Martes, 20 de agosto, 2019  |  

- 31 enero, 2019 -

Enrique Domínguez. Economista. No s’espanten ni s’enfaden; el color verd no es refereix a persones o a partits polítics, va d’arbres i del color de... La dictadura del verd

Enrique Domínguez. Economista.

No s’espanten ni s’enfaden; el color verd no es refereix a persones o a partits polítics, va d’arbres i del color de les seues fulles.

Castelló de la Plana tenia pocs arbres als seus carrers i es va decidir ja fa uns anys el plantar-ne de diferents varietats. Ja teniem els plataners que els trobem anant a Lledó com a lloc més emblemàtic o oliverdes, eixos arbres que solen trobar-se davant els col.legis i que tenen com a fruit uns bagots amb petites boletes negres que, en caure a terra,la taquen ben tacada (es a dir, que tarden prou de temps en desaparèixer).

Es va decidir, doncs, plantar lledoners, carrasques i tarongers. Els tres arbres ajuden a la funció clorofílica y donen color als carrers i a la ciutat. Color, sí, però, lògicament, tots tres tenen les fulles verdes (no és una ximplesa perquè n’hi han que les tenen d’altre color).

I els fruits? Ahí es troba la diferència. Els lledons es tornen marrons tirant a negres en madurar; els fruits de les carrasques també agafen el color marró en madurar. I, oh sorpresa!, les taronges agafen el color que tots vostés saben. I aquests arbres són els que li donen diversitat de colors als carrers, fan més alegres els barris i redueixen la monotonía del color verd.

Però sembla que a l’equip de govern actual i al regidor responsable en particular no els agrada eixa diversitat, almenys en alguns carrers de la ciutat; fonamentalment a l’avinguda del Mar i als carrers d’Adoberies, Rafalafena i Tarragona i adjacents.

Mentre els fruits dels lledoners i de les carrasques cauen plàcidament a terra i són replegats, de terra, pels equips de neteja (tot i que poden produir accidents en relliscar-se amb ells), en pasar la festa dels Reis, les brigades de la neteja municipal, fent honor al seu lema, comencen a llevar-li el color a eixos carrers.

Quan tot just han agafat el color taronja, els fruits són eliminats, no sempre amb cura (n’hi han fulles per terra, taques de taronges esclafades i branques trencades al camió). Curiosament, han millorat l’equip utilitzat per collir-les. Per sort alguna taronja s’escapa de la desfeta per estar ben amagada o massa alta; però tenen ordres de no deixar-ne cap.

Vaig presentar fa dos anys una insncia dirigida a la regidora responsable en aquell moment; en van contestar per carta però res més; un tècnic va parar el meu desig de parlar am ella. Vaig a tornar a presentar-la, señor regidor, i espere poder parlar amb vosté. (Ja l’he presentat i ja he parlat amb ell; veurem els resultats).

En estos anys m’han donat tot tipus de raons del perquè ho fan (a València capital això no passa). Que alguns ciutadans, pensant que eres bones i no agres, les agafaven i, en tastar-les, les esclafaven en terra; que persones més o menys joves de les zones d’oci dels voltants s’acaçaven a taronjades (com feiem fa massa anys, de vegades amb pedres fent “arca”); que si tenen malalties; que en caure dels arbres s’esclafen (pense que no tenim tanta gravetat perquè això passe); que una taronja li va caure a una dona al cap i va presentar una denuncia o que eren utilitzades per tirar-les contra les finestres de l’Institut Sos Baynat.

Ja fa dos anys vaig demanar en la instància (i ho tornaré a demanar) que com que no somun poble de gegants (sols conec al Tombatossals), que es deixaren les taronges a partir dels dos metres i mig, els colmos. D’eixa forma es reduiría el temps de collida, no haguera fet falta d’utilizar totes les escales que ara porten, disminuiríem els possibles accidents (el primer any hom podía vore elstreballadors damunt d’escales com les que tenim a casa) i reduiríem un poc la dictadura del verd.

I no caldría que els treballadors de la neteja tornaren a collir eixes taronges que es queden als arbres, com em deia el tècnic en l’anterior instància. Eixes taronges aniràn caent a poc a poc i cada día eixos treballadors les abocarán als contenidors o ciutadans solidaris o farán també en trobar-se-les en terra. Les taques, si s’esclafen, duren poques dies.

Però senyor regidor sembla que els importa poc la diversitat, que ho volen tot uniforme; tot verd. I no és això el que prediquen en altres assumptes.

Les eleccions municipals són ja properes i si vostés tornen a governar, m’agradaría que hi feren cas. Si no és així, l’insistiré al proper regidor o regidora. Em sembla que aquest assumpte no té massa a veure amb el color del partit. Veurem.

Google+
Whatsapp Telegram


No hi ha comentaris per el moment

Escriu el primer comentari!

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *