Noticias Castellón
viernes, 29 de marzo de 2024 | Última actualización: 09:50

La Honoris Causa de l'UJI Anna Lluch defén els avanços "tan importants" que s'han fet a la Comunitat en oncologia

Tiempo de Lectura: 7 minutos, 56 segundos

Noticias Relacionadas

També ha alertat que una de cada tres dones i un de cada dos homes seran diagnosticats de càncer al llarg de la seua vida

Castellón Información

La Universitat Jaume I ha celebrat avui l'acte d'obertura del curs 2018-2019 de l'Escola de Doctorat, la investidura dels nous doctors i doctores i la investidura del grau de doctora honoris causa a la doctora Anna Lluch Hernández, catedràtica de Medicina de la Universitat de València i cap de Servei d'Hematologia i Oncologia Mèdica de l'Hospital Clínic Universitari de València. La rectora de l'UJI, Eva Alcón, ha presidit l'acte junt a la consellera de Sanitat, Ana Barceló. 

Vicent Montalt, professor de Traducció i Interpretació, director del Màster en Traducció Medicosanitària, i membre del grup d'investigació GENTT, ha sigut l'encarregat de pronunciar la laudatio de la doctora Lluch, sota el títol «La Dra. Anna Lluch: la medicina humanitzada». Montalt ha afirmat que «podríem investir la doctora Lluch com a doctora honoris causa per mil motius. Però el que volem destacar avui ací és el valor de la paraula, sobretot la paraula en la interacció amb la pacient. Aquest vessant és la que dóna sentit a la nostra col·laboració amb la doctora Lluch, en qui, com a professionals i investigadors en l'àmbit de la traducció i la comunicació, veiem una guia i un model a seguir».

El professor de l'UJI ha fet un resum dels nombrosos mèrits acadèmics i professionals d'Anna Lluch, qui destaca per la seua activitat clínica (són més d'14.000 les dones a les quals ha atès en la seua consulta); i investigadora, ha publicat més de 240 treballs científics fins a l'octubre de 2018. També ha explicat que la doctora Lluch ha esdevingut una veu pública amb presència als mitjans de comunicació, ja que té una gran capacitat de divulgar el coneixement biomèdic, de generar confiança en la ciència, i esperança i alegria en les pacients i familiars, i de reivindicar una salut pública de qualitat i una investigació al servei de les pacients.

Per a finalitzar, ha afirmat que «la trajectòria clínica, investigadora i docent d'Anna Lluch és bona prova dels valors que representa: l'altruisme; el compromís i la dedicació; la comunicació terapèutica de qualitat en el tractament de la persona; la bondat, generositat i solidaritat; l'excel·lència, el rigor, l'entusiasme i la passió en el terreny de la investigació; la defensa de la sanitat pública i universal de qualitat; l'empoderament de les dones i la igualtat de gènere; la col·laboració i projecció internacionals, i l'arrelament al territori i a les persones concretes. En definitiva, la humanització de la medicina i la capacitat que té Anna Lluch per a obrir-nos els ulls i il·lusionar-nos a tots per a treballar per una medicina cada volta més humanitzada i més centrada en les persones».

Noves fronteres en la investigació del càncer

Per la seua banda, Anna Lluch ha centrat la seua intervenció, «Noves fronteres en la investigació del càncer: teràpies personalitzades o de precisió», en els nous reptes en el tractament i la investigació del càncer, «un dels problemes de salut més greus en el món desenvolupat, que incideix, de forma especial, en els grups humans més desfavorits». «Les xifres són descoratjadores: quasi deu milions de persones moren de càncer cada any en el món: una de cada tres dones i un de cada dos homes seran diagnosticats de càncer al llarg de la seua vida, i en els països occidentals, el càncer ja ha superat la malaltia cardiovascular com a causa més freqüent de mort». Lluch ha explicat que l'increment de la incidència del càncer no s'ha d'associar únicament a canvis en l'estructura d'edat de la població, sinó també a la influència d'altres factors ambientals, com ara la contaminació atmosfèrica i els carcinògens ocupacionals, així com els relacionats amb els hàbits de vida, com el consum de tabac i alcohol, el tipus de dieta o l'activitat física.

A pesar d'aquestes dades, la professora ha volgut destacar que durant els últims vint anys hi ha hagut un progrés real en la comprensió i en el maneig del tractament del càncer. Des del començament dels anys noranta, a pesar del continu increment de casos, la freqüència de les morts causades pel càncer ha disminuït a un ritme mitjà del 0,7% anual. Aquest progrés ha portat a xifres globals de curació pròximes al 60%. «En tot cas, a pesar que hi ha hagut un progrés real, és clara la necessitat d'avançar cap a un objectiu final, que no pot ser un altre que prevenir i curar totes les formes de càncer», ha indicat.

