de la pol·lució dels punts de mostreig”. A més a més, els investigadors expliquen que, fins ara, altres científics han utilizat el coeficient de correlació de Pearson o el de divergència per a trobar diferències significatives d’estadística bàsica. No obstant això, “el nostre estudi revela que l’aplicació de les covariables incrementa la resolució del control de la pol·lució”, insisteixen els autors del treball.

 

Estudi de Vila-real, Monterrey i el Piemont

L’objectiu d’aquesta investigació ha sigut analitzar com es comporta el nou mètode estadístic en ambients diferents amb la finalitat de ser una eina útil per al desenvolupament de futurs plans de qualitat de l’aire en altres àrees industrialitzades. Vila-real es troba en una zona estratègica, ja que és estudi del marc del control de la contaminació de la Unió Europea. Aproximadament el 80% de les rajoles ceràmiques europees i els fabricants de frites ceràmiques es concentren en ‘clústers ceràmics’. Aquestes árees estan a Mòdena (Itàlia) i a Castelló. L’investigador de l’UJI, Sergi Meseguer recorda que en aquest tipus d’àrees hi ha una gran quantitat de contaminants en l’aire “provinents d’aquest tipus d’indústria, per la qual cosa és difícil complir els límits establits per la normativa europea de partícules en suspensió”. La ciutat mexicana de Monterrey, de l’estat del nord de Nuevo León, presenta nivells alts de concentració de matèria particulada en l’atmosfera. Aquesta concentració es deu a l’extracció de materials de construcció en el pujol que envolta la ciutat. Per altra banda, la regió de Piemont, al nord d’Itàlia, presenta problemes de contaminació de l’aire. Aquest fet es deu a que, principalment, aquesta àrea inclou la major zona industrial, comercial i agrícola amb alta densitat de població a Itàlia. Per totes aquestes raons, la població està exposada a nivells alts de contaminació.

Aquest estudi ha comptat amb la col·laboració dels investigadors Ana Belén Vicente Fortea i Sergi Meseguer Costa, del Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural; Pablo Juan Verdoy, del Departament de Matemàtiques de la Universitat Jaume I; Carlos Díaz Ávalos, del Departament de Probabilitat i Estadística de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, i Laura Serra Saurina del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Per altra banda, l’àrea de Cristal·lografia i Mineralogia del Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural de la Universitat Jaume I està formada per un grup de científics que desenvolupen dues línies d’investigació. Una es basa en l’avaluació de la qualitat de l’aire en ambients urbans i l’altra en l’estudi de roques i minerals d’interès industrial.

La primera línia d’investigació va sorgir de l’estudi de la contaminació atmosfèrica en l’àrea de Castelló. En aquest estudi es va dur a terme el desenvolupament i adequació de la metodologia i de les tècniques analítiques en la determinació del particulat atmosfèric en entorns urbans. Així mateix, també s’hi ha estudiat el procés de la dinàmica mineral en l’atmosfera de Castelló, que pot utilitzar-se com a model de la zona industrial costanera. Actualment, l’estudi està aplicant la metodologia desenvolupada, a més d’en l’àmbit local, en altres zones contaminades en l’àmbit internacional d’Itàlia i de Mèxic.

El segon àmbit de treball, basat en l’estudi dels minerals industrials, se centra en la gestió geològica d’afloraments d’interès industrial, la caracterització mineralògica i el control de les matèries primeres. Aquesta línia va sorgir arran de la importància de la indústria ceràmica en l’economia de la província de Castelló, que feia necessària la caracterització dels minerals d’interès ceràmic.

 

Whatsapp Telegram