Noticias Castellón
viernes, 29 de marzo de 2024 | Última actualización: 14:20

Onada Edicions i l'obra teatral 'La Conquesta de Culla' es proclamen guanyadors dels premis Maestrat Viu

Tiempo de Lectura: 8 minutos, 9 segundos

Noticias Relacionadas

Onada Edicions és reconeguda per un projecte cultural de territori que en 15 anys ha construït un catàleg de qualitat de més de 360 títols, i 'La Conquesta de Culla' és el reconeixement per una aposta teatral que revaloritza el patrimoni arquitectònic, històric, cultural i lingüístic de Culla

Castellón Información 

Avui el col·lectiu en defensa de la llengua i de la cultura Maestrat Viu ha anunciat a través d’un comunicat que els guanyadors dels premis col·lectius Maestrat Viu són l’editorial Onada Edicions, amb seu a Benicarló, i la representació teatral 'La Conquesta de Culla'. En reconéixer la trajectòria de l’empresa benicarlanda amb el Premi Pere Labèrnia 2017, el jurat dels Premis Maestrat Viu ha tingut en compte el compromís amb la llengua catalana i la cultura en valencià, i especialment l’aposta decidida per un projecte vertebrador del territori de cruïlla que representa l’Antiga Diòcesi de Tortosa, per al qual després de quinze anys de dedicació aporta un catàleg sòlid que continua ampliant-se. En premiar la iniciativa anual de 'La Conquesta de Culla' amb el Premi Seidia 2017, s’ha tingut en compte la posada en valor del teatre en valencià com a punt d’unió del poble al voltant del seu patrimoni arquitectònic i històric,  que alhora ha servit per iniciar l’estudi i la promoció d’altres aspectes de caràcter cultural.

En aquesta 4a edició dels Premis Maestrat Viu, el jurat ha estat format per José Enrique Gargallo Gil, membre numerari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans; Joan Ferreres Nos, premi d’honor a la trajectòria personal Maestrat Viu 2016; Vicent Matamoros Sanz, director i representant del Centre Cultural Traiguerí, premi d’honor a la trajectòria col·lectiva Maestrat Viu 2016; Pilar Vidal Monferrer, secretària de Maestrat Viu, i Pau Fabregat Beltran, president de Maestrat Viu. El president de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Ramon Ferrer Navarro, va excusar l’assistència.

Onada Edicions: una editorial amb projecte vertebrador d’un territori transfronterer

Els editors Ramon París Peñaranda (Benicarló, 1959) i Miquel Àngel Pradilla Cardona (Rossell, 1960) creen Onada Edicions l’any 2003 per configurar un projecte que permetera l’aprofundiment en el coneixement del patrimoni natural, social i cultural de les comarques del Maestrat, els Ports i les Terres de l’Ebre. Es tracta d’un projecte que a hores d’ara aglutina més de dos-cents cinquanta autors del territori, alguns de reconegut prestigi i altres de novells, i nombrosos assessors especialitzats en cadascuna de les cinquanta col·leccions existents.

El catàleg d’Onada Edicions compta actualment amb més de tres-cents seixanta títols publicats, dels quals destaquen els de ficció adreçats a infants, jóvens i adults, atenent per gèneres la narrativa, la poesia  i el teatre. A més, amb l’etiqueta de no-ficció es recullen títols d’arquitectura, patrimoni i territori, personatges i història, viles i ciutats, eines educatives, assaig i pensament, gastronomia, fotografia, monografies o cultura local.

El projecte cultural d’Onada Edicions per al territori es visibilitza principalment a través dels més de vint-i-sis títols de la col·lecció La Barcella, adreçada a l’estudi del patrimoni i del territori, o els set títols de la col·lecció Cruïlla, adreçats a la promoció de les particularitats naturals, històriques i culturals de les localitats, des d’un punt de vista didàctic i gràfic. També la col·lecció La Teca, amb més de quinze títols, és part important del projecte, perquè recupera i divulga el patrimoni culinari tradicional, de manera que contribueix a la creació d’identitat geogràfica i a la valorització de productes de qualitat entre el públic general i entre els gastrònoms professionals.

Amb més de vint-i-tres títols, la cultura local també és un punt d’interés que es configura a partir de monografies dedicades a l’estudi del patrimoni. Aquests estudis es classifiquen en col·leccions locals. Del Maestrat, se’n detecten fins a cinc en construcció: la Biblioteca Benicarlanda, la Biblioteca Calijona, la Biblioteca Canetana, la Biblioteca Rossellana i la Biblioteca Xertolina.

La literatura i la promoció de l’hàbit de lectura, especialment en les aules, és també un altre dels compromisos del projecte d’Onada Edicions, que mitjançant el nou projecte Onada Educació ha ressituat aquesta finalitat en l’ordre preferent que li correspon. Es tracta d’acollir noves col·leccions distribuïdes per nivells educatius i edat lectora recomanada que abasta des dels primers lectors fins a lectures per a Batxillerat. Els docents compten amb material didàctic complementari elaborat per l’equip pedagògic de l’editorial benicarlanda.

La qualitat de les obres que s’incorporen al catàleg d’Onada Edicions ve determinat pels assessors especialitzats amb què compta l’editorial i per les convocatòries de premis i guardons literaris de diversos gèneres: narrativa, poesia, assaig (literatura de viatges, divulgació científica o narrativa memorialística), teatre, àlbum il·lustrat o llibre gastronòmic.  Benicàssim, Puçol, Sagunt i Benicarló acullen Onada com a editora de les obres dels seus premis literaris. En el cas de Benicarló, amb quatre premis molt específics i dels més ben dotats del panorama literari català, Onada Edicions i l’Ajuntament treballen, des de fa poc més de tres anys, per crear una imatge cultural prestigiosa de Benicarló.

La representació teatral La Conquesta de Culla de 1233: una aposta per la cultura en valencià i el compromís de la societat civil

Espai de la representació de 'La Conquesta de Culla' i una part dels actors. Fotografia de Miki PuigLa multitudinària representació teatral de l’obra 'La Conquesta de Cull'a, amb la implicació de tot el poble, posa en consonància els espais urbans de la localitat i la història del castell de Culla en temps de conquesta, durant la tercera dècada del segle xiii. L’obra, que parteix de la ficció literària de l’enamorament de Sira, filla del cap local Azadrac, i d’Artal, fill del conquistador Balasc d’Alagó, segueix amb el missatge de Balasc d’Alagó demanant la rendició i clou amb l’acte pacífic de la cessió del castell; potencia la identificació amb un territori estratègic i central en altres temps.

La direcció teatral de l’obra és a càrrec de Montse Vidal Cuartero, que s’ocupa de dirigir més de cinquanta actors no professionals i quaranta col·laboradors més. A més, Vidal també s’ocupa de repensar els muntatges i la decoració que han de tindre els espais locals durant els noranta minuts de durada de l’obra. És igualment destacable la tasca de supervisar el vestuari que s’habilita per a cada actor perquè resulte versemblant a l’època.

'La Conquesta de Culla' és una obra teatral traduïda al valencià i actualitzada l’any 2012 per Manuel Manzano Porcar, amb l’assessorament històric del desaparegut Pere-Enric Barreda. L’obra actual, que parteix dels textos originals conservats a Culla, s’ha adaptat considerablement, però conserva algunes llicències teatrals i s’allunya puntualment de la història documentada, tot conservant en essència la versemblança del moment. A més, Manzano també s’ha encarregat de la feminització de l’obra, atenent a l’esmentada actualització, incorporant xiquets, xiquetes i dones, com Fàtima, la dona del governador Azadrac, o Margelina de Baucis, muller de Balasc d’Alagó.

El títol original de l’obra és 'La Conquista de Culla', en castellà, i fou escrita el maig de 1895 per Julián Villuenda, mestre morellà a l’escola de Culla que agraïa així un favor del pròcer local Baltasar Miralles. Fins quasi dues dècades després, el 1917, no va ser estrenada perquè es tractava d’una representació complexa tenint en compte el nombre d’actors. A més, també s’havia conservat una altra adaptació de l’obra en la qual s’afegia la Carta Pobla traduïda al valencià, es tracta probablement d’una traducció de mossèn Jesús Miralles.

L’actual representació, cent anys després de la primera estrena, valoritza diversos elements: el paisatge urbà de Culla, la història dels orígens del país, i la restauració del valencià com a mostra de modernitat i de superació de la diglòssia lingüística. A més, el teatre en valencià se situa com a punt de partida aglutinador d’un poble per configurar una jornada amb altres elements festius i de caràcter cultural al seu voltant que, en definitiva, incentiven la creació de riquesa cultural i econòmica.

Acte de lliurament dels Premis Maestrat Viu 2017

Onada Edicions i La Conquesta de Culla rebran el guardó dels Premis Maestrat Viu en l’acte de lliurament que tindrà lloc en l’Auditori de Sant Mateu el dia 20 de maig a les set de la vesprada. Per a assistir a l’acte caldrà inscriure’s en el formulari que es publicarà el proper 24 d’abril. A continuació també es podrà acudir al sopar dels Premis Maestrat Viu que tindrà lloc en el Restaurant Farga, ubicat a l’ermitori de la Mare de Déu dels Àngels. Enguany, els Premis Maestrat Viu també comptaran amb una programació complementària de matí i a primera hora de la vesprada per commemorar el 7é centenari de la fundació de l’orde de Montesa (1317-2017). A les dotze i mitja de migdia es presentarà el llibre Els orígens històrics del Maestrat, obra de l’historiador Vicent Royo, i a les cinc de la vesprada es farà la visita guiada “Sant Mateu de 1317, set-cents anys enrere”.