A la gent que ja tenim una edat, aquesta frase ens trasllada als casinos. Als casinos de les pel·lícules, on veiem als protagonistes vestits en elegants esmòquings, fumant, bevent xampany i acompanyats de dones molt més joves que ells i sempre espectaculars. Hem de reconéixer que la indústria de les apostes sempre ha sabut vendre molt bé el seu producte. Glamur, èxit, triomf, elegància... El que mai trauen, del que mai es parla és del que hi ha en realitat, addicció, ruïna, traumes socials, misèria...
De fet, mireu si els lobbies de les apostes fan bé el seu treball que han aconseguit que tot el món les anomenem Cases de Joc. Disculpeu-me però no. No són cases ni és cap joc. Una casa és, o ha de ser, un lloc segur, amable, acollidor, i molt menys podem catalogar de joc un problema que ha dut a la misèria a moltíssimes famílies i, que si no ho aturem, en continuaran duent.
Avui, si em permeteu, vos parlaré d'eixa part que no es veu, la que ens amaguen, la que destrossa famílies i té un cost social i personal inassumible en una societat que es vulga considerar avançada.
Amb l'objectiu de reduir l'exposició de les persones adolescents a l'oferta de les apostes, les Corts Valencianes van aprovar en 2020 la llei de regulació del joc i prevenció de la ludopatia que recollia algunes de les mesures més avançades a escala estatal. La llei es va aprovar en el vot favorable de Compromís, PSPV i Podem, el vot en contra del PP i l'absència de VOX que, entenem que per la vergonya que els feia als seus diputats i diputades votar en contra d'aquesta llei, i la prohibició de la seua direcció de votar a favor, van decidir absentar-se de les Corts en el moment de la votació. La dreta i la patronal de les apostes, un lobby molt poderós, s'hi oposaven al·legant motius economicistes mentre que associacions veïnals, associacions de famílies, el col·legi de psicologia, el col·legi de treball social, associacions del tercer sector que treballen en el camp de les addiccions com PATIM aplaudien les actuacions contemplades per a abordar els perjudicis sociosanitaris de l'addicció.
El govern de Mazón, aplaudit pel lobby de les apostes, lluny de millorar aquesta llei en els aspectes on es queda curta, que n'hi ha, ha deixat molt clara quina és la seua prioritat i ha decidit modificar-la, suavitzar-la, per mantenir els locals d'apostes a menys de 850 metres dels centres educatius. Una barbaritat, més si teniu en compte que aquesta modificació la fan sense consultar a la Comissió del Joc de les Corts Valencianes. Sense debat, sense transparència, sense voler escoltar a les veus expertes que et poden portar la contrària.
Així és com actua el govern de Mazón i del PP prioritzant els beneficis d'uns pocs, els empresaris de les apostes, a la seguretat i la salut dels nostres joves. En els darrers anys ha disminuït de manera alarmant l'edat en què la gent jove comença a apostar. Però això els té igual. Ells tenen molt clar per a qui treballen, i no és per a la societat.
Aquesta és una bona llei, ho dic com ho pense. És pionera, atrevida. Millorable en molts aspectes? Sí. Al meu parer, hauria de ser més restrictiva, però és una bona llei. Digueu-me il·lús, però de veres pensava que el PP intentaria millorar-la. Que treballaria per protegir a la nostra joventut i allunar definitivament els locals d'apostes dels centres educatius. Està vist que no. Compromís tenim clar on hem d'estar, al costat del veïnat, de les famílies, de les associacions, col·legis i organitzacions que lluiten contra la ludopatia.
Un altre dia parlarem de les apostes online. Aquesta regulació ha de dur-se a terme al Parlament Europeu i no dubteu que Compromís lliurarem també eixa batalla, més necessària que mai.
