Castellón Información
El Grup de Química de l'Estat Sòlid de la Universitat Jaume I de Castelló conjuntament amb la Unitat de Conservació, Restauració i Recerca de l'Institut Valencià de Conservació i Restauració de Béns Culturals (IVC+R) de CulturArts de la Generalitat Valenciana en col·laboració amb la Universitat Federal de São Carlos (UFSCar) i el Centre de Desenvolvimento de Materiais Funcionais/Universitat Estadual Paulista de Brasil (CDMF) han desenvolupat materials nanoestructurados basats en calci i bari amb aplicacions viables en tractaments de restauració com la consolidació i protecció superficial de Béns d'Interès Cultural en suport pétreo i decoracions parietals.
L'estudi és resultat de la línia de recerca que actualment està desenvolupant el doctorand de l'UJI Livio Ferrazza, dirigit pels professors Eloísa Cordoncillo i Héctor Beltrán Mir, en col·laboració amb Thales Machado, investigador en formació de caràcter predoctoral del programa Santiago Grisolía en l'UJI (qui va defensar la seua tesi a la Universitat Federal de São Carlos sota la direcció del professor i director del CDMF Elson Longo), en el qual s'estudien diferents materials nanoestructurados inorgànics que poden ser aplicats en els tractaments de restauració d'edificis històrics-artístics.
Aquesta col·laboració multidisciplinària ha permès obrir una nova línia de recerca dins del camp dels materials, un àmbit en el qual fa més de 25 anys col·laboren el professor Elson Longo, director del grup de Brasil i el Grup de Química Teòrica i Computacional de l'UJI dirigit pel professor Juan Andrés Bort.
«La principal finalitat del projecte és disposar de nous materials optimitzats per als tractaments de restauració, que puguin ser obtinguts a través de rutes de síntesis barates i en mitjans aquosos» explica el doctor Machado. D'aquesta manera es disposarà de nous productes compatibles amb els materials de les obres a tractar i no perjudicials per a la salut humana i el medi ambient.
Al costat dels tècnics del IVC+R les nanopartícules han estat avaluades en la seua possible acció com consolidantes i protectors en provetes pétreas procedents de la portada principal de l'Església de La nostra Senyora de l'Asunción en la localitat toledana de Corral de Almaguer, així com en fragments de pintura mural procedents del jaciment arqueològic de la Casa d'Ariadna en Pompeya.
L'eficiència dels materials està sent analitzada en la pedra procedent de la façana principal de l'església toledana i els primers resultats obtinguts han estat prometedors. Els estudis realitzats amb SEM-EDX, DRX, FTIR i les mesures de les coordenades colorimètriques, entre unes altres, han mostrat que no s'han observat canvis en les característiques superficials del suport pétreo i de la pintura mural després de l'aplicació de les nanopartícules (color, textura, morfologia), mantenint intactes les característiques originals del substrat tractat. També s'ha apreciat que les nanopartícules desenvolupades permeten consolidar i protegir el material augmentant la seua resistència mecànica enfront de futurs mecanismes d'alteració química, físic o biològica que causa disgregació i pulverización.
