Aquest treball amb nanotecnologia serà integrable en la càmera dels telèfons mòbils intel·ligents
Castellón Información
La Universitat Jaume I (UJI) acaba de donar la benvinguda a l’investigador internacional Wycliffe K. Kipnusu gràcies al fet que el projecte de recerca Glucotears va obtenir la primera ajuda Marie Sklodowska-Curie de la modalitat de beques individuals del programa europeu Horitzó 2020 de la institució acadèmica.
L’investigador Kipnusu s’ha integrat en el Grup de Recerca d’Òptica (GROC) que lidera Glucotears, una iniciativa desenvolupada amb la col·laboració del Servei d’Oftalmologia de l’Hospital General Universitari de Castelló i l’empresa BQ. L’objectiu d’aquest projecte europeu és dissenyar un sensor òptic amb nanopartícules, integrable en la càmera dels telèfons mòbils intel·ligents, perquè es puga detectar el nivell de glucosa en la llàgrima de les persones amb diabetis amb la finalitat d’evitar les extraccions de sang.
Wycliffe K. Kipnusu assevera que quasi sempre s’espera que la tecnologia científica resolga problemes socials. Per aquesta raó, afirma que Glucotears representa “una gran oportunitat per a contribuir a cercar solucions per a la comunitat diabètica”. “És un gran projecte que afegirà noves dimensions a la meua carrera científica, com ara la col·laboració en la recerca amb l’Hospital General de Castelló i l’empresa de telefonia mòbil BQ a Madrid”, afegeix.
Per la seua banda, l’investigador principal del projecte Glucotears i director del GROC, Jesús Lancis, també vicerector d’Investigació i Doctorat, recorda que les tecnologies fotòniques i els dispositius basats en l’ús de llum, com mostra aquest projecte finançat per la Comissió Europea, “tenen un paper cada vegada més significatiu en la resolució dels reptes als quals s’enfronta la societat actual, com ara la generació d’energia, l’eficiència energètica, l’envelliment saludable, el canvi climàtic o la seguretat de la població”.
Wycliffe K. Kipnusu va fer un màster en Física a la Universitat Kenyatta abans de traslladar-se a la Universitat de Leipzig (Alemanya) on va completar el seu doctorat en Física en l’Institut Peter Debye de Física de la Matèria Blana en 2015. Va investigar com les propietats dels materials, especialment la temperatura de transició vítria dels materials blans, es veu afectada pel confinament geomètric a nanoescala. Després va treballar com a investigador postdoctoral en l’Institut Leibniz de Modificació de Superfícies a Leipzig (Alemanya) i a la Universitat de Potsdam (Alemanya) entre 2015 i 2017.
