Tomàs Escuder. Membre de Compromís per Castelló.
En l’imaginari col·lectiu mediterrani, i en concret en el valencià més que en cap altre, la bonior , el benestar al camp, la sensació de fresca el tenim associat al color verd.
I vet ací el que diu el diccionari si busquem la paraula “verd” 1 adj. [LC] Del color de l’herba tendra o d’un color consemblant més o menys clar. 'El fullatge verd dels arbres'.
En la darrera frase tenim el quid de la qüestió: el fullatge verd dels arbres.
Una de les línies bàsiques del Pla General de la nostra ciutat fa precisament incís en el que s’anomena “Infraestructura verda”. Allà es desenrotlla de manera sistemàtica i contundent el propòsit d’aquest Pla per a generar una espècie de circuits , o de corredors, per enllaçar les diferents àrees de verdor de la capital.
La possibilitat de lligar, d’unir per mitjà de territoris d’espai verd, els diferents indrets és una molt bona proposta.
Perquè una ciutat com la nostra, ubicada en el Mediterrani però sortosament voltada d’un espai agrícola que li confereix suavitat i fresca, ha d’aprofitar aquesta circumstància per potenciar l’aprofitament per part de la ciutadania d’eixes característiques.
Imaginem el que suposarà anar des dels marges del riu Millars fins el Desert de les Palmes , fins i tot travessant la mateixa urbs, trepitjant el verd i protegit per l’ombra dels arbres d’un camí o passeig. Una autèntica delícia digna de les ciutats més amables i acollidores.
Això és el que aquest Pla vol dur a terme. Unir els espais de verdor i oferir a la ciutadania no un parc sinó una ciutat on la natura, la verda natura tan estimada per nosaltres que sempre patim d’aigua, siga present en la vida quotidiana . I on la possibilitat de connectar-se amb ella no es convertisca en utopia sinó que estiga a l’abast de tota la població. A peu o en bicicleta.
L’esforç que l’Ajuntament fa en aquest sentit és un mèrit i un projecte que les futures generacions ho agrairan. La verdor és ben present al Pla General.
