Noticias Castellón
viernes, 29 de marzo de 2024 | Última actualización: 21:59

L'UJI posiciona cinc investigadors en la llista dels més citats a nivell mundial

Tiempo de Lectura: 6 minutos, 1 segundos

Noticias Relacionadas

La universitat de Castelló es la tercera d'Espanya i el quart centre acadèmic en inestigació científica per a la revista 'Clarivate Analytics'

Castellón Información

La Universitat Jaume I de Castelló s'ha posicionat en el quart lloc espanyol, tercera dels centres universitaris, en el llistat d'investigadors altament citats mundialment (Highly Cited Researchers) elaborat anualment per la companyia nord-americana Clarivate Analytics.

Els professors Juan Bisquert, Iván Mora-Seró, Germà García-Belmonte i Francisco Fabregat-Santiago (aquests dos per primera vegada) de l'Institut de Materials Avançats (INAM), juntament amb Víctor Flors, del Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural, se situen entre els científics més destacats en l'edició de 2018 després d'haver publicat els articles més citats en els últims deu anys.

La rectora, Eva Alcón, ha comentat que «és una molt bona noticia per a la Universitat, perquè fa palesa la constant dedicació i esforç del personal investigador en la generació de noves solucions que afavorisquen el progrés de la societat».

Dels 114 investigadors i investigadores inclosos a la llista, dotze estan a les universitats públiques valencianes: cinc a la Jaume I, quatre a la Universitat de València, dos a la Universitat Politècnica de València i un a la Universitat Miguel Hernández d'Elx. En l'àmbit nacional, l'UJI se situa en el quart lloc, darrere del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) amb 19 investigadors i investigadores altament citats; la Universitat de Barcelona amb 12 i la Universitat de Granada amb 7.

Inam com a centre de referència

Els investigadors de l'UJI pertanyen als camps de la química (Bisquert, Mora-Seró i Fabregat-Santiago), la ciència multidisciplinària (García-Belmonte) i la ciència de plantes i animals (Flors); i els quatre primers formen part de l'Institut de Materials Avançats (INAM), el que situa aquesta estructura en l'àmbit de la química al mateix nivell d'institucions com l'UCLA, el MIT, Harvard o Princeton.

L'INAM va nàixer en 2015 amb l'objectiu de convertir-se en un centre de referència internacional en la recerca científica i tècnica per al desenvolupament de nous materials avançats principalment per als àmbits de l'energia, l'optoelectrònica i la catàlisi gràcies a la col·laboració interdisciplinària entre investigadors de diferents àmbits, entre els quals destaca la física, la química i àrees relacionades.

L'Institut està integrat actualment per prop de 50 investigadors i investigadores que treballen per aconseguir nous materials funcionals que generen aplicacions en subministrament d'energia neta i emmagatzematge, il·luminació o la creació de productes químics d'alt valor afegit. Per això, encara que l'institut està subdividit en seccions, hi ha una estratègia comuna de recerca que permet abordar amb major seguretat problemes interdisciplinaris.

Investigadors més citats

El professor Juan Bisquert és catedràtic de Física Aplicada i director de l'Institut de Materials Avançats. Ha publicat més de tres-cents articles en revistes de recerca i una sèrie de llibres de referència, Physics of Solar Cellsi Nanostructured Energy Devices. És editor sènior de la revista Journal of Physical Chemistry Letters i membre del consell editorial d'Energy & Environmental Science. Compta amb 30.372 citacions i un índex h de 89. Realitza recerca experimental i teòrica sobre els materials i dispositius per a la producció i l'emmagatzematge de les energies netes. Els seus principals temes d'interès són els materials i processos en les cèl·lules solars de perovskita i la producció de combustible solar.

Per la seua banda, Iván Mora-Seró és investigador del Departament de Física i director del Grup de Semiconductors Avançats en l'Institut de Materials Avançats. Va obtenir el Premi Idea en l'edició de 2011 en la categoria de ciències fisicoquímiques, ha publicat prop de 162 articles i el seu índex h és de 56. L'any 2016 va estar becat per l'Institut Weizmann de Ciències d'Israel. Les seues recerques se centren en els nous conceptes per a la conversió fotovoltaica i l'emissió de llum (LED i amplificadors de llum) sobre la base dels dispositius de nanoescala i materials semiconductors (punts quàntics i perovskites d'halur de plom). Recentment ha aconseguit un projecte del European Research Council (ERC), considerats els projectes més prestigiosos en l'àmbit europeu, denominat «No Limit».

Germà Garcia-Belmonte és professor titular de Física Aplicada i membre de l'Institut de Materials Avançats. Ha publicat 187 articles en revistes de recerca i té 10.270 cites i un índex h de 50. Ha estudiat els processos d'intercalació en òxids i pel·lícules de polímers per mètodes d'impedància. Segueix recerques en diverses àrees dins del camp de l'electrònica orgànica i l'energia fotovoltaica com a mecanismes electrònics en díodes orgànics emissors de llum, energia fotovoltaica orgànica i cèl·lules solars de plàstic i de capa prima. Actualment està realitzant recerques en el tema de les cèl·lules solars basades en perovskita. També d'interès és la cinètica electroquímica dels elèctrodes per a bateries. La física dels dispositius que utilitza espectroscòpia d'impedància (incloent-hi modelatge i mesurament) és el seu tema principal.

Francisco Fabregat-Santiago és professor del Departament de Física i investigador de l'Institut de Materials Avançats. És autor de 100 articles revisats per parells i capítols de llibres, que acumulen més de 12.313 cites amb un índex h de 49. És un expert en caracterització electro-òptica de dispositius pels seus treballs en l'ús de l'espectroscòpia d'impedància per modelar, analitzar i interpretar les característiques elèctriques (acumulació de càrrega, reaccions de transferència i transport) de pel·lícules i dispositius que inclouen pel·lícules nanoestructurades ZnO i TiO2 (nanocoloides, nanorods i nanotubs), cèl·lules solars sensibilitzades amb tint, materials electrocromàtics i estat líquid i solgut. Els seus interessos se centren en l'anàlisi de les propietats fonamentals dels nanomaterials i biomaterials per a la seua aplicació en cèl·lules solars, descontaminació d'aigua fotoinduïda, bioenergia i sensors.

Víctor Flors dirigeix el grup de recerca Metabolic Integration and Cell Signaling. Compta amb 4.139 citacions, més de setanta publicacions i un índex h de 30. És revisor de publicacions científiques com Nature Chemical Biology, Plant Physiology o New Phytologist, entre altres, i coodinador del Grup de Resistència Induïda de la International Organisation for Biological and Integrated Control (IOBC). Les seues principals línies de recerca se centren en el sistema immune de plantes i interacció amb l'entorn i en els mecanismes de condicionament del sistema immune vegetal coneguts com defense priming.

Highly Cited Researchers identifica el personal científic influent que ha obtingut reconeixement constant mitjançant un alt nombre de cites. Tria els articles publicats en revistes científiques indexades en el Web of Science Core Collection durant els anys compresos entre 2006 i 2016 i només té en compte els Highly Cited Papers, aquells articles d'impacte excepcional que es classifiquen en el top 1% de les cites per camp científic i any indexades en el Web of Science. En aquesta edició, aproximadament, hi ha 6.000 investigadors i investigadores en 4.000 camps específics i uns 2.000 en ciència multidisciplinària.