Tomàs Escuder. Membre de Compromís per Castelló.
Ací no parlem de cap ordenació de l’estil com ho va fer George Orwell. No es tracta de posar en marxa utopies ni maneres de pensament teledirigides. Ben al contrari: quan parlem d’ordenar, des de l’òptica de les forces polítiques d’esquerres, i en el nostre cas de Compromís, estem promovent la participació. Perquè nosaltres entenem la praxis política com el moviment que implica col·laborar, participació. En tots els nivells i per a tots i totes. Això en termes generals.
De manera que ordenar una ciutat, en termes concrets , com la nostra, per exemple, significa una manera de considerar tots els elements que hi participen. Ací no es tracta de que uns tècnics més o menys capaços diguen la seua.
No es tracta de dir per ací es farà açò i per allà ficarem una farola. Ben al contrari. Ordenar vol dir tindre present el model de ciutat que es vol construir. De com es vol encarar el futur de la nostra urbs. En termes físics, en primer lloc, que per això es tracta d’un Pla General d’Urbanisme. Però igualment des de l’òptica dels seus habitants. I tenint ben bé en la ment les necessitats de tots i totes.
Ordenar vol dir fer partícips tota la població. I en considerar aquesta massa de gent entendre que el diàleg és la millor manera de fer-ho. Per a que totes les necessitats dels diferents col·lectius hi siguen presents.
No és el mateix dissenyar només per al grup que té més poder en la ciutat i conforme als seus interessos que fer-ho considerant les diverses formes de viure en la ciutat.
Resulta certament un treball complex i difícil, no cal enganyar-se. Perquè cal buscar harmonia entre les diferents parts d’això que anomenem ciutat. I tenint presents les necessitats actuals però igualment considerant les generacions futures.
Ordenar la nostra ciutat des de l’urbanisme, vol dir, en definitiva, que estem pensant en favor dels interessos comuns i no dels particulars que tenen poder.
