Noticias Castellón
jueves, 18 de abril de 2024 | Última actualización: 20:02

La Comunitat de Regants de Vila-real millorarà l’accessibilitat de l'entrada de la seua seu de la mà de l’Ajuntament

Tiempo de Lectura: 4 minutos, 24 segundos

Noticias Relacionadas

Pasqual Broch arranca com a president una nova legislatura havent aconseguint reduir la dependència al crédit del sindicat, amb l'objectiu de formalitzar l'ús dels pluvials de la Séquia i el desig d'un pla de millora de la Séquia Major. També assegura que la primera campanya citrícola no ha sigut roïna però tenien expectatives altes i és que les altes temperatures tant en estiu com en hivern, el cotonet i la clareta han provocat que un 20% i 40% de fruita que s’haja quedat a l’arbre

Soumaia Nejjar/Castellón Información

La Comunitat de Regants de Vila-real és una de les entitats més arrelades de la ciutat i durant els seus més de 150 anys d’història com a gestora d’un dels recursos més valuosos per a aquesta terra la situen en el centre de l’economia i l’associacionisme local. 

A més, l’ens va reelegir en fa unes setmanes a la seua a Junta Directiva amb Pasqual Broch en el càrrec de president per segona legislatura consecutiva i amb molts reptes a aconseguir. Aquest diari ha parlat amb ell sobre els objectius de la Comunitat a curt i mig termini, a més de tractar temes de molt interès per a la ciutadania. La Séquia, la situació de l’agricultura local, l'establiment de nous cultius, projectes futurs del Sindicat pel que fa la seu i les millores aconseguides són alguns dels punts que hem abordat amb ell. 

 width=

Abans que res, enhorabona per repetir en el càrrec. Que te va fer voler tornar a presentar-te i revalidar la presidència de la Comunitat de Regants?

Gràcies! En 2017, just en la primera legislatura del nou equip vam donar-li la volta al nostre funcionament. Abans les Comunitats de Regants i altres entitats de tipus agrícola eren molt presidencialistes, tenien una estructura on una persona ho decidia pràcticament tot. Però des de 2017 els nou membres de la Junta treballem com un equip  i prenem totes les decisions de forma conjunta i no jerarquitzada. Per tant, com tot l’equip hem ja seguit hem donat continuitat al projecte. Així mateix, el treball que hem realitzat els últims quatre anys ha tingut molt bona acollida per la societat, tot i la delicada situació de l’agricultura. 

La nova Junta s'ha marcat diversos reptes, entre ells la millora dels sistemes de reg a pressió. Qué suposaria a nivell agrari ? 

El sistema de reg a pressió està ja consolidat però és necessari fer millores a nivell de energètic i de cost. El 40% del que és un rebut, igual que passa a les llars, és energètic. La idea és fer un estudi i agafar l’aigua de la part més alta i per gravetat dur-la a les finques, el que suposaria un cost energètic pràcticament zero i seria com obrir l'aixeta i que l’aigua baixara de manera continua, no com ocorre actualment, que quan s’ha de regar és la Comunitat qui obri les bombes. Tot això reduiria el cost pràcticament a zero. A més, el fet de tindre aigua en continu animaria a la gent a adentrar-se amb el cultiu ecològic o un cultiu diferenciat com el alvocat, i donaria més llibertat a l’agricultor. Pel que respecta al cultiu alternatiu s’estan establint alguns abans impensables a Vila-real, més propis de climes subtropicals, en gran part pel canvi climàtic, com els magraners. 

 width=

El canvi d'ús de l'aigua agrícola a urbà tant de Vila-real com de les Alqueries s'ha començat a tractar amb la CHJ. En què punt està aquest tràmit i que conseqüències tindria en el cas que s'aprovara.

El canvi va demanar-se fa anys i estem treballant amb l’Ajuntament de Les Alqueries perquè ens comunique les seues previsions de necessitat d’aigua de cara a anys pròxims i fer-li arribar a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer eixe canvi d’ús. Hem d’aclarir que nosaltres no som una potabilitzadora i l’empresa encarregada de concessió farà la potabilització i la distribució. Es tractaria per tant d’un canvi de concessió que hem de fer de la mà dels Ajuntaments. Aleshores el saly que es produiria, és l’aigua passaria a tenir un ús de consum humà i l’Ajuntament que entrarà seria un comunero més, i hi hauria un pagament que revertiria en la millora de les infraestructures i abarataria els costos a la resta de comuneros. 

Que és el que ocorre amb els pluvials en la Séquia i perquè estan en negociació?

És un assumpte que sempre ha estat negociant-se amb l’Ajutament però mai s’arribat a un conveni d’utilització d’aigua de la séquia. I el que volem és això, formalitzar amb el consistori que per ella va un volum d’aigua que no necessita clavegueram ni cap manteniment i que nosaltres podem obrir-lo en moments de pluges importants o quan l’Ajuntament ho necessite. I materialitzar la coordinació en moments de necessitat com eixos, és a dir, formalitzar una cosa que ja se fa. 

 width=

Hi ha trams de la Séquia amb molta brutícia i objectes. Com afronta la Comunitat de Regants això? Hi ha previst algún pla de millora de la Séquia Major de la mà de l'Ajuntament de Vila-real?