En aquest sentit, Anna Lluch ha explicat que «comprendre l'origen genètic del càncer ha facilitat el desenvolupament de nous tractaments dirigits que han suposat un avanç molt important en l'oncologia, a pesar que sabem molt poc encara sobre el seu funcionament». Per això, ha reivindicat la necessitat d'apostar per dues noves línies d'investigació a fi de millorar-ne l'eficàcia d'aquests tractaments: identificar els grups de pacients amb més probabilitat d'èxit en el tractament i avaluar els mecanismes moleculars que determinen resistència primària davant aquests agents; i tractar de comprendre el motiu pel qual els tumors, que inicialment són sensibles al tractament, acaben per desenvolupar una resistència.

Per a optimitzar els tractaments i implementar la investigació clínica per a traslladar als pacients els seus beneficis, la doctora ha indicat que cal dur a terme una sèrie d'actuacions: la sanitat pública ha de posar els mitjans necessaris perquè el cost farmacèutic no siga l'excusa que possibilite l'existència de discriminacions entre els pacients; cal donar un decidit suport als equips d'investigació multidisciplinaris, formats per experts de les diferents àrees, per a potenciar la individualització dels tractaments, i amb unitats d'investigació clínica translacionals per a aconseguir, de veritat, una investigació aplicada. Finalment, la doctora honoris causa ha defensat que «els tractaments que s'apliquen als malalts han d'anar precedits d'una informació correcta i veraç, que és l'única manera de respectar els seus drets i la seua dignitat. El pacient ha de poder decidir amb total autonomia, sense pressions i amb suficient coneixement, per a salvaguardar els seus drets i la seua dignitat com a persona».

Discurs de la rectora

L'acte ha finalitzat amb la intervenció de la rectora de l'UJI, Eva Alcón, que ha felicitat la nova doctora honoris causa i ha afirmat que «tots els membres de la comunitat universitària de la Jaume I ens sentim avui especialment honorats perquè la doctora Lluch forme part del nostre projecte col·lectiu, ja que representa la força de la curiositat, la voluntat per cercar nous camins i, sobretot, el treball constant, absolut, inesgotable. Tots ells són elements imprescindibles pe a dur a terme un treball d'investigació amb èxit».

Eva Alcón ha explicat que «la força que té la comunicació d'Anna Lluch és terapèutica. Amb aquesta comunicació has trencat murs de dolor que pareixien infranquejables. Durant anys el càncer ha sigut un tabú, un terme que s'equiparava a la mort, i tu has convertit aqueixa paraula maleïda en un vocable amb el qual podem conviure. El càncer és una malaltia greu, però ara és una malaltia a la qual podem mirar a la cara, que podem assumir com una malaltia crònica i, fins i tot, a la qual podem sobreviure». La rectora ha afegit que això, en gran part, és «mèrit del teu treball i del teu esforç des de fa més de 35 anys a la Universitat de València, a l'Hospital Clínic de València i a la unitat de recerca en biologia del càncer de mama de l'INCLIVA».

Escola de Doctorat

La directora de l'Escola de Doctorat, Mercé Correa, ha fet balanç de l'activitat d'aquest centre i ha explicat que aquest curs hi ha 185 alumnes de doctorat matriculats, dels quals un 20% són de fora d'Espanya, i ha indicat que el curs passat es van llegir 98 tesis doctoral. En aquest sentit, la rectora ha valorat la labor que està desenvolupant l'escola, «el centre més jove de la nostra universitat, que encara no ha complit cinc anys d'existència i és ja una pedrera consolidada on es formen cada any els futurs investigadors i investigadores».

Per a finalitzar, Eva Alcón ha explicat que «cada any, les universitats espanyoles graduem prop de 10.900 persones amb el títol de doctor o doctora, una xifra que ens situa com el vuitè país del món per nombre d'egressats amb el màxim nivell de formació. És una xifra prou positiva, però encara tenim camí per a millorar». En aquest sentit, ha defensat la necessitat d'«impulsar la inserció laboral dels doctors i investigadors en el sector empresarial privat si volem que la Universitat puga transferir el seu coneixement a la societat d'una manera ràpida i eficient. I ací les empreses també tenen una oportunitat de millora. Cal que l'empresariat cree nous llocs de treball vinculats amb la innovació, que obri noves finestres per incorporar la investigació com a part del seu treball productiu».