Tomàs Escuder Palau. Compromís per Castelló.
Com en la vella cançó ens podríem preguntar què se n’ha fet d’aquells diners que s’havien de destinar a la formació de tanta gent que ho necessita?
Vivim temps líquids que diu el filòsof. I que la gent del carrer interpretem com a una època en la que sembla , més que mai, que els poderosos fan la seua i es serveixen de tot tipus de martingala per a beneficiar-se Indecorosament, amb massa impunitat . I amb una arrogància que fereix la bona gent.
Des de dalt a baix les malifetes i actes deshonests perpetrats pel govern del PP, imputat el mateix partit i molts dels seus membres una i una altra vegada, estant sent amagades ara per mor de l’anomenat “procés” de Catalunya. Però això no s’hi val...els fets delictius han de ser castigats.
Però malgrat tot la vida segueix i les mentides i aprofitaments de molts càrrecs , i no sol polítics, són una plaga.
A casa nostra, en l’àmbit més immediat, tenim l’exemple de la CEC, és a dir, de la patronal castellonenca a la que ara es pot veure que es lliura de l’embarg després d’haver pagat el que devia al Servef.
I ja està? Ja n’hi ha prou? La CEC ha aprofitat amb desmesura i malversació part dels fons que rebia per part de les institucions . La seua obligació era aportar eixos diners per a realitzar cursos, per a afavorir gent que ho necessitava per a poder promocionar-se o trobar un treball.
L’empresariat de les vuit comarques castellonenques ha aportat molt a la riquesa d’aquests pobles i ciutats. Treballant durament i trencant-se el cap per produir riquesa i millora en molts àmbits de la societat.
Es per això més dur i més terrible que uns dirigents d’aquests empresaris hagen trencat el nom, bon nom, que la CEC deuria tindre.
El que cal, per a retornar a una certa credibilitat , és que els diners apareguin. Que es tornen els que han desaparegut. El que la ciutadania vol no és solament que els culpables tinguen condemna si cal. El que es desitja i es demana és que els diners que són de tots, i que entre tots hem pagat, vagen on han d’anar i no a un altre lloc.
Per al bon crèdit i nom de les institucions i per a l’alegria i benefici de tota la gent.