Nosaltres destinem entre 6.000 euros i 10.000 a netejar la Séquia a l’any. Tot el que se tira en la zona de Vora Riu, el que coneixem com ‘Los Ángeles’ i la curva que fa per Santa Quitèria, passa per mig del poble. Compten amb tenim sistemes de neteja en la entrada i  dues reixes. Hem de recordar que la Séquia és d’ús agrícola i cada vegada que passa aigua, l’aigua se renova, no són aigües mortes on poden haver mosquits o mals olors. Sempre que és necessari i no anem a regar,  realitzem com una neteja de drenatge i tirem una làmina d’aigua. Pel que fa al seu valor urbanístic i paisatgístic, és un punt singular i diferenciat de Vila-real. És la diagonal del poble i l’eix atravessa de punta a punta, amb tots els problemes que açò implica. Per exemple, s’han plantat alguns arbres que fan deterioren l’espai i altres que estan a la vora de la Séquia com un problema de seguretat, ja que que faciliten l’accés als primers pisos. Ens agradaria que hi haguera un pla general, una política que atorgarà una estètica comuna a tot l’espai i que estiguera centrat en aspectes com l'homogeneïtzació dels elements que la formen, la millora del carril bici, entre altres aspectes, del tram comença a l’inici de l’avinguda Franca fins a Carrefour. 

En l’actualitat quants comuners formen l’entitat? Quina és la seua aportació econòmica?

Hi ha prop de 5.000 persones que formen part del sindicat de regs i l’aportació econòmica ve donada per un sequiatge per la concessió, que seria la part fixa, i que no varia, es gaste o no i que és en base a uns metres cúbics d’aigua segons la superfície i altra part variable que és en funció de l’aigua consumida. width=

Per tant, una dels primers objectius que es va fixar la nova Junta en 2017 i que hem aconseguit a final de legislatura és que la suma del sequiatge més l’aigua consumida no passarà dels cent euros per faneca i d’una mitjana de 120 a 130 euros, hem passat a 100 tot i que aquest any hem regat més perquè ha fet més calor. Per altra banda, també hem millorat en nostre finançament, ja que abans el nostre funcionament depenia molts de préstecs bancaris, el que ens eixia molt car i ara hem deixat de tindre tanta dependència del crèdit i ens autofinancem cada vegada més amb fons propis. I per últim la regularització dels llocs de treball, s’ha fet una relació de personal, s’ha quantificat la despesa total, s’han tingut en compte les jubilacions i s’han fet les substitucions pertinents. Tot això són millores que hem anat assolint des de la nova Junta durant la primera legislatura i amb les quals comencem la segona. 

En quin punt es troba la reforma del saló d'actes?

La primera part, centrada en la restauració de les pintures, la instal·lació elèctrica i el so ja ha acabat i aprofite per a donar les gràcies públicament a la Diputació  i a l’Ajuntament de Vila-real. Ara faltaria l'adequació del recinte pròpiament dit ja que si volem que aculla actes de fins 200 o 300 persones existeix un problema principal que és l’entrada, la seua falta d’accessibilitat, per tant seria necessari un elevador, i també el bany, que només hi ha un i no és accessible. Aleshores hem acordat amb l’Ajuntament,  ja que som conscients de la situació delicada que estan travessant que nosaltres farem front a aquesta actuació i que ens ho tornaran en tres anualitats. Tenim projecte, que respecta l’arquitectura singular de l’espai, sota la direcció d'obra de Fermí Font, i estem estudiant les ofertes de diverses empreses per a fer-ho i esperem que en març o abril ja estiga.

 width=

No podem acabar sense abordar la situació de l'agricultura citrícola a la ciutat, sobretot amb l'impacte de la Covid-19.

La pandèmia no ha afectat a la collita. Hem sigut sector essencial des del primer moment i no hem parat, el que passa és que la campanya ha sigut un poc decebedora perquè esperàvem més, teníem expectatives altes perquè el preu a final de la campanya passada va ser alt i esperàvem el mateix. Les altes temperatures de l’estiu van fer que el calibre fora més xicotet i per tant no comercial. Cal sumar l’atac del cotonet de Sud-Àfrica, que ha afectat de manera elevada algunes finques i l’hivern atípic pel que fa a les temperatures que estem tenint i que ha donat pas a l’aparició de la clareta, que són com uns bonys que afecten el fruit i el deformen. Aleshores hi ha entre un 20% i 40% de fruita que s’ha quedat a l’arbre i és el que ha fet que els retorns no hagen sigut els esperats. No obstant, la clemenula, que es va acabar fa un parell de setmanes, s’ha collit tota i per a la segona campanya la perspectiva és bona tant de taronja com altres variants com hernandines, periquines i les variants d’aquesta segona etapa. Podem dir que durant el confinament vam prendre la decisió de dividir en dos grups als regants de manta i goteig per si fallava un, que hi haguera altre però afortunadament sols vam tindre un contagi l’origen del qual va ser familiar. I a nivell d’oficines vam implantar el teletraball i la cita prèvia per als casos que fóra necessari, amb totes les mesures sanitàries pertinents, a més de la consulta telefònica i el correu electrònic